Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
![]() |
| Cap persona és il·legal |
No
creuen en la democràcia però la perverteixen
No creuen en
la democràcia però fan servir els seus instruments de forma perversa, doncs
converteixen la llibertat d’expressió en un altaveu per a difondre mentides
sistemàtiques i faules prefabricades amb l’únic objectiu d’enderrocar l’actual
govern. El seu únic discurs d’oposició és el de difamar o entrar en la vida
personal dels seus líders, des d’una perspectiva que recorda la inquisició, la
persecució del comportament privat amb allò que encara tracten com un pecat, perquè
pretenen un únic discurs basat en els nombre d’escons assolits en clau de
govern per disposar de càrrecs i prebendes pels qui els hi ha de fer la feina
bruta, la de facilitar els grans negocis dels grans sectors econòmics, els
únics als que es deuen i pel que sols són un vot amb disciplina de partit
imposat des de fora, ni raonat ni discutit. Ni tan sols proposen mesures per
solucionar els problemes de caire general, sols posar -sense límits- pals a
ales rodes dels qui es prenen seriosament la seva dedicació a l’interès públic
i de les persones.
Convertir
el discurs en un fangar
Més enllà dels
encerts i desencerts, o de les cessions que hagin de fer pel fet de governar
des d’una pluralitat de representació parlamentària, que ho complica, la única
cosa que els importa és convertir el discurs polític en un fangar, fent servir
una judicatura que està molt polititzada (aquella tan “lligada i ben lligada”,
la que afinava els seus litigis per la porta del darrere).
La
palla als ulls dels altres i la biga al propi
Per fortuna no tota la judicatura està al servei d’aquesta instrumentalització política per part de la dreta i actuen més professionalment. Per això surten els “pufos” que han volgut incriminar altes instàncies de l’estat simplement per destruir, malgrat s’hagin desmentit i arxivat els cassos, això sí, l’empastifada ja està feta. Mentrestant estan amagant l’autèntica empastifada de corrupció estructural que també ja està als jutjats. La merda ja salta per les clavegueres.
El que pugui fer que faci
El problema és
que els seus sicaris, infiltrats en indrets clau, fan també política afavorint
el discurs de l’odi. Ho hem viscut darrerament a Piera on uns Mossos d’Esquadra
varen humiliar uns joves del Centre d’Acollida de Menors, i després uns sicaris
sense entranyes varen assaltar aquest centre. La seva actuació és ben salvatge
i cal palesar el més gran rebuig a aquests tipus d’actes contra els més
vulnerables, els menors no acompanyats, que sembla és un objectiu que els
obsessiona
Per
un poble obert, digne i lliure
La resposta
ha estat clara, uns 300 ciutadans varen manifestar-se pels carrers de Piera
apel·lant
“som aquí per dir que Piera és un poble acollidor. Que la nostra força no ve
del rebuig i la por, sinó de la solidaritat i el suport mutu. Som veïnes
i veïns que venim de llocs diferents, amb diverses llengües, cultures i
religions; i que compartim una cosa essencial: el dret a viure amb dignitat”.
Són ells els qui han de
tenir por
Por a assenyalar-los, a descobrir el seu
discurs malintencionat per emmetzinar els veïns i enfrontar-los els uns vers
els altres, amenaçant als qui encara tenen menys que els ho prendran tot, quan
són els grans poders econòmics a nivell mundial qui ens ho prenen tot a tots, i
aquests il·luminats -els qui ens volen prendre els nostres drets-volen
relegar-nos a l’ostracisme i a conviure precàriament, i amb una competitivitat
entre nosaltres tan sols per a dividir-nos.
Tots a una: NO PASSARAN
La societat és diversa, el fenomen
migratori és sistemàtic, provocat per les polítiques depredadores dels magnats
o de les guerres que obliguen la gent deixar-ho tot enrere i a buscar-se un
futur millor, però que en arribar aquí sols troben que dificultats i obstacles.
Som sers humans i solidaris. Aquesta valors han de prevaler sempre per damunt
de qui ens vol confrontar sota el discurs de l’odi, i negar els drets als
nouvinguts des d’una actitud d’exclusió.
Apostem per la vida i els
drets humans
Hi ha dos modus de ser: destructors i
vividors a costa dels altres o ciutadans i ciutadanes que malden per viure del
propi treball i conviure malgrat les diferències culturals o d’identitat per
conformar un sol teixit social plural i cohesionat, que fa de la diversitat la
seva riquesa més alta. Jo soc d’aquests segons. I vosaltres?.










Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada