Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
Talment com en els
conte on el llop que, per disfressar la seva perillositat davant les ovelles es
posava damunt una pell de corder, així el feixisme, enyorant el seus macabres
anys de glòria, fa servir les sagrades formes del sistema democràtic per minar-ne
la seva essència. Fins i tot, la presidenta de la Comunitat de Madrid Isabel Ayuso
ha manifestat que si li diuen feixista vol dir que està al costat bo de la
història.
No s’ha de permetre l’apologia del feixisme
Aquestes paraules
haurien de ser motiu suficient perquè s’obri algun tipus d’expedient judicial d’aquells
que, tant a la lleugera, s’obren a cantants i d’altres ciutadans per considerar-se
calúmnies als poders de l’estat. No és de rebut que es passi per alt unes
declaracions que són, sense cap dubte, una apologia del feixisme des de les institucions,
és com apel·lar i justificar el terrorisme.. però es clar, s’apliquen diferents
vares de mesurar segons qui les pronuncií. Algun dia, i espero que no sigui
massa tard, ens penedirem d’haver donat altaveu als colpistes de la democràcia,
d’haver-los deixat jugar la partida sense cap filtre de responsabilitat
criminal, esborrant els seus antecedents, i blanquejant la perillositat del seu
discurs.
Manifestacions greus
que resten impunes
Fa uns dies un grup
de militars retirats escrivien al Rei Felip i li demanaven i que s’havia de
matar 26 milions de ciutadans als que qualificaven de f.de p, Tot es va quedar
com si res, com tantes altres situacions que resten impunes. L'altra dia, Isabel Díaz Ayuso, Presidenta de la Comunitat de Madrid va dir que si li diuen feixista és perquè està en el cantó bo de la història... Quan reaccionarem
front al monstre que encara ens mostra les seves ganes de retornar a èpoques
que creiem passades on el terror es sofisticava com un experiment científic de
resistència dels humans?.
Negacionistes de l’holocaust,
de la pandèmia...
Encara avui hi ha negacionistes del que va ser una negra i macabra pàgina de la història de la humanitat el segle passat. La repressió té un mecanisme d’autodefensa que és amagar-ho en algun punt del cervell per protegir-se, però la gent que tenim consciència i que -cadascú a la seva manera- ha fet front als obstacles que s’ha trobat a la vida fent seu el passat, sigui quin sigui, té la obligació de posar-se dempeus en nom de tantes i tantes víctimes no ja de l’holocaust, sinó també de les morts durant l’enfrontament popular front el cop d’estat feixista contra la II República legal i legítimament establerta.
Ha costat molts anys perquè hom pugui afrontar la memòria històrica, y sempre ha tingut les seves dificultats i també obstruccions per part dels qui, o bé enyoren el passat o bé no es volen fer càrrec dels seus crims. Molta gent jove, en respondre als impulsos que li son propis, volen viure la vida per sí mateixos, sense tenir en compte l’experiència de qui els ha precedit perquè rebutgen la societat que els hem deixat. Són els que avui només volen la festa sense assumir responsablement les restriccions imposades pel coronavirus. Aquest és un gran error. En la seva recerca de la felicitat tot està basat en el consum, tot es compra i es ven, i en no haver-hi prou diners per poder-los adquirir, es salten tots els marcs i circuits legals, però lluny d’alliberar-se el que cauen és en la infelicitat i l’exclusió.
Compromís amb la memòria històrica
Per sort, també hi ha
molts joves que estan compromesos amb la memòria històrica i malden per posar
al descobert aquell silenci imposat per una transició a la democràcia que -amb
l’amnistia als represaliats del franquisme- amnistiava també els criminals i assassins
del franquisme.
Eliminar la discriminació
per racisme, xenofòbia...
El 21 de març és el
Dia Internacional de la eliminació de la Discriminació Racial en commemoració de
les 69 persones que la policia va matar a Sharpeville (Sudàfrica) l’any 1960 quan,
en una manifestació pacífica, contra l’apartheid. Més tard s’incorporaria també
a la commemoració la xenofòbia i totes les formes de discriminació fruit del
discurs de l’odi.
Veure venir el llop
amb pell d’ovella
És fàcil dir, jo no soc
racista, i ara!, o a mi no m’importen les persones diferents... La veritat és
que, en la nostra relació social del dia a dia, no som tan conseqüents a l’hora
d’aplicar-nos la norma perquè, tant en la nostra vida quotidiana com també en
aquells actes que formen part de l’esfera pública, ens hem de posar en guàrdia
i veure venir el veritable llop que s’amaga sota una pell de corder que ja no
pot dissimular qui hi ha al darrere.
Picabaralles
només donen ales al feixisme
Els contes infantils,
de vegades, amaguen una lliçó de protegir-nos en el dia de demà. Avui i sempre
ens hem de conjurar, des de tots els àmbits, per fer front al discurs de l’odi,
des del seu ressò més proper fins al que ens arriba de més lluny. Al feixisme
només se li fa front des de la unitat de les persones respectant la seva
diversitat. Les picabaralles del món de la política i les batalletes d’estar
per casa pels protagonismes que -sovint- suposa, no és que hagin de relegar-se
a un terme secundari, sinó que s’han d’aparcar dels nostres hàbits de compromís,
perquè no cola: sota la pell de corder si amaga el feixisme, és a dir, el
terror i l’extermini del bo i millor de la humanitat, i tots -sense exclusió- hi
hem d’estar compromesos per tal de fer-li front..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada