Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
Segons la coneguda antropòloga social Dolors Comas d’Argemir,
l’extrema dreta és profundament antifeminista, i ho és perquè el feminisme
remou els fonaments de la societat en qüestionar la preeminència dels homes,
simplement pel fet de ser-ho, i denúncia
les desigualtats socials. Constitueix una amenaça, tan pels homes que volen
mantenir els seus privilegis com per l’ordre social que els fonamenten, però, a
més, el feminisme avui té força, ha convençut molta gent i ha conquerit els
carrers i les institucions; i justament perquè el feminisme és un moviment
transformador i s’ha fet fort, els seus enemics es mobilitzen i es fan sentir.
És que el masclisme no ha mort sinó que s’ha mantingut de forma soterrada,
latent.
 |
| "Las cosas del querer" |
Ja en la
postguerra i en el decurs del franquisme, la seva homofòbia els feia perseguir
qualsevol persona que tingués una conducta d’acord amb els seus sentiments i
diversitat d’expressió sexual i -fins no fa tant- han pogut sortir de l’armari
on restaven amagats per l’aïllament social que rebien. Avui dia ja està bastant
més normalitzat, tot i que algunes persones encara pateixen un cert Bullying i tenen
por de manifestar-se tal i com són.
 |
| Segons "La sección Femenina" |
Abans, pel que fa al feixisme dels anys vint, les dones van assolir el paper de reproductores de l’espècie: la maternitat era el seu deure patriòtic. Per tant, el seu àmbit d’actuació era l’esfera privada on havien d’exercir d’esposes, mares i transmissores dels valors de la cultura educant als fills en els principis religiosos. Així, es conservava la concepció patriarcal de la família en la qual les dones estaven subordinades primer als pares i després als marits, mantenint un model de relacions jeràrquic. La dona va passar a ser com una propietat adquirida “per contracte” i aquelles dones que no eren casades, quedaven marginades, havien de “vestir sants” o, fins i tot, a l’Alemanya nazi, tenir fills per aportar homes a la pàtria, mitjançant un “programa de reproducció” impulsat per Heinrich Himmler. A l’Espanya franquista la revista de la Sección Femenina, liderada per Pilar Primo de Rivera, ensenyava a les dones a comportar-se, sempre supeditades a l’home, sense drets ni opinions. Les dones, llavors, apareixen com subjectes tutelats permanentment pel ser masculí, i sense identitat pròpia.
El
Yunque, una organització secreta
És
evident, els avenços que s’han assolit en pro dels drets de les dones i dels
col·lectius LGTBI i altres, l’extrema dreta no pot suportar-ho. N’hi ha que
tenen el discurs contra els emigrants, però alguns altres tenen com a objectiu
prioritari a combatre tots aquests avenços. La Organització Nacional del
Yunque és el nom d’una organització secreta paramilitar, ultracatòlica i
d’extrema dreta, d’origen mexicà, que es va fundar el 1953. Les seves
vinculacions amb Espanya són notòries. L’associació “Hazteoir.org” ha estat
vinculada amb aquesta societat secreta d’extrema dreta mexicana. “Abogados
Cristianos”, “Organitzación del bien común”, “Instituto de la política familiar”
i el “Grup Pro-Vida de Madrid” també hi han estat associats, així com la “Fundació
Nacional Francisco Franco” i el “Partit Polític VOX”.
El que estem vivint no és sinó una expressió de la presència organitzada d’aquesta extrema dreta que sent que s’ha empoderat per imposar les seves condicions on han assolit influència en alguns governs autonòmics per a dur a terme, per exemple, la supressió de tots els serveis dedicats a combatre la violència de gènere (simplement perquè la neguen), o de fer sospitosos mestres o escoles que imparteixen educació sexual o tolerància en la diversitat d’expressió sexual que comport l’ésser humà per naturalesa simplement perquè és saludable, mentre que reprimir-ho comporta conflicte i traumes i repressions. Quanta hipocresia hi ha entre els qui persegueixen determinades conductes d’expressió sexual si per naturalesa humana, dintre les seves pròpies files, segur també s’hi manifesten.
L’amor
ha de prevaler a l’odi
Ja n’hi
ha prou, no és sol un motiu d’orgull, d’afirmació de la pròpia identitat amb
llibertat, és -sobretot- denunciar i impedir qui vol mutilar la lliure
expressió de la nostra condició sexual i tornar-nos a l’armari de la repressió,
el complex, la marginació i l’exclusió
social. MAI MÉS TORNAR A L’ARMARI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada