TORNAR A L'ARMARI: MAI MÉS

 

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -  

Segons la coneguda antropòloga social Dolors Comas d’Argemir, l’extrema dreta és profundament antifeminista, i ho és perquè el feminisme remou els fonaments de la societat en qüestionar la preeminència dels homes, simplement pel fet de ser-ho,  i denúncia les desigualtats socials. Constitueix una amenaça, tan pels homes que volen mantenir els seus privilegis com per l’ordre social que els fonamenten, però, a més, el feminisme avui té força, ha convençut molta gent i ha conquerit els carrers i les institucions; i justament perquè el feminisme és un moviment transformador i s’ha fet fort, els seus enemics es mobilitzen i es fan sentir. És que el masclisme no ha mort sinó que s’ha mantingut de forma soterrada, latent.

"Las cosas del querer"

Una homofòbia que ve de lluny

Ja en la postguerra i en el decurs del franquisme, la seva homofòbia els feia perseguir qualsevol persona que tingués una conducta d’acord amb els seus sentiments i diversitat d’expressió sexual i -fins no fa tant- han pogut sortir de l’armari on restaven amagats per l’aïllament social que rebien. Avui dia ja està bastant més normalitzat, tot i que algunes persones encara pateixen un cert Bullying i tenen por de manifestar-se tal i com són.

Segons "La sección Femenina"

Sotmeses al sistema patriarcal

Abans, pel que fa al feixisme dels anys vint, les dones van assolir el paper de reproductores de l’espècie: la maternitat era el seu deure patriòtic. Per tant, el seu àmbit d’actuació era l’esfera privada on havien d’exercir d’esposes, mares i transmissores dels valors de la cultura educant als fills en els principis religiosos. Així, es conservava la concepció patriarcal de la família en la qual les dones estaven subordinades primer als pares i després als marits, mantenint un model de relacions jeràrquic. La dona va passar a ser com una propietat adquirida “per contracte” i aquelles dones que no eren casades, quedaven marginades, havien de “vestir sants” o, fins i tot, a l’Alemanya nazi, tenir fills per aportar homes a la pàtria, mitjançant un “programa de reproducció” impulsat per Heinrich Himmler. A l’Espanya franquista la revista de la Sección Femenina, liderada per Pilar Primo de Rivera, ensenyava a les dones a comportar-se, sempre supeditades a l’home, sense drets ni opinions. Les dones, llavors, apareixen com subjectes tutelats permanentment pel ser masculí, i sense identitat pròpia.

El Yunque, una organització secreta

És evident, els avenços que s’han assolit en pro dels drets de les dones i dels col·lectius LGTBI i altres, l’extrema dreta no pot suportar-ho. N’hi ha que tenen el discurs contra els emigrants, però alguns altres tenen com a objectiu prioritari a combatre tots aquests avenços. La Organització Nacional del Yunque és el nom d’una organització secreta paramilitar, ultracatòlica i d’extrema dreta, d’origen mexicà, que es va fundar el 1953. Les seves vinculacions amb Espanya són notòries. L’associació “Hazteoir.org” ha estat vinculada amb aquesta societat secreta d’extrema dreta mexicana. “Abogados Cristianos”, “Organitzación del bien común”, “Instituto de la política familiar” i el “Grup Pro-Vida de Madrid” també hi han estat associats, així com la “Fundació Nacional Francisco Franco” i el “Partit Polític VOX”.

Obliguen a aplicar les seves polítiques fòbiques

El que estem vivint no és sinó una expressió de la presència organitzada d’aquesta extrema dreta que sent que s’ha empoderat per imposar les seves condicions on han assolit influència en alguns governs autonòmics per a dur a terme, per exemple, la supressió de tots els serveis dedicats a combatre la violència de gènere (simplement perquè la neguen), o de fer sospitosos mestres o escoles que imparteixen educació sexual o tolerància en la diversitat d’expressió sexual que comport l’ésser humà per naturalesa simplement perquè és saludable, mentre que reprimir-ho comporta conflicte i traumes i repressions. Quanta hipocresia hi ha entre els qui persegueixen determinades conductes d’expressió sexual si per naturalesa humana, dintre les seves pròpies files, segur també s’hi manifesten. 

L’amor ha de prevaler a l’odi

Ja n’hi ha prou, no és sol un motiu d’orgull, d’afirmació de la pròpia identitat amb llibertat, és -sobretot- denunciar i impedir qui vol mutilar la lliure expressió de la nostra condició sexual i tornar-nos a l’armari de la repressió, el complex, la marginació  i l’exclusió social. MAI MÉS TORNAR A L’ARMARI.

maribelanoia@gmail.com

 

maribelanoia@gmail.com

ACTUAR AMB CONSCIÈNCIA, LA MILLOR RESISTÈNCIA

 

Ciutadana dempeus - Maribel Nogué i Felip - 

Ja sigui perquè aquest any es compliran els 50 anys de la mort del dictador, o perquè cíclicament -en el marc de la recuperació de la memòria històrica amb un notori retard- ja toca, hem començat a entrar en el que va suposar la dictadura franquista i els seus 40 llargs anys de ferotge repressió. L’empresa no és fàcil perquè, tal i com va deixar dit el dictador front la perspectiva d’una transició democràtica, és que tot estava “lligat i ben lligat”.

Les clavegueres de l'Estat

Prou que ho havíem vist i que -darrerament- ho veiem, la virulència dels qui s’han immers en les cloaques de l’estat per impedir tot avanç social  que acabi amb els privilegis dels de sempre, ha esclatat sense límits. La democràcia que tenim sempre ha estat com tutelada per aquests guardians de la pàtria que es creuen que és seva i que -talment com una patent- els pertany.

Sense competències per intervenir en el capital

És com si només ens haguessin deixat jugar amb les competències que ens confereix la constitució, perquè no tenim pas competències ni autoritat per posar el sector econòmic al servei d’allò general. Al contrari, s’ha ajudat a reconvertir les grans empreses per atomitzar el sector productiu, amb petites i mitjanes empreses, mentre que les grans indústries i el sector financer (Bancs, Inversors o assegurances...) s’han fet amb el timó de l’economia tan sols en clau especulatiu: el negoci del diner pel diner. Fins i tot privatitzen els serveis que, per naturalesa, haurien de ser únicament de caràcter públic: educació, salut, sectors estratègics, etc...

Organitzar-se clandestinament

En la lluita antifranquista, els qui vàrem comprometre’ns a favor de les llibertats, vàrem haver d’organitzar-nos en la clandestinitat i aprendre totes aquelles regles de resistència per fer front als obstacles que ens posaven davant i que havíem de superar. Calia establir estratègies de convocatòria de reunió, totalment discretes i mig amagades, per mor de ser descoberts (més de tres persones no es podien reunir). I si queies, en una manifestació o en una batuda, eres detingut i t’obligaven a delatar els teus companys d’organització. En les declaracions sempre hi havia un “poli bó” i un “poli dolent”, sovint es canviaven els rols perquè sols volien fer-te sentir en confiança per tal de delatar. Sovint, massa sovint, aplicaven sistemes de tortura física o moral per doblegar-te, però sabies que no te’ls havies de creure, ni tan sols de quan t’insultaven o et mentien sobre els teus.  T’havies de tancar en tu mateix i protegir-te de qualsevol influència de caràcter extern, per dur que fos, i seguir sense rendir-te.

Noves formes de tortura

La situació que vivim em porta als temps ja viscuts. La pressió de la tecnologia permet avui entrar fins a la privacitat més privada, i el xantatge emocional et pot fer sobrevenir el dubte, esdevenint la tortura tecnològica. Conec massa el llop ni que es posi pell d’ovella. Les meves conviccions no han canviat mai. Els partits polítics els he concebut sempre com una forma d’organització per mobilitzar la societat en la defensa dels drets i valors que ens són inherents a les persones, a l’empara dels drets humans.

Partits convertits sols en maquinària electoral

A partir de la transició s’han convertit únicament en una empresa quin objectiu és una maquina electoral permanent. Tot està en clau de vots per assolir un nombre de diputats que permetin tenir una majoria per poder administrar l’erari públic que, segons les orientacions polítiques que tinguin, poden anar en una direcció o altre. A les primeres eleccions democràtiques encara hi havia lluitadors antifranquistes que aspiraven a posar les institucions al servei de la majoria social. Aviat per això, i amb la perspectiva de que aquesta tasca seria remunerada, molts aprofitats s’ho van prendre com una ocasió per escalar socialment en benefici propi. Crec que aquesta dedicació ha d’estar retribuïda (sinó només la podrien exercir les professions liberals que no depenen d’un horari laboral i no els suposa una segona jornada), però una cosa és dedicar-t’hi i cobrar per una tasca intensiva i l’altra és ser un vividor que fa el que calgui, fins i tot fer valer una suposada influència a canvi de diners, per tal de decidir sobre els pressupostos als qui corrompen i es deixen corrompre.

Allò podrit no ens ha de desencisar dels ideals

El que ha sortit a la llum aquests dies ha desencisat i enfonsat els ànims de molts ciutadans i ciutadanes que creuen els valors de la democràcia i la honestedat de l’ésser humà, no sense reconèixer que aquest té les seves imperfeccions. Tot plegat em recorda massa els temps passats, per això  em redobla l’alerta per l’amenaça que s’imposi el feixisme, el franquisme o qualsevulla altra versió local del discurs de l’odi.

Evitem el sectarisme que sols divideix

De persones íntegres i no íntegres n’hi ha a tot arreu. La organització dels nostres representants polítics no ha de ser la referència exclusiva dels referents que tenim els demòcrates i progressistes. No és hora de tirar-nos els plats pel cap sinó de fer pinya, tot i les diferències. Simplement es tracta de la diversitat i pluralitat de les esquerres, les unes amb tasques de representació pública i les altres al carrer, un carrer que no ha de deixar mai de ser nostre per poder barrar-los el pas, fins i tot posant en qüestió determinats assenyalaments, concebuts simplement en clau d’enderrocar la democràcia.

Les conviccions ens han de fer irreductibles

Talment com a l'antifranquisme, la unitat oberta, sense sectarisme, i les conviccions han de ser la membrana que protegeix la nostra consciència i compromís. Sols així serem irreductibles i podem seguir.

maribelanoia@gmail.com

 

 

TOTHOM A UNA

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip - 

Cap persona és il·legal

D’un temps ençà, ja massa, patim la onada del discurs de l’odi que sembla vol instal·lar-se arreu del món, perquè no és ja l’aparició de VOX a l’escenari de la política d’aquest país sinó que -des de Milei fins a Trump, Netanyahu o els diferents candidats de l’extrema dreta a molts països europeus i que avancen perillosament posicions, amb el que és el pitjor panorama, doncs amenacen de retrocedir els drets assolits sota la democràcia i basats en els valors que es varen bastir a l’Europa de mitjans del segle passat.

No creuen en la democràcia però la perverteixen

No creuen en la democràcia però fan servir els seus instruments de forma perversa, doncs converteixen la llibertat d’expressió en un altaveu per a difondre mentides sistemàtiques i faules prefabricades amb l’únic objectiu d’enderrocar l’actual govern. El seu únic discurs d’oposició és el de difamar o entrar en la vida personal dels seus líders, des d’una perspectiva que recorda la inquisició, la persecució del comportament privat amb allò que encara tracten com un pecat, perquè pretenen un únic discurs basat en els nombre d’escons assolits en clau de govern per disposar de càrrecs i prebendes pels qui els hi ha de fer la feina bruta, la de facilitar els grans negocis dels grans sectors econòmics, els únics als que es deuen i pel que sols són un vot amb disciplina de partit imposat des de fora, ni raonat ni discutit. Ni tan sols proposen mesures per solucionar els problemes de caire general, sols posar -sense límits- pals a ales rodes dels qui es prenen seriosament la seva dedicació a l’interès públic i de les persones.

Convertir el discurs en un fangar

Més enllà dels encerts i desencerts, o de les cessions que hagin de fer pel fet de governar des d’una pluralitat de representació parlamentària, que ho complica, la única cosa que els importa és convertir el discurs polític en un fangar, fent servir una judicatura que està molt polititzada (aquella tan “lligada i ben lligada”, la que afinava els seus litigis per la porta del darrere). 

La palla als ulls dels altres i la biga al propi

Per fortuna no tota la judicatura està al servei d’aquesta instrumentalització política per part de la dreta i actuen més professionalment. Per això surten els “pufos” que han volgut incriminar altes instàncies de l’estat simplement per destruir, malgrat s’hagin desmentit i arxivat els cassos, això sí, l’empastifada ja està feta. Mentrestant estan amagant l’autèntica empastifada de corrupció estructural que també ja està als jutjats. La merda ja salta per les clavegueres.

El que pugui fer que faci

El problema és que els seus sicaris, infiltrats en indrets clau, fan també política afavorint el discurs de l’odi. Ho hem viscut darrerament a Piera on uns Mossos d’Esquadra varen humiliar uns joves del Centre d’Acollida de Menors, i després uns sicaris sense entranyes varen assaltar aquest centre. La seva actuació és ben salvatge i cal palesar el més gran rebuig a aquests tipus d’actes contra els més vulnerables, els menors no acompanyats, que sembla és un objectiu que els obsessiona

Per un poble obert, digne i lliure

La resposta ha estat clara, uns 300 ciutadans varen manifestar-se pels carrers de Piera apel·lant “som aquí per dir que Piera és un poble acollidor. Que la nostra força no ve del rebuig i la por, sinó de la solidaritat i el suport mutu.  Som veïnes i veïns que venim de llocs diferents, amb diverses llengües, cultures i religions; i que compartim una cosa essencial: el dret a viure amb dignitat”.

Són ells els qui han de tenir por 

Por a assenyalar-los, a descobrir el seu discurs malintencionat per emmetzinar els veïns i enfrontar-los els uns vers els altres, amenaçant als qui encara tenen menys que els ho prendran tot, quan són els grans poders econòmics a nivell mundial qui ens ho prenen tot a tots, i aquests il·luminats -els qui ens volen prendre els nostres drets-volen relegar-nos a l’ostracisme i a conviure precàriament, i amb una competitivitat entre nosaltres tan sols per a dividir-nos.

Tots a una: NO PASSARAN

La societat és diversa, el fenomen migratori és sistemàtic, provocat per les polítiques depredadores dels magnats o de les guerres que obliguen la gent deixar-ho tot enrere i a buscar-se un futur millor, però que en arribar aquí sols troben que dificultats i obstacles. Som sers humans i solidaris. Aquesta valors han de prevaler sempre per damunt de qui ens vol confrontar sota el discurs de l’odi, i negar els drets als nouvinguts des d’una actitud d’exclusió.

Apostem per la vida i els drets humans

Hi ha dos modus de ser: destructors i vividors a costa dels altres o ciutadans i ciutadanes que malden per viure del propi treball i conviure malgrat les diferències culturals o d’identitat per conformar un sol teixit social plural i cohesionat, que fa de la diversitat la seva riquesa més alta. Jo soc d’aquests segons.  I vosaltres?.    

maribelanoia@gmail.com

 

  

PIERA SURT AL CARRER PER UN PPOBLE DIGNE, OBERT I LLIURE

“Els joves del centre de primera acollida són benvinguts a Piera”, deia el comunicat que es va llegir aquest dissabte al migdia a Piera (Anoia). Unes 300 persones s’han manifestat pels carrers de la vila per defensar la convivència al municipi i en contra dels discursos d’odi. Irene Reig, membre i portaveu de la secció local d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), ha assenyalat que els preocupava la situació que es vivia, “amb aldarulls i confrontacions tan fortes, fins al punt que un col·lectiu intentés cremar el lloc de residència d’uns menors”.

Els fets

Els fets es varen iniciar el dijous 22 de maig on, a la Vila de Piera, va haver-hi una estranya intervenció policial del cos dels Mossos d’Esquadra on es varen assenyalar i criminalitzar públicament un petit grup de menors que viuen al centre d’acollida, fent-los caminar pels carrers principals del poble -amb diversos furgons i agents especials del cos- que va permetre l’enregistrament en vídeo d’aquesta escolta humiliant fins al centre on resideixen. Aquestes imatges han estat aprofitades per grups d’extrema dreta per tal d’incitar un discurs d’odi, racista i feixista, no només sobre els menors sinó contra les diferents comunitats de veïns i veïnes de la Vila de Piera.

Atac al Centre de Menors

La matinada de dissabte 24 de maig, el centre d’acollida és objectiu d’un atac amb pedres i líquid inflamable, produint la crema d’alguns espais així com destrosses en el vehicle d’un educador mentre hi havia persones a dintre. Aquest fet va obligar a haver de desallotjar el centre per la seguretat dels menors i professionals que acompanyaven.

El poble es manifesta

Diferents entitats, vehiculades a través de la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, varen convocar aquest dissabte passat 31 de maig a una manifestació que va aplegar unes 300 persones de Piera, i també d’altres indrets, disposades a acompanyar la ciutadania per tal de fer front a aquest tipus de fets. Al manifest llegit es palesava: “vivim un moment perillós. Cada vegada més, veiem com els discursos d’odi, la desinformació i les mentides es colen als nostres carrers, a les xarxes socials i, fins i tot, a les institucions. Discursos que assenyalen, que culpabilitzen, que focalitzen la ràbia i la frustració que genera un sistema de misèria que oprimeix en la construcció d’aquest altre a qui oprimir. Discursos que sostenen, a través de la manipulació i amb l’excusa de la seguretat d’un sistema de fronteres, racista i colonial injust”.  

Lectura de manifest

“Som aquí per dir que Piera és un poble acollidor. Que la nostra força no ve del rebuig i la por, sinó de la solidaritat i el suport mutu.  Som veïnes i veïns que venim de llocs diferents, amb diverses llengües, cultures i religions; i que compartim una cosa essencial: el dret a viure amb dignitat.

Benvinguts a Piera

I per això diem alt i clar: Els joves del centre de primera acollida són benvinguts a Piera: tenen dret a decidir lliurement com i on volen viure, perquè marxar del seu territori és una decisió mai senzilla i sovint empesa per una pobresa de la qual, Europa és altament responsable. No permetrem que se’ls criminalitzi com va fer el cos de mossos d’esquadra en la seva intervenció el passat dia 22 de maig, atiant a través de l’assenyalament desmesurat i injust, l’exaltació feixista de l’odi racista. Com va fer VOX, el partit d'extrema dreta, amic de Trump i Milei, i implicat en diversos casos de corrupció; a l’intentar aprofitar l’ocasió per a buscar en l'exclusió una solució als problemes estructurals que patim com a societat i intentant rascar vots del malestar. No els volem ni aquí ni enlloc. 

maribelanoia@gmail.com