Ciutadana dempeus - Maribel Nogué i Felip
Els fets que han
sortit a la llum la setmana passada, han suposat una important mostra de rebuig
feminista, ciutadà i també institucional, tant a Igualada com a d’altres
indrets de la comarca i fora de la comarca. Per altra banda, tal i com va dir l’altra
dia un jove que va acceptar la paraula que s’oferia al públic: hi ha moltes
noies que ell coneix que, quan han sortit de festa, els ha passat semblant i
ningú ha parlat d’elles. És cert, hi ha moltes més agressions que no surten pas
a la llum, també n’hi ha d’aquelles que sols tenen, com a mut testimoni, les
parets de tantes llars que, entre la vergonya i la por, amaguen aquelles
llàgrimes d’impotència vessades en la pròpia solitud.
Una discreció
necessària
És cert, segur. Només
quan hi ha d’intervenir els Mossos d’Esquadra perquè la víctima ha posat una denúncia,
ja sigui per voluntat pròpia o a partir del protocol hospitalari que hi ha quan
reben casos de lesions per agressió sexual o amb indicis de violència masclista.
És llavors quan les polítiques de discreció en que s’han de portar aquestes
coses, es posen en marxa.
Vivim en una societat
en la que hi ha molts mitjans de comunicació que es basen en el tractament
sensacionalista de les notícies i, en aquest cas, s’hi poden abonar perquè pot
provocar cert morbo. Per això, per eficàcia, cal respectar el treball d’investigació
que requereix discreció i -sobretot- prudència: cal protegir la víctima i tenir
cura del seu anonimat. I no sols perquè, com en aquest cas, és menor i cal
protegir-la a ella i al seu entorn per evitar que pugui ser identificada, sinó
també en els detalls de l’agressió, doncs -a més- poden esdevenir morbosos i gens
convenients.
Complicitat i
sororitat feminista
Si el que volem és
que aquesta jove pugui sortir-se’n d’aquest mal son,
que li portarà -segur- seqüeles psíquiques o fins i tot físiques, ha de poder
fer front a un tractament terapèutic sense que pugui ser assenyalada per ningú.
Una altra cosa és el treball dels Mossos -o de qui calgui- per detenir els culpables,
perquè hi ha hagut un delicte manifest i els responsables s’han de posar a
disposició de la justícia i -per tal de ser més eficaços- se’ls ha de deixar
treballar. No és convenient que no surtin a la llum sospites que poden esborrar
petjades.
No ens podem prendre la
justícia pel nostre compte
Sovint, la ràbia i la indignació
que sentim fa que ens sigui difícil respectar aquesta discreció necessària, i
voldríem saber d’una vegada qui són els culpables i quin és el càstig que han
de rebre, perquè alguns impulsos primaris ens portarien a fer-los mal o fins hi
ha veus que s’aixequen a matar-los. Tot i que es mereixen la nostra més gran
repulsió, cap d’aquestes respostes impulsives ni són correctes ni convenients.
Les lleis ja disposen la pena que ha de pagar cadascú pels seus delictes. Ens
poden semblar suficients o no, però no ens podem prendre la justícia pel nostre
compte, tampoc en aquests casos.
Consciencia i prevenció
Sí, el que ens importa
és que la víctima es pugui recuperar, però també reforçar totes les polítiques
de conscienciació i prevenció perquè ningú es pugui sentir amb aquella
superioritat per satisfer els seus impulsos sexuals forçant a qui veuen més
feble, i les dones -sobretot si anem soles i de nit- som un ham adient per fer
valer l’actitud masclista en que tracten les dones...
Una correcta educació
sexual tant pels nois com per les noies
La qüestió de fons
passa per una correcta educació de les relacions de parella en un sentit més ampli,
no sols pel que fa a allò que la naturalesa ha previst per la reproducció de l’espècie,
també la humana. En aquest sentit cal destacar que, cada cop més, els nois
aprenen sexualitat des de la pornografia, unes formes que cosifiquen i humilien
les dones. La pornografia és una de les causes de l’augment de violacions. Es
també una forma de violència contra les dones a més d’una indústria
multimilionària que mou 97 milions de dòlars l’any. Cada cop és més violenta,
més misògina i és vista per criatures cada cop més petites i s’ha comprovat que
la pornografia ha fet augmentar les violacions en manada i en general.
Les
solucions no han d’estar basades en el paternalisme
No
volem solucions paternalistes, basades en una protecció que ens invalidi, el
que volem és no sentir-nos agredides al carrer ni tan sols amb la mirada.
Nosaltres no som un objecte, sinó dones amb tota la dignitat de les persones,
un fet que no ha de suposar sinó un motiu d’orgull per fer créixer l’autoestima
necessària per no callar a causa de la por, claudicant i perpetuant una submissió
que no ajuda a poder assolir cotes de ciutadania negades des de fa tant de
temps.
Visca,
visca, visca, la lluita feminista
Per
això continuarem la lluita feminista als carrers, a les aules, a les nostres pròpies
llars i a les institucions. Combatent totes les cares del masclisme, des de les
més perverses a les subtileses que interioritzem dia a dia, exigint als estaments
públics la presa d’aquelles mesures necessàries per tal de facilitar l’ empoderament
de les dones i que passa per la prevenció i educació de tota la població, a fi
que la dependència econòmica o emocional no sigui un obstacle insalvable a l’hora
de fer front a actituds de superioritat, de domini o de submissió.
Hem
de poder alliberar-nos d’aquest jou ancestral que suposa la violència del
patriarcat. El fet de que calgui ser discrets no ens eximeix de sortir al carrer
perquè no quedi cap agressió sense resposta, és que: si ens toquen a una, ens toquen
a totes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada