LLEGIT, EN NOM DE LA FAMÍLIA, A LA CERIMÒNIA DE COMIAT
 |
| Barcelona 01.01.1944 - 21.06.2019 |
Estem aquí per acomiadar-te. No vàrem poder fer-ho amb temps
per tal de rebre el retorn de la teva mirada neta, amb el teu rostre somrient i
sempre optimista. Ara que, aquest viatge, t’ha agafat -com sempre deia la mama-
amb les maletes preparades i a punt.
La teva austeritat i la actitud d’estar en pau amb tu mateixa
i amb la pròpia vida, d’acord amb els teus principis, feien que sempre portessis
el teu equipatge a sobre, l’imprescindible per sobreviure, però -sobretot- el
necessari per viure.
Perquè la teva vida ha estat molt més que un simple bagatge,
doncs restaves oberta a les necessitats dels demés per aportar-hi el teu ull
crític contra les injustícies, a favor d’una veritat que defensaves amb tossuderia, una veritat indestructible; i d’aportar-hi
-per part teva- el compromís de salvar aquells obstacles en el camí a favor de
qui més ho necessita, dedicant-hi generosament totes les hores i els temps
possibles.
La teva actitud de servei ens incloïa també a nosaltres, a
tots els membres de la teva família, quina relació vas reprendre quan el pare i
la mare visqueren la seva darrera etapa, amb dependències, i tu en vas ser un
puntal fonamental. Havies passat moltes temporades lluny geogràficament de
nosaltres, però les experiències viscudes ens varen fer-te sentir propera, una
proximitat que hem sentit i viscut en tot moment, redescobrint-te després d’uns
records d’infantesa ja molt llunyans...
També hem gaudit, com tantíssimes persones arreu, de la teva gran
vàlua, una vàlua que ha deixat una ràfega lluminosa, a mode de fonda petjada,
d’un treball missioner diferent, tant pel teu testimoni constant com pel
compromís de vida conseqüent fins al final dels teus dies.
Poc amiga dels afalacs però amiga del tot per allò que
preocupa i ocupa una prioritat en els teus valors. Per això estem segurs i
segures que -des d’on ens contemplis- ho faràs en pau, amb aquella pau que ha
estat el nord de la teva vida i que -per a molts de nosaltres- serà el record que
ens queda en la memòria del teu pas per aquest món que encara continua
necessitant de gent com tu, perquè les injustícies i la manca d’humanitat que
ens envolta requereix d’un lliurament llarg i constant, com el camí que tu has
recorregut.
Estem convençuts i convençudes, però, que des d’on estiguis
comptarem d’una manera o altre amb el teu suport incondicional. Potser més
potent del que ens sembla, potser...
Gràcies pel teu escalf i generositat, pel teu coratge i per
la teva lliçó de vida.
Gràcies, Tere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada