EL PRIMER DE MAIG D'AHIR, AVUI I SEMPRE

 

Ciutadana dempeus - Maribel Nogué i Felip - 

Si ens hem de remetre als orígens commemoratius del 1er de maig com a Dia del Treball ens n’hem d’anar als fets de Xicago o la revolta de Haymarket on el 4 de maig de 1886 va esdevenir el punt culminant d’una sèrie de protestes obreres que, des del 1 de maig, s’havien estat produint per la reivindicació de la jornada de les vuit hores. Després d’un judici a vuit treballadors anarquistes, cinc d’ells varen ser condemnats a mort. I és en memòria dels qui el moviment obrer va anomenar “els Màrtirs de Xicago”, que l’any 1888 es va establir el 1er de maig com a jornada de lluita dels obrers.

La Vaga de la Canadenca (1919)

També a Catalunya vàrem tenir la nostra particular mobilització obrera per assolir la jornada de les vuit hores. La Vaga de la Canadenca, que es va produir a Barcelona des del 5 de febrer fins a l’1 de març de 1919, va suposar una de les fites més rellevants de la història del moviment obrer català. De fet, una de les frases de capçalera de la revista Lluita Obrera, òrgan de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya els primers anys de la seva existència, era aquella coneguda frase de l’advocat laboralista Francesc Layret, que lluitava al costat del dirigent de la CNT Salvador Seguí, el Noi del Sucre: “Quan els treballadors fan vaga no és que no vulguin treballar, sinó que volen fer-ho en millors condicions”.

La vaga dels tramvies a Barcelona (1951)

Després de la guerra, i sota la llarga nit de la dictadura de Franco, al moviment obrer li va costar de ressorgir, i ho feu l’any 1951 a través d’aquella memorable vaga de tramvies a Barcelona. Més tard, a la dècada dels anys seixanta i setanta, les lluites obreres foren molt importants, amb treballadors morts i nombrosos detinguts, torturats i empresonats. Aquestes lluites generalitzades varen ser un dels actius que forçaren una sortida de la dictadura, el que va suposar la històrica transició a la democràcia, que no va ser com ens mereixíem i havíem lluitat, però que és la democràcia que tenim.

La reconversió industrial dels 80

En el decurs dels anys, sobretot a partir dels anys vuitanta, es va anar desmantellant tot el teixit industrial i productiu fins arribar a les formes de treball actual, en petits centres de treball i fins i tot -ho hem comprovat durant la pandèmia- treballant des de casa mateix.

Vaga general contra la reforma laboral

La reforma laboral del PP de l’any 2012, en aquest sentit, va ser nefasta pels drets dels treballadors, doncs, sense consens, es decretava la consolidació de la precarietat laboral, amb el respectiu abaratiment dels salaris i la pèrdua de drets  perquè el mercat les relacions laborals es posaven molt difícils i l’empresariat en va fer un ús sistemàtic per abaratir costos exclusivament empresarials a costa dels laborals.

Un escut social per fer front als efectes laborals de la pandèmia

Aquesta és una de les situacions que el govern de coalició volia afrontar, però tot just prendre possessió es van trobar amb una pandèmia que els va obligar a prendre mesures excepcionals. No obstant, a banda de les mesures sanitàries preses per tothom -sense excepció ni privilegi- varen posar en marxa un escut social de gran abast que amb diferents ajuts de protecció i els ERTE’s, que han permès refer una mica el teixit productiu tan danyat per la parada forçosa d’activitat. És cert, el col·lapse va ser important i aquests ajuts potser es varen demorar en arribar més del que hom ho esperava, però ara que sembla que deixem enrere la malastrugança del COVID, els nivells d’atur enregistrat són més baixos que abans de la pandèmia. 

Un nou salari mínim i un detall pels pensionistes

S’aprovava també un augment del salari mínim, una pujada de les pensions -que potser no compensa prou el poder adquisitiu perdut els darrers anys, però -en contra dels qui pretenen desmantellar el sistema públic per afavorir els interessos d’unes entitats financeres ja beneficiades del rescat públic pagat entre tothom, els pensionistes ja l’han cobrat.

El retorn del marc de negociació amb els agents socials

El que hem viscut deu anys després no és una derogació de la reforma laboral del PP, que va ser imposada per decret, sinó una recomposició de l’espai negociador entre els agents socials que conformen les relacions laboral del país, unes relacions trencades que donaven llum verd a les lleis de la oferta i la demanda deixant els treballadors gairebé sense marc de defensa i/o negociació. S’han reconvertit molts contractes temporals o precaris en indefinits, estabilitzant millor les expectatives de vida dels treballadors, s’ha reforçat la negociació col·lectiva. No obstant, no tothom ho va entendre així, però el Congrés dels Diputats no va intervenir sinó que sols va avalar els acords presos pels agents socials, empresaris inclòs.

Fer front a la pujada de preus

Amb la pujada de preus de l’energia i dels preus de consum en general, i estant immersos en una economia de guerra, segur que els objectius pretesos amb les mesures econòmiques preses ja estan desfasats, i caldrà exigir de nou el diàleg i les mesures necessàries per fer-hi front.

Visca, visca, visca el Primer de Maig

Ens queden per davant molts 1ers de maig per commemorar, i no ja per regular la igualtat de dret per als treballadors/es de la llar i cures, dels qui fan les feines pitjors pagades sense unes condicions de treball i remuneració dignes, o pels qui necessiten treballar per poder regularitzar la seva situació administrativa i han de fer-ho en condicions d’esclavatge, és a dir, sense drets, sinó que tal volta ens tocarà continuar sortir al carrer perquè no es perdi cap dels drets adquirits a través els temps en la lluita obrera, uns drets que han d’emparar totes les persones, sigui quina sigui la seva situació administrativa, familiar o de salut. Visca el 1er de Maig.  

maribelanoia@gmail.com