DIFERENTS ARRELS, UNA SOLA COMUNITAT

Ciutadana Dempeus – Maribel Nogué i Felip - 

Aquest és el lema escollit per la participació d’aquest any a la taula de la diversitat i l’activitat “FESTA AL DINAR” inclosa al programa de "La Coll@nada" en el context de la recent Festa Major. Hi participarem unes 30 persones de les que sovint es tracta com l’altra ciutadania, quan viuen a la mateixa ciutat i aquesta també és la seva festa. N’hi havia d’origen del Marroc, de Colombia, d’Uruguay, de Bulgària, d’Hondures i d’altres indrets. Cadascú es portava el seu dinar, un plat típic per compartir amb la resta de comensals de cultures diverses però que formem una sola comunitat en la ciutat a la que hem optat per viure. 

La Igualada diversa

Embolicava l’entorn un mural on hi penjaven banderes de Colòmbia o Bulgària i, com no de Catalunya, sense oblidar la de Palestina -ben present- i també diversos cartells amb l’eslògan escollit per l’ocasió: “Diferents arrels – Una sola comunitat”. Compartirem trobada en la que algunes ja ens coneixíem d’altres anys i moltes d’altres estrenaven aquesta experiència que, segur, repetirem i voldran tornar a gaudir.

Un taller per recollir opinions

Com a iniciativa d’aquest any, la Marisol va preparar com un taller per tal de recollir opinions ben interesants des de la diversitat cultural real que conforma la nostra ciutat. La participació consistia en donar resposta a dues preguntes:” Quan vas venir a Igualada, què és el que més et va sorprendre?”, i l’altra “Com t’agradaria que fos Igualada?”.

Testimonis prou rellevants

Les respostes varen ser d’allò més sorprenents i riques en diversitat, per exemple la Razan, que té cinc anys i va al Garcia Fossas, va dir que el que més li va agradar és quan la varen convidar a pujar als castells; ara ja va fer d’anxaneta en un dels diversos pilars de quatre de les cercaviles. També un altre noi destacava la seva vinculació a les festes, els gegants i també castellers. Per la seva banda, la Nasira va palesar que darrerament es viu un retrocés en relació amb la relació molt més oberta que la que va trobar quan va venir a Igualada, tot reivindicant espais de relació per a l’intercanvi de cultures i per la necessària inserció.

Aprendre el català

La Claudia, que portava darrera seu una munió de vilatans d’origen colombià, va dir que el que més li va sorprendre en arribar a Igualada, a Catalunya, va ser l’idioma, saber que parlàvem català, però a partir d’aquí, i donat que els meus fills estudiaven en català, va decidir aprendre’n; i que li agradaria que Igualada fos més pels joves, que no es veiessin obligats a desplaçar-se a la ciutat per raons d’estudis i de llaurar-se el seu futur aquí. A mi m’agrada Igualada, va dir, i desitjo que poguessin arrelar-se aquí i viure i conviure des de la inserció i la diversitat cultural d’origen però formant part d’una sola comunitat, no com a espectadors sinó com a participants de ple dret”.

Integració des de l’AMPA escolar

Per la seva banda, la Marisol va dir que, en venir a Igualada i portar les seves filles al Gabriel Castellà, algunes persones li qüestionaven aquesta opció sense que pogués explicar-se perquè. La veritat és que es va trobar en una diversitat de cultures que li va encantar i en va gaudir, tant o més que les seves pròpies filles. Li agradaria que Igualada s’impliqués més en la diversitat de cultures, així com que aquesta ciutadania estigués més implicada en el que també és la seva ciutat on viu, reclamant una major atenció als seus barris.

Ser tractada com a forània

A la Isabel li agradaria que Igualada fos més neta, més inclusiva, perquè si no ets d’Igualada t’ho fan notar; i la Laura explicava com es va trobar amb un tracte diferent, com una mena d’estigma, quan va estudiar al Garcia Fossas, i voldria que tothom es sentís plenament part d’aquesta comunitat tan rica en la diversitat cultural.

Palestina al cor

Al dinar no hi va pas faltar un record per Palestina, una realitat punyent que ens colpeja el cor a cada dia que passa i que també ens identifica sobre els valors socials de pau i drets dels pobles que ens inspira. La taula de la diversitat a la Festa Major és una bona ocasió per retrobar-se i establir coneixences i vincles d’aquesta altra ciutadania d’Igualada que -sovint- es tractada de segona. Pel dret a la igualtat de forma plenament inclusiva i immersiva, doncs és fonamental fer front al discurs de l’odi i les seves conseqüències, i per fer-li front des d’allò més quotidià. 

maribelanoia@gmail.com