Ciutadana
Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
Tal i com es demanava a la
convocatòria, centenars de persones varen omplir divendres passat els carrers
de Piera per palesar el rebuig al greu atac d’haver cremat la mesquita, que la
comunitat musulmana havia construït des del voluntariat. Un acte inacceptable
que no pot quedar en silenci.
Mica en mica s’anaven concentrant al Parc
del Gall Mullat nombroses persones de totes les edats i condició que ultimaven
els seus cartells i pancartes, preparades amb compromís.
Arrencava la manifestació pels carrers de
Piera fins arribar on hi ha la mesquita cremada. Durant la marxa es sentien
diverses proclames com ara: Mesquita sí, odi no; no va ser un incendi, va ser
un crim d’odi; ens varen cremar la mesquita però no la dignitat; omplim els
carrers contra l’odi i la desinformació; fora feixistes dels nostres barris;
diversitat és riquesa; som veïns, som diversitat...
En arribar a la Mesquita, els manifestants eren rebuts amb una ampolla d’aigua, un gest d’hospitalitat que -després d’una caminada de tarda en ple juliol- s’agraïa. Tot seguit es varen fer alguns parlaments. En primer lloc, el president de la Comunitat islàmica de Piera Yahya MoKhtari Nifa va llegir un comunicat on agraïen les mostres de suport rebudes, tant per part del teixit social com també l’Institucional, però va afirmar que no s’havien pas trobat sols sinó que es sentien molt acompanyat per les associacions i entitats que conformen la vila de Piera, perquè ells també en formen part. També que aquest fet no els havia fet enrere pel que fa a la seva religió, cultura, fe i esperança, defensant els valors de la convivència des de la pluralitat de confessions religioses o identitats culturals. Són, va dir, camins compartits.
Per la seva banda Chaimae Mokhtari va llegir el comunitat de la UCFR de Piera (constituïda recentment) en el que denunciava que els problemes que patim com a societat són estructurals i no pas culpa de cap comunitat, que assenyalar els més vulnerables només divideix i empitjora la convivència. Es va referir a la ofensiva mediàtica de divulgació del discurs de l’odi fent present els fets que s’han donat aquests dies a Torre Pacheco (Múrcia).
La portaveu de la UCFR de Piera Sara él
Messari, després d’afirmar que no deixarem que la por ens guanyi, com a
filla de pares immigrants, va voler dedicar unes paraules molt especials a
aquelles mares i pares de famílies musulmanes que ja fa quaranta anys varen prendre
la decisió de deixar-ho tot enrere per venir a viure a Piera, a la recerca d’un
millor futur: “Soc plenament conscient del que suposa créixer i viure entre
dues cultures, del pes que suposa sostenir la seva identitat entre dues llengües,
dues maneres de viure, dues mirades... Per això, les vostres filles i fills
també lluitarem, lluitarem per la convivència, respecte i justícia social, i ho
farem aquí, a Piera, perquè també és casa nostra, perquè la nostra identitat no
és una amenaça, és una riquesa.
Com a cloenda es va dur a terme un minut de
silenci contra l’odi, la violència, el racisme, feixisme i la intolerància. Va ser
un silenci compacte, un moment compartit on el respecte en la diversitat es va
fer palès més enllà de les paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada