Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
Ho podem comprovar amb la nostra vida quotidiana, entre els nostres veïns i veïnes, companys de feina, usuaris de serveis públics (escola o serveis sanitaris), establiments comercials, súpers i també a les places i parcs. La realitat que vivim en el nostre entorn és diversa, de cultures provinents dels països d’origen de la nova ciutadania que conforma la nostra societat. No obstant, sovint encara ens topem amb actituds de rebuig simplement pel fet de ser diferents.
 |
| Jo també sóc d'Igualada, Activitat d'ATLAS el 07.06.2014 |
Inserir la
diversitat, encara per normalitzar
No hi ha entre
nosaltres dues persones iguals, ni tan sols dintre la mateixa família. Els
vells esquemes d’una unitat forçada i excloent han quedat enrere i,
afortunadament ja a moltes llars, s’han anat obrint les ments acceptant la
diversitat de pensament i de relacions de tots i cadascun dels seus membres. Hi
ha molta més predisposició, per exemple, a acceptar la diversitat LGTBI dels
membres d’aquesta mateixa família -quan algú es manifesta no binari- que quan
s’aparella amb persones de diferent cultura d’origen, en particular si són de
diferent religió, sobretot la musulmana.
STOP islamofòbia
Aquest és un rebuig
que fa temps s’ha volgut instaurar entre nosaltres, sobretot arran dels
esdeveniments després del 11-S, on el camp encara estava abonat per la trista
petjada que varen deixar al nostre país els “moros de Franco”, de trist record
per les malifetes dutes a terme quan varen entrar per avortar la II República,
després d’un alçament militar /cop d’estat que ens varen dur a una cruenta i
llarga dictadura de més de 40 anys.
El rebuig al diferent
Darrera tot això s’ha
anat introduint no sols el discurs de l’odi sinó el rebuig al diferent, i aquí
hi entra tothom, tan se val que siguin bones persones o n’hi hagi que no tant.
Com en tota societat sempre hi ha grans poderosos sense escrúpols, i bona i
gent senzilla que no oblida la seva condició humana, i en conrea les seves virtuts
més positives.
Sobren motius per
anar a la una
El 21 de març la ONU commemora el Dia Internacional de la
Eliminació per Discriminació Racial (dia inaugurat arran de la massacre de
joves que es van oposar a l’apartheid racista a Sud-Àfrica el 1960), i pel
proper dissabte 16 de març s’han convocat mobilitzacions arreu sota el lema, “Unim-nos
per un món sense el racisme ni el feixisme, ens sobren motius". En el context de
conflictes bèl·lics, col·lapse climàtic, crisi econòmica creixent... els
governs estan intensificant tot tipus de racismes per dividir i vèncer, únicament
per intentar desviar la oposició a les seves polítiques. Les guerres i el
racisme van de la mà, com queda palès en el bombardeig que el govern ultradretà
d’Israel duu a terme contra Gaza.
Refugiats i migrats, boc expiatori del racisme
Urgeix combatre la islamofòbia i la judeofòbia, dues
formes de racisme que estan creixent arran del conflicte. De fet, pugen totes
les formes de racisme incloent la negrefòbia, la sinofòbia (racisme contra els
pobles del sud-est asiàtic) i l’antigitanisme o romanofòbia. Cal fer menció
especial de les campanyes de propaganda racista que intenten fer de les
persones refugiades i migrades el boc expiatori...
Expulsats per estrangers
Les persones refugiades moren per milers al mar i a les
rutes terrestres, bloquejades a les fronteres europees per FRONTEX. Les tanques
que treuen sang i les devolucions en calent impedeixen el dret a l’asil de la
gent refugiada, violant així el dret internacional. Les morts a Tarajal de fa
deu anys i la massacre de Melilla del 2022 són exemples flagrants d’això.. Davant
tot això demanem vies segures, que s’obrin les fronteres per a les persones
refugiades, i seguim exigint la aprovació de la “ILP Regularització Ja” signada
per mes de 700.000 persones en tot l’estat, que demana garantir els drets
humans per les més de mig milió de persones indocumentades, moltes d’elles
veïns i veïnes dels nostres barris”..
Estendre la mà amb un
somriure
Dissortadament a Igualada no es durà a terme cap concentració pròpia, però podem recolzar amb la nostra presència la que es durà a terme, per exemple, a Barcelona. I sempre, sempre, ens queda el nostre somriure còmplice d’acolliment, la nostra mà per estendre o també la nostra porta per obrir, exigint a qui té més possibilitats -i responsabilitat- de fer-ho, que ho faci.
 |
| Estàtues d'ATLAS a la Plaça de Cal Font |
Acollir, un gest que -sovint- es nega
On és a Igualada
aquell espai de refugi o alberg per les persones sense sostre?. Qui vivim de prop
situacions d’aquestes ho patim com a desesperant, tan per a les persones
afectades com també per a nosaltres mateixos, com a ciutadania conscient que
voldríem acollir qui la societat rebutja per racisme, odi, aporofòbia o
-simplement- per por al diferent. Ho vàrem fer amb els refugiats de la guerra
d’Ucraïna, perquè no fem el mateix ara?. És que hi ha refugiats de primera i de
segona?.
 |
| Dinar multicultural per la Festa Major d'Igualada |
Exercim el nostre compromís, hi tenim un deure
No siguem còmplices
de les polítiques racistes i discriminatòries. La solidaritat, que és la
tendresa dels pobles, és un valor humà molt intrínsec en la nostra cultura. O
bé l’exercim en conseqüència o serem còmplices de la deshumanització que ens
amenaça. Hi tenim un deure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada