REBUIG FEMINISTA I CIUTADÀ

 

Convocatòria feminista a molts municipis

Per aquest dimecres dia 3 s’havien convocat simultàniament sengles concentracions davant de cada Ajuntament per alçar una sola veu d’indignació i ràbia per l’agressió sexual que va patir aquest cap de setmana una jove de 16 anys a Igualada. Així, des de diferents municipis compartíem les mateixes paraules.

La Plaça de l’Ajuntament, que estava plena de gom a gom,  oferia un aspecte diferent. Nombrosos mitjans de comunicació hi eren per fer-se ressò de la concentració, el fet d’haver-se produït a Igualada érem el centre d’atenció de tots els mitjans.

De forma compartida es va llegir el manifest adjunt i la gent responia amb aplaudiments aquelles frases que es corejaven. Els moixiganguers d’Igualada, que en aquella hora tenien assaig, varen decidir participar i solidaritzar-se amb el motiu de la convocatòria aixecant un pilar on, des del cap de munt, l’anxaneta desplegava una pancarta que demanava “Justícia Feminista”.

Alerta amb el tractament informatiu dels mitjans

Cal dir que la ciutadania va respondre front a aquests actes violents, però no som conscients del tot de com s’han de tractar aquests temes, sobretot per part dels mitjans de comunicació. El que cal, en tot moment, és preservar la identitat de la víctima, i més en aquest cas que és menor, i no tan sols la seva identitat i la del seu entorn, per evitar que pugui ser identificada també en els detalls de l’agressió que poden esdevenir morbosos i gens convenient. Si realment volem que aquesta jove pugui sortir-se’n d’aquest malson, que li portarà -segur- seqüeles psíquiques o fins i tot físiques, ha de poder fer front a un tractament terapèutic sense que pugui ser assenyalada per ningú.

Una abraçada de sororitat

Des de la plaça de l’Ajuntament plena de gom a gom li tornàvem a enviar, com ja vàrem fer el dia abans, una altra gran abraçada de sororitat a la jove perquè li arribi l’escalf i el suport que necessita. Aquesta abraçada de sororitat s’ha d’estendre també vers totes aquelles dones susceptibles de ser víctimes de violència, perquè n’hi ha moltes en el nostre tracte social del dia a dia. És aquella violència soterrada que entre la vergonya i la por, sols tenen com a mut testimoni del seu sofriment i les llàgrimes en silenci, les parets de la pròpia llar, i que va minant la indiscutible vàlua que tenim com a dones fins a perdre aquella fortalesa que cal per poder denunciar-la.

Hem de poder alliberar-nos d’aquest jou ancestral que suposa la violència del patriarcat, perquè si ens toquen a una ens toquen a totes.