Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
La sublim decoració
de l’espai i la Plaça
Quines novetats hi ha
aquest any?, preguntava tot just arribar. Ja ho veuràs tu mateixa, em varen
contestar. I efectivament el color vermell de la catifa que dona pas a la Plaça
convertida en escenari excepcional tenia continuïtat en el color dels coixins
de les cadires, preparades per acomodar el seu públic, i que s’estrenaven
llavors mateix.
Una simbiosi especial
A la presentació, Lourdes
Soldevila, en nom de la organització de
les Nits Culturals, començava amb els imprescindibles agraïments als
col·laboradors i patrocinadors, així com a tot el poble pel seu lliurament i
dedicació però -sobretot i també- al públic que roman fidel un any i altre a
les nits, creant aquesta simbiosi entre uns i altres sense la qual, la màgia
que es genera entorn l’ambient creat, no seria possible.
 |
| Foto. Nits Culturals |
Les sàvies paraules
del poeta Miquel Desclot
Dit això va prendre la paraula el poeta Miquel Desclot que sàviament ens introdueix sempre en l’espectacle que està apunt de començar. Avui viuríem una Shubertíada. Així s’anomenaven les vetllades que, en temps de Franz Schubert duien a terme un grup d’artistes i amics del compositor vienès a casa de la família Sonnleithner. Allà es cantava, es recitava poesia o es creaven obres pictòriques amb la música sempre present. Ja alguns dels famosos lieder del compositor varen néixer en col·laboració amb els poetes presents i s’estrenaven moltes obres per a piano i cambra.
 |
| Foto: Nits Culturals |
L’escenari de la Shubertíada
Aquesta vetllada va
estar a càrrec del cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, dirigit pel
conegut Director Xavier Puig i Ortiz, nascut a Cervera i nomenat recentment
Director de l’Orfeó Català. La casa de pedra de fons i les seves finestres amb
tests de flors, es convertiria en el decorat adient, ple de vida, llum i color,
per on s’anirien desgranant les diferents obres que contenia el programa.
Una posta en escena
molt particular
En silenci entrava a
l’escenari el pianista Jordi Armengol convertit en l’inefable Franz de la
vetllada. Amb una extraordinària i rellevant direcció escènica d’Anna Romaní, mentre
l’actor Bernat Cot es feia càrrec del rol de conduir el guió. La sorpresa va
venir en constatar que els membres del cor, a banda de mostrar una deliciosa
precisió de les seves veus corals, amb tenor, soprano, baríton i baix inclòs,
esdevindrien alhora uns excel·lents grans actors i -fins i tot- balladors quan
la ocasió ho requeria.
 |
| foto: Nits Culturals |
Una direcció poc
convencional
Per la seva banda, la
direcció d’en Xavier Puig també era ben poc convencional, doncs el mateix
dirigia des de qualsevol racó de l’escenari, amb un simple moviment dels seus
dits, que es posava davant un petit cor - a capella- o ell mateix es convertia
en cantaire sumant-se a la resta i al piano. Per tot plegat, l’experiència de
viure aquesta Shubertíada, fins i tot pels assistents assidus i versats en
gaudir d’aquestes nits culturals, va esdevenir inoblidable.
Extraordinari
virtuosisme al contrabaix
Com que s’havia
anunciat una nit amb pluja, el concert del dissabte es va dur a terme al Local
Social del municipi, on es va produir una altra sorpresa: com era possible que
un contrabaix omplís ell sol -de tal manera- tot un concert?. Acompanyat al piano
per Lluís Rodríguez Salvà, en Leon Bosch ens va donar un recital per mostrar-nos
com es pot ser un virtuós del contrabaix talment com estem acostumats amb el
virtuosisme d’un violí. Originari de sud-àfrica, fill d’un activista polític i
ferm defensor dels drets humans, es gradua a Ciutat del Cap i deixa enrere el
règim d’apartheid per completar els seus estudis a Manchester, adoptant la
nacionalitat britànica el 2000. La proposta, no obstant, era a través de
l’Escola catalana del contrabaix (fins i tot el contrabaix del concert va ser
cedit especialment per l’ocasió per l’ESMUC). Cal dir que aquest programa,
quines peces eren totes d’autors d’aquí, va ser recomanat per dos joves -noi i
noia- que estudien al conservatori i que enguany s’han incorporat a la Comissió
de les Nits Culturals.
 |
| Foto: Nits Culturals |
Relleu generacional a
la organització de les Nits Culturals
Una altra novetat visible
va ser la notable presència, en llocs d’organització, d’un jovent del poble que
es va implicant cada dia més. Potser motivats ja des de ben petits, doncs la
programació de les Nits Culturals té sempre en compte un concert per la mainada
des dels seus inicis, unes actuacions en els que ben segur ja hi varen
participar i hi han crescut. El d’aquest any va anar a càrrec de la companyia
anoienca del Príncep Totilau amb el seu meravellós espectable MOZARTLAND.
Pluja regalada a uns
camps assedegats
Què dir d’aquesta
nova edició de les Nits Culturals?, doncs que felicitats pel regal que ens ofereixen
any rere any, amb un infinit agraïment al seu esforç i lliurament perquè tot
estigui al seu lloc, no sols en la posta en escena de tot el poblet sinó també
en l’exquisidesa de tracte que rebem d’aquesta meravellosa mostra d’estimació
per la música i la cultura en majúscules. És la inexplicable simbiosi màgica
que es produeix, i palpa cada any, a la primera de setmana de juliol, en aquest
bell indret de l’alta anoia que -en cloure les seves Nits Culturals- la natura va obsequiar amb una bona pluja regalada que agrairan moltíssim els seus
boscos i camps de conreu. Moltes gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada