ELS TRACTORS SURTEN AL CARRER

 

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip - 

Ja ho diem, els problemes que arrossega el camp, l’agricultura i la ramaderia, requereixen d’un canvi de model, tant de producció com de distribució dels productes, però no ens referíem pas al canvi de model de que per un carril de les carreteres hi circulin els tractors en fila i per l’altre els grans camions i tràilers que abasteixen les grans superfícies i mercats de gran abast. L’agricultura 4.0, basada en dotar aquesta activitat del sector primari de la màxima tecnologia, la màxima digitalització o -fins i tot- la modificació genètica per, a través de grans explotacions, assolir el màxim de benefici, no està basada en la lògica d’una agricultura pensada per l’alimentació i supervivència dels humans.

Una situació insostenible

Ho hem vist aquests dies amb els pagesos ocupant carreteres, places i ciutats senceres per alçar la seva veu. La situació que pateix la pagesia és insostenible, l’abisme que hi ha entre el cost de treballar els seus productes i el preu a que arriben al mercat és inadmissible. Estem sota unes regles de mercat basades en la competència i contra els monopolis, però el control de tot plegat no el tenen ni els països ni tan sols la Unió Europea, sinó que per damunt hi ha els criteris de la Organització Mundial del Comerç que, amb la entrada de Mercosur al mercat europeu, ha suposat una distorsió dels preus al consum que fa inviable el sector primari amb les estrictes normes imposades per garantir la qualitat dels productes, sobretot a França on la revolta ha tingut unes connotacions més violentes enfrontant-se fins i tot als productes espanyols.

Pedaços per aparcar el problema de fons

La solució no és tant de subvencionar costos o imposar “clàusules mirall”, que no fan sinó aparcar el problema de fons, sinó afrontar un canvi radical de sistema en el que la terra, i també la ramaderia, puguin exercir la seva funció de reproduir aliments per la vida humana, no per enriquir encara més les butxaques dels monopolis i fons financers en detriment de la gent que treballa la terra.

L’agenda 30, en quina direcció?

Potser a través de l’Agenda 30, més enllà de la seva vessant propagandística de grans avenços, el que es pretén és aprofundir en la globalització capitalista, on tinguem ciutats a menys de 15 minuts però on tinguem els pobles buits, on la moneda digital tingui la funció de controlar-nos el que hem de tenir i el que no marcant-nos els límits, de manera que no tindrem res però -ens diuen- serem feliços... La manca de drets ens haurà convertit en esclaus del treball com a objectiu de vida on treballarem per viure però no podrem gairebé viure del treball, un treball d’enginyeria social per assolir el total control de la gent.

A la pagesia no es generaven residus

D’aquí la necessitat de proposar-se seriosament un canvi de model, no pas tècnic, sinó de tot el sistema econòmic i social. Sols cal recordar, per exemple, la pagesia d’abans on s’aprofitava tot i on, el concepte de residu, no existia, quan avui els residus són un problema i no solament pels residus o sobrants alimentaris front una humanitat que passa fam, sinó també els que hem generat tot sortir del súper en forma de bosses de plàstic o envasos, per exemple...

Posar música a unes vaques lliures o engarjolar-les

Hi ha qui té les seves vaques en un prat vora el mar i els hi posa música per relaxar-les i que la qualitat de carn i llet sigui millor, i n’hi ha que proposen grans explotacions de bestiar boví en macro granges on les vaques estan atapeïdes, sense espai per pasturar, sotmetent a les regles industrials la seva alimentació, la seva explotació i sense estructura pels purins, tractant el camp com un abocador.

Per una vida més integrada

Ens cal també un canvi de mentalitat per tal de portar una vida més integrada a partir de l’autonomia dels recursos que tenim a l’entorn, sense haver de comprar gairebé l’aire que respirem mentre que -això sí- el sistema capitalista haurà triomfat i s’haurà apropiat de les nostres vides i voluntats. Això no és progrés, ni respecte per la natura ni el medi ambient, tot i que en sigui l’excusa d’algunes mesures proposades des de dalt.

No deixar-se portar pels discursos    interessats

Els pagesos tenen raó, els qui treballen la terra per compte propi o per compte d’altri tenen dret a exigir poder viure dignament de la seva vocació. I la gent de progrés hauríem d’entrar en aquest tema a fons i valentia, sinó l’extrema dreta farà servir -i ja ho fa- un discurs des de la demagògia i contra els governs, i amb cacics i terratinents que paren la butxaca per les subvencions que reben. Sí, aquesta vegada han atiat i pretenen instrumentalitzar  algunes mobilitzacions, però no per això hem de treure la raó a un camp que ens ha fet arribar el seu crit d’auxili per garantir la pròpia alimentació, amenaçada per un futur que continuarà en aquesta direcció i no canviï de model. Ens hi va la vida, la subsistència física però també la d’evitar un sotmetiment massiu que no fa sinó que degradar la dignitat humana.                    

maribelanoia@gmail.com