Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip
Els Consells Comarcals varen ser creats a Catalunya l’any 1987. No feia massa que havíem entrat amb il·lusió a un sistema democràtic deixant enrere la negra nit de la dictadura franquista amb la seva manca de llibertats i, després de 8 anys d’Ajuntaments democràtics, ja ens havíem trobat amb un munt de problemes a resoldre, sense recursos per afrontar les necessitats més bàsiques i amb una administració supralocal encara per endreçar.
Dèficits d’origen
Ja disposàvem de Parlament
i s’havia constituït el Govern de la Generalitat. Tindríem interlocutors
pensàvem, algú a l’altra cantó disposat a escoltar les demandes de la
ciutadania, però l’any 1980 s’havia trencat l’esperit unitari de les primeres
eleccions i, a poc d’iniciar-se la primera legislatura, tot va canviar de rumb.
Alguns dels Consellers que formaven part del govern d’unitat presidit pel M.H. Josep Tarradellas (per exemple Ramón Espasa
que va ser Conseller de Sanitat), varen ser cessats en el seu càrrec per donar
pas a un altre model de govern, el que prendria una forma exclusivament partidista
per complir els interessos i objectius del -llavors- govern de Jordi Pujol.
Havíem anhelat que
els Consells Comarcals fossin aquell instrument intermediari entre els Ajuntaments
i el Parlament, però els Consells Comarcals es varen crear a la baixa d’allò
que aquells i aquelles que havíem lluitat sota la dictadura albiràvem per la
democràcia. Passarien a ser un mer organisme d’administració del govern de la
Generalitat (ni tan sols de la pluralitat del Parlament sinó del govern monocolor
polític constituït). Així, de cop, es buidava de contingut les competències pròpies
d’una institució local, limitant-la d’aquella participació més plena per a
prendre decisions d’àmbit supramunicipal i desvirtuant la seva competència
primera com a organisme més proper a la ciutadania i al servei dels Ajuntaments.
Concebut, penso, com
una substitució de les Diputacions Provincials en quan als recursos de que
disposen, però amb una altra divisió territorial, naturalment (això de les províncies...).
Així es va anar dotant la seva estructura més amb pretensions de disposar de la
administració pública que no pas la de fer servir els seus recursos per donar
serveis.
El “llast” dels funcionaris
És allò propi del
liberalisme que s’aplica, es blasma de tot allò públic -sobretot del “jou” de
tenir funcionaris- per tant, la dotació de personal s’ha fet a partir de
càrrecs de confiança i una política de gestió privada. D’aquesta manera s’ha
solucionat o donat ocupació als antics càrrecs que ja no ho són o s’ha pogut compensar
serveis prestats a aquells que s’hi tenia compromís.
Avui, al Consell
Comarcal de l’Anoia només hi ha tres funcionaris, El Secretari (que és “funcionari
de carrera” com a tècnic jurídic), exerceix de secretari accidental, l’Interventor
(que té plaça de funcionari com a economista) ho ha estat també de forma
accidental, i l’Enginyera -que també és funcionària- fa les funcions de
Tresorera. La resta és personal laboral, àdhuc la figura d’un gerent que s’incorpora
al govern de les institucions com a model de gestió privada. Per això els costa
tant de reconèixer que hi ha d’haver un Comitè d’Empresa i que aquest té alguna
cosa a dir pel que fa als drets laborals, mesures de seguretat o altres temes, sobretot
amb el tema de les contractacions, que es donen sense que hi puguin dir res. La
manca de considerar-se un organisme públic, amb les seves peculiaritats, fa que
existeixin diversos “regnes de taifes” entre els caps de servei que administren
els diferents departaments, amb una bossa de treball pròpia cadascun d’ells que
-sovint- serveis per “endollar” els seus.
Segons Clara
Fernández, representant de CCOO al Comitè d’empresa del Consell Comarcal, de 190
persones que hi treballen 99 llocs són estructurals, de les que 36 són fixes i
63 estan vacants i ocupades per personal temporal. De la resta, unes 50 places haurien
de ser estructurals perquè donen serveis bàsics i tenen un finançament estable.
La resta són plans d’ocupació, i la majoria de contractes s’han fet a l’empara
d’un contracte temporal (d’interinatge, d’interí per programa, d’obres i
serveis, etc. És a dir, sense tenir cap garantia d’estabilitat a la feina. Amb
aquesta estructura es pot donar una situació com la que s’ha donat aquest mes d’octubre
on, no per manca de diners ni de voluntat política, simplement la manca de
funcionaris per poder signar els pagaments, estaven en perill els mateixes nòmines
del personal (a banda de proveïdors, per exemple). El Secretari estava de baixa
i l’Interventor va plegar sobtadament. No es podia habilitar cap altra
funcionari encara que fos de rang inferior, simplement perquè la institució no
en té més.
La denúncia dels
problemes amb els alts càrrecs tècnics del Consell Comarcal que -de forma
anònima- es varen denunciar a antifrau, va ser el 29.05.2019, i els consellers del
nou govern varen aprovar el nou cartipàs de competències el 31.07.2019. Per aquesta
raó, el soroll provocat per sembrar el dubte sobre algun dels seus representants
és una instrumentalització política ben bruta, amb ganes d’esquitxar perquè sí,
doncs a banda de que (excepte del 2003
al 2007) el Consell Comarcal ha tingut uns governs de continuïtat, el Secretari
quina situació s’ha denunciat a antifrau ho és des del 2008.
La solució, un funcionari d’alt nivell
Sortosament es va trobar
una fórmula per sortir del pas (assolint un secretari d’habilitació nacional), sinó
-en ser el Consell Comarcal com una institució de segon nivell- és a dir que
està tutelat per la Generalitat, la cosa hauria estat pitjor. Si aquesta dependència
de les decisions centralitzades ho fan sota una bandera d’independència, quina
credibilitat tenen davant els milers i milers de ciutadans i ciutadanes que varen
sortir al carrer exigint un aprofundiment de la democràcia, denunciant la
corrupció i exigint dret de participació en aquelles decisions que ens
pertanyen?. Les grans i valuoses mobilitzacions ciutadanes que s’han donat no
es mereixen un país amb unes institucions tan descafeïnades de democràcia com
ara el Consell Comarcal i la majoria d’institucions de la Generalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada