Malgrat molts mitjans de comunicació ho han silenciat, gairebé un milió de
dones varen sortir al carrer el passat 8 de març. També a Igualada. A partir de les sis de la tarda es va anar
plegant la gent per la concentració anunciada. Un taller per preparar les
pancartes en roba i en cartolina ja li donava l’ambient.
Un ambient molt participat per la mainada que
acompanyava les mares que poc a poc s’hi anaven congregant. Per a moltes
d’elles era la primera vegada que podien sortir al carrer un 8 de març. Potser
no sabien ni quan ni on es convocava, ni tan sols si es feia res. El més
important és que, aquesta vegada, han salvat l’escull i, sobretot per la seva
vinculació a l’espai ciutadà de recent funcionament, sabien que també anava per
elles i com podien participar de la concentració convocada a la ciutat on
viuen. Se les veia contentes i participatives al costat de les de sempre,
crescudes en l’ empoderament necessari per sortir del risc d’exclusió que la
societat que ens envolta els ofereix.
La convocatòria d’aquest 8 de març, Dia de les
Dones, ha reeixit en una concentració de molt color, en la que tothom estava
satisfet de poder compartir una visibilització de la ciutadania plural, la que
va deixant de ser la que hi participen “dels de sempre”. Crec que a tots els
assistents ens ha omplert d’orgull, d’orgull de palesar que la causa de la dona
trenca silencis i obre barreres per trenar i teixir la societat diversa que ens
ha d’ajudar a fer front al feixisme que s’amaga darrera el sectarisme, la
hipocresia del racisme soterrat, la xenofòbia, la homofòbia, la fòbia general
de tot allò diferent.
Plegades hem llegit, de forma ben repartida, el
Manifest de la xarxa Feminista. Veus de sempre, veus que s’estrenaven i veus
joves que, a més, van voler escriure el seu propi missatge en cartolines i
pancartes. Una veu plural reclamant –a la una- poder decidir-ho tot perquè som:
la revolució imparable de les dones!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada