DE NOU LA MÀGIA ES FA PRESENT A LES NITS CULTURALS

 

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -

Un any més, i ja és la 26èna edició, el petit poblet de Sant Pere Sallavinera ens torna a oferir el seu regal més preuat, la possibilitat de gaudir d’unes nits culturals on es produeix aquella màgia especial de comunió entre un públic fidel, un eloqüent silenci sota un cel que comença de color blau nit, acaba en plena i serena fosca i es fon amb el virtuosisme de la música interpretada amb mestria i joia on, tant els instrumentistes com les veus de solistes o cant coral, ens reflecteixen als seus rostres com frueixen del moment. Com tothom reconeix, es tracta d’una màgia especial.

La música s’imposa a les inclemències del temps

Enfilàvem de nou el camí vers l’Alta Anoia, deixant enrere el festival de globus que, per la coincidència en l’agenda, ens obliga a triar,  i triem els camps segats a la llum del capvespre amb els darrers raigs de sol i un cel que ens volia enganyar amb l’amenaça de pluja, que sols va consistir en quatre gotes que varen quedar en un no res, però que ens feia témer si ens acompanyaria l’aigua com en altres edicions. Tot i que això no hauria estat cap problema perquè, en la presentació del programa d’enguany, el pianista Daniel Blanch ens recorda com la música es va imposar victoriosa a les inclemències meteorològiques que van suposar una interrupció precipitada del concert, però que  quan la pluja va amainar, la gent -que no se’n havia pas anat- va sortir del refugi-aixopluc de les cases del poble que els havien acollit i es va poder reprendre el concert amb una vinculació encara més especial entre el públic i els músics, aconseguint aquella comunió única i inoblidable amb el poble, perquè -escriu- la sensibilitat de l’intèrpret troba l’espai ideal a la Plaça de Sant Pere Sallavinera, on l’energia que desprenen els organitzadors, els espectadors i les pedres que ho embolcallen amorosament, permeten una vivència que ell  mateix havia experimentat l’any 2017.

30 anys d’una doble efemèrides

Les nits culturals començaven l’any 1993 amb la primera actuació que l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra feia fora del seu país i que s’ha volgut fer present de nou, aquest any, la nit del dissabte, coincidint també amb la efemèrides del també 30è aniversari de la seva creació. Dos elements ben conjugats, el virtuosisme de Gerard Claret i el vincle de la seva orquestra amb les Nits culturals, ens oferien una primera part amb el Concert per a violí i orquestra núm. 2, en mi major, de Johann Sebastian Bach; i una segona part amb Serenata per a cordes en do major. de Piotr Illitx Txaikovski. Al final, i davant els intensos aplaudiments del públic ens varen oferir un bis gaudint de la bellesa d’una obra d’Astor Piazzola que va comportar, al seu temps, un altre bis.

Presentació i obres de luxe

El poeta Miquel Desclot, com cada any, ens introduïa en el marc històric en el que els grans compositors havien hagut de fer front per tal de produir les seves obres, les que ens han arribat fins als nostres dies amb tota l’esplendor per a ser interpretades i fruïdes pels qui en vulguin gaudir. I ens va presentar “La Creació” de Franz Joseph Haydn, una obra excepcional que ens predisposàvem a escoltar la nit del divendres, amb una versió de cambra composada per ’una transcripció de la part instrumental per a quintet de corda (feta per Anton Wranitzky, aprovada per Haydn i publicada el 1800 amb la mateixa versió complerta), dirigida pel músic anoienc Josep Miquel Mindan, amb els solistes Martí Doñana (tenor), Alba Maria Martínez Nieto (soprano), Nestor Pindado (baix baríton) i la part coral a càrrec de Contrapunto Vocale.

Fascinats

Aquesta obra de cambra, ens diuen, aconsegueix mantenir-nos fascinats i tramet l’evocació d’un univers benvolent i racionalment ordenat, així com la seva visió essencialment optimista de la humanitat i el seu esperit naïf i vitalista. El constant diàleg entre instrumentació i veu, simultaniejant  uns i altres, ens oferien -no obstant- una audició compacte com si d’una vola veu es tractés. La sensació era que havíem fruit, efectivament, d’un concert excepcional.

Els infants també són protagonistes

Com excepcional es també el concert que ofereixen cada any els dissabtes a la tarda dirigit a la mainada i que aquest any va ser a càrrec de Pau Elías amb el seu “Aquafonia, el Concert”. Potser aquest concert-espectacle és la pedrera en que es nodreixen els organitzadors per perpetuar un any i altre la proposta de les seves Nits Culturals, doncs cada any són molts més els joves que hi tenen una actitud de servei, tant a la recepció del públic i control d’entrades, a la logística de muntar l’escenari i fer possible el petit refrigeri de cava i carquinyolis que ens permet saludar-nos entre sí els fidels assistents que hi coincidim cada any. Potser un dels moments més emotius és quan, al final de cada concert, són els infants els encarregats de lliurar el ram de flors en que s’obsequia els músics. El més petit de tots s’hi estrenava aquest any...

Un regal impagable

De nou, a les Nits Culturals de Sant Pere Sallavinera la música ens arribava amb aquella delicadesa que t’acaronava tot el temps, i et deixava un altre dolç i bell record que ja et deleja per tornar-hi l’any vinent. Felicitats a la organització , una organització que -de fet- és tot un poble hi està implicat. Moltes gràcies per aquest regal.

maribelanoia@gmail.com

NOTA:

Totes les fotos han estat facilitades per la organització de les Nits Culturals de Sant Pere Sallavinera.