BON VIATGE MONTSERRAT

 

Ciutadana dempeus - Maribel Nogué i Felip - 

Dimecres 12 de març vàrem acomiadar a la Montserrat. La seva partença ha estat una sorpresa per a tothom, els uns d’ençà que fórem conscients de la malaltia i les poques expectatives que presentava, i molts d’altres ja en el moment del seu desenllaç. Hi ha moltes formes d’afrontar situacions com aquestes, la Montserrat ho va fer amb valentia i conscient en tot moment de com passar aquesta etapa final de la seva vida.

Endarrere queda l’estel de la seva petjada vital que omplia tots els espais on es relacionava,  sobretot al Casc Antic del seu municipi a partir de la seva implicació en les seves activitats, amb un ampli coneixement de la seva població per haver exercit, durant molts anys, de mestra a l’Escola Montbou.

Amb l’Església de Santa Margarida de Montbui, plena de gom a gom, en Josep Maria Pujol, com amfitrió d’aquesta cerimònia de comiat, va conduir l’acte glosant la seva vinculació al poble per donar pas a diferents intervencions: una representació de les seves amigues, dels mestres de l’escola i del grup de teatre “La Calòrica”, companys de fatigues professionals de l’Albert, el fill de la Montserrat, el “Pascu”.

Des de l’àmbit familiar, a banda de la part musical amb la Xènia Nogué i el Marc Antolí com a cantant i guitarra respectivament, vaig tenir l’honor de llegir aquest text.      

maribelanoia@gmail.com

 Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels

“És que, com deia el poeta grec Konstandinos Kavafis,  quan surts per fer el viatge a Ítaca, en aquest cas de la vida, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences. Has de pregar que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, que vagis a ciutats per aprendre dels que saben".

I així ho has fet tu, Montserrat, has fet un llarg i molt intens camí. Lluitant per la teva vocació indiscutible, la de ser mestra. De les primeres mestres en recuperar l’Escola de l’Ateneu, d’Igualada o a La Llacuna, on hi anaves i venies cada dia i, finalment a l’Escola de Montbui, el lloc on has triat per viure, forjar la teva família, fer amistats de veïns i veïnes, a caminar, a la piscina, i a jugar a la botifarra i a tots els jocs de taula on, quan jugàvem en família, sempre ens guanyaves. Un poble que has fet teu fins la medul·la del teu compromís, amb uns bons grups d’amigues que t’han fet costat en tot moment. Amb algunes d’elles has viatjat a molts indrets i ciutats per descobrir meravelles d’una naturalesa que els teus ulls ignoraven.

Generosa amfitriona de les trobades familiars tan nombroses, posant casa teva cap per avall per encabir-hi les taules i cadires necessàries per acollir-hi tots els comensals sempre apunt per gaudir d’una cuina excel·lent, d’exquisideses de gourmet i també cuina tradicional. Sempre tindrem present aquella taula de Nadal ornamentada amb precisió i bon gust, els galets i una carn d’olla en la que no hi faltava de res, cap marranada, ni l’esperat pollastre farcit, que havies cuinat al forn i que feia tanta presència a taula.

Tampoc hi faltava el pessebre amb el joc de teatre que ja havia estat del nostre pare i avi, ni la llar de foc amb el tió preparat perquè, fins i tot els més ganàpies, desfiléssim tots un darrere l’altre i “ens regalava mitjons”. Unes setmanes abans ja havies acollit els de Gràcia perquè, tot fent una petita excursió per anar a buscar molsa al bosc i, oh casualitat, hi trobaven el seu tió, que és tan savi, que els esperava a Montbui. Havies mobilitzat tot el poble per l’èxit de la operació.

Amb tot, la teva especial dedicació ha estat la de donar suport a l’Albert, un esforç considerable per tal de que pugues dur endavant les seves tasques artístiques, cosint, anant amunt i avall o allotjant els companys de teatre perquè poguessin treballar.

Les cuites del teu fill en el món del teatre han reeixit, i tu has estat al darrere, com a artífex fonamental, amb una obra d’art molt especial, la que suposa que l’Albert Pascual sigui avui un nom de prestigi en el món de les arts escèniques.

Bon viatge pels guerrers i guerreres que al seu poble són fidels.

Bon viatge, Montserrat”.

(Text llegit a la cerimònia com a aportació de la vessant familiar).