ACOLLIDA SÍ, PERÒ ELS CIE SÓN UNA PRESÓ PELS INDOCUMENTATS

 Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -

El dia 18 de desembre es commemorava el Dia Internacional de les persones migrants, una realitat que persisteix ben viva encara avui. Un informe de l’Observatori de drets i Frontera, publicat per “Caminant sense fronteres”, elaborat des de comunitats migrants i serveis de rescat de familiars i defensors de drets Humans, posa sobre la taula la realitat dels fets i recullen contrasten i sistematitzen una informació necessària “in situ”. Uns fets que no son gens aliens al que hem commemorat en aquestes festes que ara deixem enrere, uns fets protagonitzats per una família que migrava per raons d’empadronament, és a dir, per tenir documentació com a persones.

Estrangers sense recursos – portes tancades

Aquestes persones no tenien recursos i, malgrat la situació extremadament precària d’afrontar un infantament imminent, no varen rebre la digna acollida que mereixerien perquè se’ls va tractar com a estrangers i tothom els hi tancava la porta. Som molts i moltes els qui aquests dies hem fet un paral·lelisme amb la situació que vivim avui amb el fet migratori, el rebuig a l’estranger, però sobretot la perversió del simbolisme del valor de la vida, amb la seva nuesa, convertida avui en un consumisme exacerbat sovint de productes materials i innecessaris. El culte al consum per lucrar les empreses que s’enriqueixen a partir del nostre consumisme.

Una necropolítica a les fronteres

L’informe de monitoratge de Dret a la Vida, recull les dades de les víctimes d’una necropolítica cada vegada més cruel y agressiva amb els drets humans i ha constatat que, aquest 2023, ha estat l’any més mortífer d’ençà que se’n tenen registres. Fins a 6618 persones han perdut la vida en la Frontera Occidental Euroafricana, entre les que s’hi comptabilitzen 363 dones i 384 infants, nens i nenes. Hi ha diferents rutes estudiades, la de Canàries, Mauritània, Senegal o Gambia pel que fa a les fronteres africanes, i altres fronteres procedents de la mediterrània.

Un cop a Europa són tractats com a delinqüents

Sabem de les causes que originen aquestes migracions parteixen de la base de cercar un millor futur, sovint per raons de supervivència degut a l’espoli dut a terme per la usura d’un capitalisme depredador dels recursos naturals i la inestabilitat sociopolítica que genera als seus països d’origen. No obstant, lluny de tenir un sentiment solidari i una actitud d’acollida, l’Europa que somnien i a la que tantes dificultats troben per poder-hi arribar, els hi tanca les portes i els tracta com a delinqüents. No són persones il·legals, simplement són persones amb problemes de documentació.

Els actuals CIES no és la solució

Moltes organitzacions denuncien l’existència dels Centres d’Internament d’Estrangers existents, i s’oposen -per exemple- a la propera obertura d’un nou CIE a Algecires (Càdis). Per molt que aquests centres ens els vulguin vendre com una millora de la gestió i un avenç per la regió, és tot el contrari. Son llocs de sofriment i privació de llibertat on les violacions de drets formen part de la vida quotidiana. Aquests centres, diuen, representen un dels pitjors aspectes del racisme sistèmic, juntament amb altres mesures, on les deportacions, les batudes per perfil ètnic o la criminalització de la població migrant suposen el que s’anomena la necropolítica fronterera.

Despullats dels seus drets com a persones

Les fronteres despullen les persones migrants dels seus drets perquè es veuen perseguides, tancades i expulsades per lleis injustes que soscaven i remouen la nostra consciència humanitària i ens fan aixecar la veu per denunciar tanta indignitat: ens neguem a romandre indiferents i reclamem el tancament dels CIE i la fi de totes les eines de que es val el racisme institucional i les polítiques d’immigració i asil que s’imposen a Espanya i a la Unió Europea. Aquesta és una situació que, si bé preocupa, es viu com de lluny. La impotència certament és alta, però no estem pas tan lluny de patir-ne les seves conseqüències.

Fer front al populisme i el discurs de l’odi

El discurs de l’odi va penetrant en la societat mercès als altaveus que, irresponsablement, tenen als mitjans de comunicació. Veiem a venir el monstre del totalitarisme però, com si no ens ho acabéssim de creure, mirem cap a un altre cantó. La migració és un dels cavalls de batalla d’un discurs populista molt perillós al que sols s’hi pot fer front exercint la humanitat que tenim per principis i que portem dintre. Posem-la en pràctica amb la gent que tenim al costat. Aprenguem a separar els veritables delinqüents dels que simplement tenen un problema de documentació, com si això fos un delicte.

Derogar el dret d’asil per raons d’origen

El Pacte Europeu de Migració i Asil que estan preparant pot suposar, entre d’altres qüestions, derogar el dret universal a l’asil a partir d’un pacte que discrimina la gent per raons d’origen, legalitzant les devolucions en calent i dificultant el dret a l’arrelament. Cal revisar la necessitat de les polítiques d’acollida en el marc de la defensa dels drets humans, garantir condicions d’acollida dignes i eliminar les barreres en l’accés als drets socials, econòmics i culturals. Cal abordar totes les formes de racisme present en la nostra societat i intentar generar un nou marc en que prevalgui el Dret a la Vida i la protecció col·lectiva enfront les violències.

Obrim els ulls per tancar els CIES

I jo em pregunto, davant l’amenaça de criminalització sistemàtica de les persones migrants, que és el tema central del discurs feixista, de quin cantó estàs?. Hem de continuar mirant cap a un altre cantó?. Després no ens lamentem de no haver fet prou perquè ens tornin a la foscor d’uns anys que només han de servir per tenir memòria, fer memòria i no oblidar. El mes de desembre, a Barcelona i amb motiu del Dia Internacional de les persones migrants, va haver-hi una manifestació que tenia com a reclam: “Obrim els ulls”, “Tanquem els CIES”.

maribelanoia@gmail.com