LA NUL·LA HUMANITAT DE L'ALTA POLÍTICA

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip - 

Vivim uns moments dramàtics, d’actitud anihiladora i destructora de qui es considera l’enemic, ni el respecte a l’altre, als drets humans de les persones i els pobles sense tenir en compte ni acords internacionals de pau ni de deixar de banda alguns serveis humanitaris com ara Hospitals, una autèntica perversió del que jo entenia per fer política. Bé, tampoc concebo la guerra com a eina per a fer política, és clar... Per a mi la política és una forma de maldar per construir la convivència en societat des de la diversitat i la inclusió. Ja fa temps que molta gent diu que passa de la política, que no li interessa, que l’únic que li importa són els interessos personals de cadascú, sobretot els econòmics i abracen el capitalisme sense escrúpols, per viure bé ells, com dient: els demés que es fotin...

La veritat, la primera víctima de totes les guerres

Certament hem retrocedit en quan a prevaler els valors aquells que es consolidaren en la Declaració Universal dels Drets Humans sorgits -sobretot- després de constatar els genocidis soferts en el decurs de la segona guerra mundial. Ens pensàvem que el món canviaria ja per sempre deixant enrere les guerres, la destrucció i la mort tot apostant per la vida. La veritat és que, dissortadament, el decurs de la història ens ha portat de nou a la guerra permanent, a la mort de persones innocents, a la fam i la desesperació i tot el que això comporta. Ja ho diuen allò de que “la veritat és la primera víctima de totes les guerres”, per això cal cercar a fons l’altra informació que ens és segada pels mitjans de comunicació on ens fan prendre partit d’una o altra banda, com si no hi hagués més remei i ens haguéssim de conformar.

Un canvi programat a conveniència dels rics

Per entendre la naturalesa real de la situació a Palestina potser ens hem de remuntar més enrere dels 75 anys que tothom coneixem, concretament a l’any 1917, doncs és conseqüència de la Declaració de Balfour promoguda per la família banquera Rothschild, una dinastia europea d’origen judeoalemany en la que, a la fi del segle XVIII, alguns dels seus integrants varen fundar bancs i institucions financeres i que va acabar convertint-se en un dels més influents llinatges de banquers i financers d’Europa, i ho va fer a canvi de finançar a Gran Bretanya per la seva participació a la 1a Guerra Mundial.

Les guerres com a instrument

És que, com ho diu la periodista i amiga Nazanin Armanian, la Primera Guerra Mundial va servir per iniciar una nova reestructuració territorial d’aquesta part del món per haver acabat l’imperi Otomà, que va durar molts segles, per repartir-s’ho sobretot entre França i el Regne Unit. A la segona Guerra Mundial hi va intervenir la URSS i es va donar l’anomenada guerra freda fins la caiguda del mur de Berlín i, amb ell, els països de l’àrea socialista canviant l’escenari bèl·lic al nord d’Àfrica i el Pròxim Orient. S’esdevindria també una constant batalla entre els EE.UU, la Xina o Rússia pel control dels recursos naturals que, en aquesta zona són de les primeres reserves mundials de gas i petroli. Per tant, es varen redistribuir les zones d’influència i de control de recursos a base de guerres per controlar les rutes comercials.

El repartiment del món entre potències

És molt aclaridor el webinar que ha distribuït Feministes de Catalunya sobre “Qui és beneficia?. La guerra entre Israel i Hamás i el nou repartiment del món entre potències” (https://www.youtube.com/watch?v=wh3sVfmikag). La Nazanin fa un anàlisi exhaustiu i complert que posa molta llum a la situació. No és pas una guerra local, és un canvi global a nivell mundial on qui el pivota és el feixisme radical de l’Estat d’Israel al que, per conveniències de l’alta política, volen que acceptem a costa del genocidi del poble palestí arrasant la seva terra i obligant-los a fugir o a morir dintre.

Un altre holocaust

El feixisme d’extermini que apliquen ara mateix a Palestina és l’amenaça real de que s’imposin el retrocés de drets, de llibertats, fins i tot les aspiracions de qualitat de vida que les persones que vivim a occident ens pensem continuarem mantenint a canvi del nostre recolzament. Mentida, no és veritat. Estem davant un altra holocaust que no persegueix pas els jueus, sinó la població àrab en general, i ens en volen fer còmplices. Per això promouen el seu discurs d’odi, i permeten que creixin entre nosaltres unes actituds racistes, xenòfobes i d’exclusió social.

El terrorisme, una creació de l’extrema dreta

La Nazanin ens explica obertament que d’ençà de la revolució a L’Iran que va assolir l’enderrocament del Sha, amb la introducció del Ayatollah Jomeini per part d’occident es va anant introduint el yihadisme i l’islamisme en la política, per forjar organitzacions fanàtiques d’extrema dreta, provocant la crisi de la URSS ja amb la guerra de l’Afganistan i utilitzant els sentiments religiosos de la gent per forjar organitzacions fanàtiques d’extrema dreta, tot eliminant les forces progressistes d’aquests països, imposant-se el fonamentalisme i l’integrisme religió en nom de l’islam, quan l’islam és una religió de pau. Però com sempre, per interessos superiors, no importa pervertir els principis ni els mitjans encara que perjudiquin la població civil, la que diuen assumir les seves reivindicacions. Això està passant a Palestina. Hamás és una força terrorista promoguda per Israel i els mateixos EUA per perjudicar la causa palestina.

Recordant Arcadi Oliveres

Em ve al cap el molt enyorat i recordat Arcadi Oliveres que ens explicava a bastament, amb nom i cognoms, tot l’entramat d’interessos econòmics entre les grans empreses que, a nivell mundial, han generat el negoci de la guerra, pel que s’alimenten de totes les guerres, implicant els països que suposadament protegeixen sols per hipotecar-los en el seu futur pel deute assumit amb la compra de l’armament facilitat. Així assoleixen el control dels recursos naturals, que no fan sinó que cada vegada siguin ells més rics a costa del increment de la pobresa mundial, encara que tinguin que ocupar les seves terres i foragitar els seus habitants del seu país de tota la vida. És el que deia al principi, la alta política no té en compte la humanitat per a res, per molt que digui que són ajuts humanitaris. Sovint són per generar més dependència encara dels països empobrits vers els poderosos.

Maldar per la cultura de la pau

Cal activar la cultura de la pau, ser-ne activistes com ara Arcadi Oliveres i tanta gent que ens ha deixat petjada en una forma d’entendre que la pau no és tan sols l’absència de guerres, sinó que la pau es construeix cada dia a casa nostra, escoltant, tenint empatia amb els altres, respectant les diferències i rebutjant els missatges d’odi i divisió. No hem de permetre que la humanitat es converteixi en un tema residual.

maribelanoia@gmail.com