ALS IMMIGRANTS, NO

 

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip - 

Les migracions són inherents a la humanitat. De fet, molts catalans i catalanes també han migrat o s’han exiliat en el decurs de la història i ho continuen fent actualment. Ho fan i ho han fet com tothom: buscar millors oportunitats i, en definitiva, per fer sostenible la mateixa vida. Homes, dones i nens es veuen obligats a abandonar els seus països d'origen per diverses circumstàncies, el dret internacional recull el dret a migrar i a l'asil com un dret humà, així com el principi de no devolució, que estableix la prohibició dels estats de retornar a les persones que arriben com a refugiades al seu territori a un país considerat no segur.

Causes per a emigrar

I qui posa en dubte que, per l’empobriment causat a molts països com a conseqüència tan de les guerres i el terrorisme global com per l’espoli que, bàsicament occident, ha fet dels recursos naturals dels seus països, sota uns règims polítics molt dictatorials i poc democràtics, és la circumstància que els obliga a subsistir fora del seu país i -sovint- cercar-ne asil?.

Un problema o compromís solidari?

El que no és de rebut és que des d’aquí ens ho mirem com un problema i no com un gest de solidaritat que ens compromet amb el seu infortuni, perquè qui ha triat néixer en el país que li ha tocat de venir al món?. El problema és dels immigrants, es diu des d’un discurs d’odi, sobretot xenòfob i amb criteris de l’aporofòbia,  i també perquè -també a nivell europeu- han generat unes polítiques de tancar fronteres -i posar murs de contenció- com si es tractés de fortificar un castell medieval: són perillosos i cal protegir una situació de privilegi d’uns quants, perquè qui posa fronteres a aquells estrangers que venen amb les butxaques plenes?. Mentrestant, les empreses de seguretat estan fent el seu negoci milionari a costa de les pors a la inseguretat general que aslguns han generat.

Els problemes reals

Segons el darrer baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), la immigració és percebuda per la població enquestada com el principal problema del país. No ho és, sembla, la desigualtat, ni l’atur, ni el preu de l’habitatge, ni els sous insuficients, ni el desastre climàtic, ni els assassinats de les dones pel fet de ser-ho, ni el genocidi de Gaza, ni les guerres, ni l’immens poder de les grans corporacions....

Murs a les fronteres

Allò que és inhumà són les barreres que s’han construït per tallar les ales al dret a emigració que tenen els pobles. El 65,8 % de la població catalana és immigrant o descendent d’immigrant, ja sigui fruit de l’emigració d’altres parts de l’estat com també d’internacionals. Ja fa molt de temps que no són immigrants, sinó ciutadans i ciutadanes d’aquest país d’acollida. Fins i tot molts dels seus infants han nascut i crescut aquí. Per això és inacceptable que, a la darrera Fira d’Igualada, tornés a passar com l’any passat tal i com ho denunciàvem per la Festa Major. Un infant es va dirigir a un estand on repartien globus i li varen dir que hi tornés l’endemà. L’infant hi va tornar i li varen dir que s’havien acabat. El mateix estand el diumenge al matí en repartia; això sí, als qui tracta despectivament com a immigrants els ho negava, per molt que tan sols sigui un infant.

No soc racista, però...

Són fets de la discriminació quotidiana que ens envolten més del què ens sembla. Perquè tothom diem: “jo o soc racista, però...”, però en fons mantenim una actitud de no inserció vers qui tractem com a diferent des de la discriminació, encara que això suposi repartir globus discriminant determinats infants.       maribelanoia@gmail.com

ESTIC TRISTA, PERÒ NO M'HAN VENÇUT

 Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip - 

Aquest estiu ha estat -per a mi- especialment llarg, perquè llarga se’m ha fet l’espera de la resposta humanitària a la massacre de la població de Palestina que continua a Gaza i també ha entrat amb virulència al sud del Líban. El nombre de morts i víctimes que ens arriben a través dels informatius no és una qüestió tan sols de xifres, darrera cada mort, cada ferit, cada perseguit, empresonat o torturat és una o més persones que pateixen, ja siguin les pròpies víctimes o les seves famílies. Mares i pares desesperats veient com moren els seus fills perquè s’han atacat escoles o hospitals sense discriminació; una impotència que s’estén també arreu del món on les persones que tenim consciència no podem ni volem restar en silenci davant aitals atrocitats.

Jutges que entren en política sense que els hi toqui

Mentrestant, la ultra dreta avança no ja en els resultats electorals sinó en el discurs imperant. Des de les fake-news a la utilització dels mitjans de comunicació per inventar-se faules i escampar mentides i difamacions a jutges que, més que impartir justícia, sembla que hagin emprès les formes inquisitorials de perseguir les persones per les seves idees o -simplement- per sospites infundades, tan sols per embrutar el panorama de la política desprestigiant càrrecs electes i legítims senzillament perquè no són dels seus, mentre atien cabdills -masculins i femenins- amb discursos demagògics posant una cortina de fum a les corrupteles que els esquitxen -en primer lloc- a ells mateixos.

El risc d’enquistament per ’afrontar les necessitats reals

I a casa nostra, on sembla que s’havia apostat per endreçar la convivència deixant enrere les actituds basades en una certa segregació per raons d’identitat, tampoc hi ha pau, doncs tant pels qui enarboren el discurs de l’odi com pels qui s’ancoren en un passat de confrontació entre una mateixa ciutadania, vivim una situació que ens pot dur de nou a un enquistament per afrontar la solució als problemes del dia a dia que tenim la gent, la ciutadania en general.

Tothom qui vingui per millorar Catalunya és català

L’altra dia, en una intervenció al Parlament, el nou President de la Generalitat Salvador Illa, en una intervenció dirigida a tallar d’arrel el discurs de l’odi incrustat en alguna diputada que embruta la dignitat del Parlament, va dir que tothom qui vingui a Catalunya per millorar Catalunya és català, i té tots els drets i deures que tenim qualsevol dels ciutadans i ciutadanes que formem part d’aquest gran país. Una versió actualitzada del que varen ser els altres catalans on es considerava català tothom qui vivia i treballava a Catalunya, i que va fer possible construir la convivència amb els nouvinguts que arribaven de les espanyes empobrides per la dictadura, normalitzant la immersió de la llengua i la nostra cultura i tradicions.

Ens cal enarborar de nou el “No Passaran”

Mentre que continuem posant barreres d’identitat, de fet estem obrint la porta als qui enyoren el franquisme i el feixisme de temps passats amb la seva estela de repressió, destrucció, mort i persecució que pretenen oblidem. Ens cal  enarborar de nou aquell “no passaran” que tan ens va unir en el passat i que, malgrat haver-ho patit en pròpia pell, vàrem ser capaços de resistir i fer possible una transició que -encara que amb moltes limitacions i hipoteques- ens ha permès gaudir d’uns anys de vida i esperances que ara volen truncar.

Mentre persisteixi la consciència i el compromís hi ha esperança

Mentre hi hagi qui ompli els carrers i les places de banderes i cants de “Free Palestina”, mentre hi hagi veus que s’alcin contra la privatització de la sanitat, la comercialització i utilització ideològica de les institucions dedicades a l’ensenyament, l’enfrontament als Fons Voltors dels centres l’atenció a la vellesa o al mercat immobiliari, expulsant els seus habitants d’anys per convertir-los en habitatges turístics amb preus inaccessibles pels ciutadans, mentre hi hagi un alè de dignitat que no permeti que es trepitgin els drets humans, no podem perdre l’esperança perquè, malgrat ens sembli que estem en minoria, som la majoria. Puc estar molt trista per totes aquestes barbaritats, però mai hauran vençut les esperances de canviar aquest món tant cruel per un món més habitable on els drets humans imperin arreu i de forma global en un univers on hi prevalgui la vida per damunt de la destrucció i la mort.                                     

maribelanoia@gmail.com