Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
 |
| Les dones de l'Associació NOUR, les amfitriones |
Els musulmans
han entrat ja en el mes del Ramadà i, amb motiu d’aquesta celebració tan
especial, divendres passat, l’Associació Intercultural Nour d’Igualada, va
celebrar el seu IFTAR, el trencament del dejuni, compartint aquesta festa d’una
forma oberta al propi entorn ciutadà.
La sala del Centre Cívic del Barri de Montserrat s’anava omplint de convidats i convidades. Les dones d’aquesta associació eren les amfitriones i ens rebien afectuosament, també alguns homes i joves. Mica en mica observàvem el recinte ambientat per la ocasió i ens saludàvem amb molts coneguts i conegudes. Es palpava a l’ambient els vincles de relació natural establerts amb qui -al seu dia- eren nouvinguts, però que ara ja formen plenament part de la ciutadania d’avui. Uns vincles establerts -sobretot- en el món de l’escola, on es retrobaven alguns mestres i membres de les AMPA amb les mares dels qui havien compartit escola, o també amb les persones que treballen en diversos serveis que ha maldat per la normalització lingüística o la reinserció social. Les escoles, amb la funció d’inserció a la societat que representen, han complert en la seva funció i han forjat la normal convivència enmig de cultures diverses.
En Marouan
Hammich i la Oumaima Bourkhisi varen conduir l’acte. Els dos són exalumnes de
l’Escola Gabriel Castellà i ara cursen estudis universitaris: en Marouan de
telecomunicacions i la Oumaima de Medicina. En un perfecte català, i alternant
les seves intervencions, ens explicaren què és el Ramadà, perquè és una festa
tan important per als musulmans i -particularment- el dejuni, preparant els
assistents per a la festa de trencar el dejuni que estava a punt de començar.
L’Alí Hammik
va dur a terme l’Adhan, la crida al res previ, i la festa començava. Els dàtils
són el més simbòlic per reposar ràpidament el sucre que pot haver baixat amb el
dejuni. Poguerem fer un tast de la “harira”, una sopa molt densa d’aliment,
aigua, suc de fruita i tot tipus d’exquisideses salades i dolces preparades per
les dones de l’Associació que palesaven la seva fama de cuineres i pastisseres.
Després de repartir el te, en Marouan i la Oumaima reprenien la seva funció de conductors de l’acte animant-nos a participar d’un joc de preguntes sobre el Ramadà i el dejuni, que s’havien de respondre pel mòbil amb una aplicació que posaven en pantalla gran. Diverses intervencions cloïen l’acte, un acte on la comunicació i la convivència varen ser l’eix, l’objectiu que es perseguia, perquè, com va dir la Karima, no importa ni religió, ni cultura diferent que ens separi.
Certament vivim en un món on el discurs de l’odi s’obre pas a nivell mundial i amenaça amb un nou ordre mundial de predomini d’una minoria cada vegada més minoritària que acumula, i encara cobeja acumular molt més, tota la riquesa del planeta exterminant tot el que se li posi per davant, tan se val si per fer-se amb el domini del territori i les seves riqueses naturals hagin d’exterminar poblacions senceres (com a GAZA), criminalitzar els immigrants i perseguir qui practiquen idees i credos que no són els seus.
La convivència com a antídot
La societat és
diversa, i en la seva diversitat rau la seva riquesa. Les particularitats
d’idees o religions de cadascú són això, particularitats de cultures diverses, sense
que cap d’elles s’hagi d’erigir com a dominant ni, en cap moment, hagin de
suposar cap barrera per segregar la ciutadania en guetos. Quan obrim les portes
i ens donem la mà ens trobem amb un sol cor, valors i principis que són molt
més comuns del què ens pensem i, en tot cas, són ben compatibles els d’uns amb
els dels altres. De persones que no tenen bon cor n’hi ha -per desgràcia- a tot
arreu, però la majoria de la gent senzilla acceptem l’altre i estem al seu
costat quan, especialment i per dissort, algunes normes legals i la injustícia
social els deixen fora. L’acte de l’altra dia va ser un exemple d’integració i
convivència, a més coincidia amb el 8 de març i les protagonistes eren
-sobretot- les dones. Moltes gràcies per tot. Felicitem-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada