Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
“La violència masclista és un horror quotidià, un
mal enèmic que no depèn de fronteres ni culturals, ni socials, ni econòmiques.
És una de les més degradants violacions dels Drets Humans que continua
perpetuant-se en l'àmbit global. La violència contra les dones és present en
èpoques de conflicte i en temps de pau, a casa, al treball i al carrer, perquè és
una injustícia manifesta que impedeix que la societat avanci en el camí de la
igualtat i el benestar comú”.
Vergonya imperdonable
Així comença el manifest que ha convocat nombroses
dones, arreu de l’estat, davant els seus Ajuntaments el passat dia 2 de juny, i
que també s’han concentrat a Igualada. Les estadístiques oficials d'assassinats
masclistes deixen sense alè: Segons l'Organització Mundial de la Salut, la
violència masclista és la primera causa de mortalitat entre les dones de 15 a
44 anys, per sobre de guerres, del càncer i els accidents de trànsit. Cada 18
segons una dona és maltractada en qualsevol lloc del món. A Espanya, des de
2003, han estat assassinades per les seves parelles o ex parelles 1.204 dones
segons les xifres oficials. En el que va d'any 41 dones han estat assassinades,
i a 5 menors els li han llevat la vida, tres d'ells encara abans de néixer.
Molts altres menors han quedat orfes. 41 assassins han arrabassat la vida d'una
dona i han destrossat la vida dels seus fills i les seves famílies. Cadascuna
de les 41 dones assassinades és, a més d'una pèrdua irrecuperable, una vergonya
imperdonable que recau sobre la consciència de la societat i dels poders públics,
que miren cap a un altre costat davant el terrorisme masclista que estem
sofrint. La societat sembla haver-se tornat immune, el degoteig d'assassinats i
agressions és constant, i se'ns oblida que darrere de cada número, de cada nou
cas, hi ha una vida que ha estat esbiaixada i una família que han trencat per
sempre”.
Negar la violència masclista
Fa vint anys tots els partits polítics van assumir
el compromís d'aprovar, per unanimitat, una Llei Integral contra la Violència
de Gènere que suposava un marc legal adequat per a lluitar contra aquesta xacra
social. No obstant això, avui hi ha partits que ocupen llocs de govern en
ajuntaments i comunitats autònomes que neguen l'existència de la violència
masclista; i altres partits, socis de govern, que ni tan sols saben definir
quina és la base de la violència que sofrim les dones pel fet de ser-ho.
És evident que la Llei Integral contra la
Violència de Gènere no ha cobert les expectatives generades des de la seva
aprovació i encara són moltes les dones que són assassinades a les mans dels
seus agressors. També són encara molts els menors que sofreixen les
conseqüències de la violència masclista, que es queden sense mare i sense
recursos o suports institucionals.
Per la igualtat no partim de zero
Les dificultats a les quals encara han
d'enfrontar-se les dones víctimes de violència per de sortir d’aquest cicle,
trencar amb l'agressor, iniciar l'itinerari judicial, sol·licitar ajudes
socials, laborals o de residència és, en moltes ocasions, negar l’existència d’aquesta
xacra social, i és preocupant que provingui dels estrats més joves de la
societat, que obliga a incidir en una educació igualitària i no sexista que
elimini els estereotips patriarcals de comportaments socials. Molts joves
admeten el dret a la igualtat però no són capaços d’incorporar la discriminació
positiva que cal vers les dones pel llast que s’arrossega des de tant de temps
en els hàbits socials. Es pensen que tot parteix de zero i que, com que les
lleis ja ho diuen, doncs ja no cal...
La reparació dels danys, un deure social
Les lleis hi han de ser, i tots els dispositius de
que disposen els estaments institucionals han d’estar al servei de la reparació
dels danys per violència que es generen en el dia a dia, el que passa és que
encara avui a les dones no se les creu o, el que es pitjor, se les retorna a l’
entorn que estan denunciant. Per això el
que cal és una gran complicitat social que condicioni els programes polítics
dels qui resulten electes a tots els nivells, ja sigui Ajuntaments, Generalitat
o prerrogatives de l’estat (dotant de pressupostos i equiparan aquests crims
als demés crims perseguits per la llei).
No som anònimes, tenim nom i família
La setmana passada, a Igualada mateix, una noia va
ser violada induïda per substàncies tòxiques després d’haver-se deixat
acompanyar a un domicili. No hi ha càrrecs i l’agressor està en llibertat, i el
divendres mateix, la Plataforma Alerta Feminista, coincidint amb la convocatòria
a nivell estatal, va denunciar les constants morts de dones i d’infants, que o
hi perden també la vida o es queden orfes, fartes ja de condolences i minuts de
silenci, de laments i de negacionisme.
Acabar amb el terrorisme masclista
La violència contra les dones només desapareixerà
quan les dones deixem de ser ciutadanes de segona i participem de manera
igualitària en la societat. Desapareixerà quan deixem d'estar al capdavant de
les xifres de pobresa, de les llistes de desocupació o de sofrir la
infravaloració del nostre treball i els problemes de conciliació de la vida
personal, laboral i pública. Desapareixerà quan es deixi d'utilitzar la nostra
imatge com a objecte de consum, quan les nostres paraules se sentin amb els mateixos
decibels com tothom qui denúncia injustícies, que se’ns anomeni i faci visibles
en tots els espais socials. I sols desapareixerà quan existeixi una veritable
educació no sexista on les nenes i els nens tinguin present i futur amb les
mateixes possibilitats.
El terrorisme masclista acabarà quan la societat
s'impliqui, quan els polítics deixin de mirar a un altre costat i quan les
dones siguem escoltades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada