Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
Ho deia l’altra dia a la Manifestació Feminista convocada arreu per mostrar el nostre rebuig davant l’impacte d’haver trobat sense vida el cos de la petita Olivia que, juntament amb la seva germana Ana, va ser segrestada pel seu pare abans de tornar-la a la seva mare. Aquest fet ens ha sollevat tothom des del més profund i ens qüestiona la justícia patriarcal que tenim, tot exigint una “Justícia Feminista” que contempli també els drets dels infants.
Una epidèmia
La violència masclista és com una altra epidèmia
que tenim a la nostra societat, una epidèmia que cada dia es cobra més víctimes
i que qui més la patim som les dones. Per fer front a aquesta epidèmia, a banda
d’exigir que als poders públics i les seves institucions (Ajuntaments, Comunitats
Autònomes, Poder Judicial, etc.) perquè prenguin aquelles mesures que els correspon
com a estaments responsables de la pau social i la salut col·lectiva de la seva
ciutadania, cal prescriure -com una medicina- la sororitat, una sororitat
entesa com aquella complicitat especial que hem de tenir les dones, i el
conjunt de la societat, a les víctimes de la violència masclista, majoritàriament
dones. No obstant, ens cal defensar i abraçar totes les víctimes de la
violència masclista, no únicament les dones sinó també el seu entorn.
La violència del patriarcat
És que la construcció de gènere que suposa el patriarcat organitza la societat a partir de nuclis base com ara la família, amb rols ben diferenciats pels homes i les dones. Avui ja es tendeix a viure en petits nuclis base però aquest ja no el conformen exclusivament els matrimonis de sempre (heterosexuals), sinó que el poden formar parelles diferents (homosexuals o simplement companys/es de pis), sense tenir en compte que molts nuclis familiars el conformen famílies monoparentals.
El domini de l’estructura patriarcal en la vida de moltes parelles té un preu a pagar molt comú que és la anul·lació de la personalitat de la dona perquè resta subjugada o dependent de l’home com a cap de família. Ho constatem encara massa sovint, quan la dona n’està farta i vol dir prou, sovint pel bé dels seus propis fills, topen amb el poder jeràrquic atorgat a l’home i a aquest se li gira el cervell fins assassinar la seva ex-companya sentimental o fins i tot els seus fills, simplement per fer-li mal a ella.
La sororitat vol dir agermanament en femení
La sororitat, o agermanament en femení, que prové del llatí soror (germana), reflecteix un lligam estret en dones basat en el compartiment d’experiències, d’interessos o preocupacions en un context social i polític de discriminació en societats patriarcals. És una dimensió ètica, política i pràctica del feminisme contemporani que, en paraules de la feminista mexicana Marcela Lagarde, es pot definir com una experiència de les dones que condueix a la recerca de relacions positives i l’aliança existencial i política, cos a cos, subjectivitat a subjectivitat amb d’altres dones, per contribuir amb accions específiques a l’eliminació social de totes les formes d’opressió i al suport mutu per aconseguir el poder genèric de totes les dones i, amb ell, l’empoderament vital de cadascuna d’elles.
Empatitzar amb totes les dones
A partir de la realitat del masclisme tant a prop
nostre, hem de tenir la capacitat de posar-nos al lloc de cadascuna de les
dones, empatitzar amb la seva lluita per decontaminar-se de la influència d’un
entorn masclista que l’ha condicionat massa temps. Hem d’estar amatents als senyals
de violència que visquem al nostre entorn i, en la mesura del possible,
implicar-nos: no podem mirar cap a un altre cantó.
Un entorn acollidor per poder dir “prou”
Sense el consentiment de les dones, sense aquella
difícil decisió de dir “prou”, és difícil, però si aquestes dones perceben senyals
de complicitat al seu entorn, d’abrigar esperances de trobar acolliment i no
ser censurada per haver “suposadament fallat” o aguantat potser massa anys, la sororitat
es pot posar en marxa i la dona víctima de violència es pot trobar acompanyada
humanament, independentment del imprescindible suport professional jurídic o
psicològic que pugui rebre d’algun servei públic (perquè no totes podrien
pagar-se el privat).
La sororitat, un gest feminista
Marcela Lagarde, professora de la Universitat Autònoma
de Mèxic, va impartir una conferència sobre la política feminista de la sororitat.
El seu títol? “Poder, poders i apoderaments i l’amor? Ah, l’amor!”. Per altra
banda, Anna Jónasdóttir, professora de la Universitat d’Orebro, Suècia, va
parlar del “poder de l’amor” vist com una capacitat humana explotable, i com la
identificació del poder de l’amor com un poder humà inconfusible, comparable
però no reductible en poder del treball que explica la persistència del domini
dels homes en la igualtat normal i en nombroses societats respectuoses amb les
dones.
L’amor té el seu poder
Potser sí que ens queda per demostrar el poder de
l’amor, però el que no podem rebutjar és la acceptació de la medicina de la
sororitat com a mesura per humanitzar unes relacions humanes estrictes, fruit
de societats opressores, i estimular la necessària autoestima de tantes dones
que l’han vista molt minvada per la imposició de l’atàvica costum del predomini
de la raó dels homes i el rol de les dones de claudicació, obediència -massa
sovint- submissió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada