Ciutadana dempeus - Maribel Nogué i Felip -
Aquest dimarts va ser el Dia internacional contra la LGTBIfòbia, i arreu s’han dut a terme nombrosos actes per visibilitzar aquesta realitat que sempre ha existit però que s’ha volgut amagar, relegant les persones no-binàries a una certa exclusió, per no dir a una marginació social que les ha obligat a viure en clandestinitat, com a les fosques.
El risc dels
totalitarismes
Les persones
no-binàries ni son diferents en drets als altres ciutadans i ciutadanes ni tampoc
són personatges singulars que, sota el franquisme o altres sistemes socials que
els estigmatitzen, només podien portar la seva relació en la clandestinitat, (gairebé
proscrits sobretot en règims totalitaris) limitant la seva visibilitat per ser
la riota de tothom a través de la marginació dels foscos antres de la indústria
de l’espectacle nocturn, a la que s'hi lliuraven per sobreviure.
El rebuig, l’exclusió
Sí, durant molt de temps han estat assenyalats per part dels qui es creien formar part de la normalitat, qualificant de quelcom anormal la resta, i això ha causat un patiment -entre els qui no es poden encabir en aquest esquema binari- des del rebuig i l’exclusió, per no dir també de persecució (sota el franquisme).
El gènere, una
construcció social
Quan parlem de
polítiques de gènere no parlem ni de la dimensió sexual de l’ésser humà ni de
la accepció gramatical de la paraula gènere que es fa servir per determinar si
és masculí o femení. El gènere és una construcció social que, ja des del
néixer, assigna un rol diferenciat per als infants en funció de la seva
expressió sexual i -segons si és un nen
o una nena, s’aplica la
socialització, en tant que operació bàsica d’interiorització de les normes
socials, i està totalment marcada per la dimensió de gènere, de manera que, en
general, des de les primeres manifestacions de la personalitat d’una criatura
s’exerceix la socialització de forma diferenciada segons es tracti d’un nen o
d’una nena (evidentment, s’ignoren totes les altres identitats no binàries),
amb una preponderància del món dels homes que, des de
temps ancestrals- relega les dones a un segon nivell no dominant, com negant el
dret a decidir per si mateixa per passar a dependre sempre d’alguna autoritat
jeràrquica i masculina, naturalment. És un mecanisme de defensa del statu quo; del
sistema reproductiu i del sistema capitalista heteropatriarcal, dels grans dogmes
religiosos i de les ideologies conservacionistes i immobilistes.
Cal tenir en compte que les diferències són
enriquidores, mentre que les desigualtats són inacceptables. I les desigualtats
estan accentuades pel sistema patriarcal i subsumides pel capitalisme, que és
capaç d’absorbir-ho tot convertint-lo en negoci. Per exemple, el dia de l’orgull
l’han convertit en un espectacle basat en el consum, res a veure amb el drama
que viuen les persones excloses per la seva orientació sexual i la necessitat
de que siguin reconegudes, amb igualtat de drets, per la societat. L’ús de la
tecnologia o els ventres de lloguer poden ser un repte per aquells que olen
evitar dependre de les dones per a la reproducció de l’espècie, tenir ells el
poder també en això. Una victòria sobre les dones... i les clíniques o centres
mèdics per les intervencions de canvi de gènere, per exemple, ja s’estan
fregant les mans: serà un negoci segur...
I després del canvi de sexe què?. El sistema patriarcal i el capitalisme continuaran al seu lloc, amb un poder que hauran revalidat. Es commemoraran les dates reivindicatives absorbides pel consumisme (com el dia del pare o de la mare) desnaturalitzant la mateixa essència per allò que havien estat determinades.
La nostra ha de ser
una mirada oberta, sense tòpics ni estereotips, sense discriminar ningú per la
seva orientació sexual per no enquadrar-se en cap de les especificitats d’una
consideració binària, segons marca el patriarcat. Perquè es tracta ,
precisament, d’eradicar el patriarcat, i hem de construir una societat sense
la violència estructural d’un sistema pensat pel predomini dels homes per
damunt dels drets que tenim les dones com a persones i ningú, sigui quina sigui
l’expressió sexual de la seva identitat, podrem erradicar-lo si continuem
aplicant la seva retòrica opressora, també a les persones englobades en el
col·lectiu LGTBI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada