Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
El passat 21 de març es va celebrar del Dia contra l’Eliminació de la Discriminació Racial i, amb aquest motiu, el Consell Comarcal de l’Anoia ha donat a conèixer els resultats del procés de diagnosi de les discriminacions, realitzat l’any 2022. En concret, el treball posa de manifest que les discriminacions racistes i xenòfobes a l’Anoia es manifesten en diversos àmbits (serveis públics, educació i formació, àmbit laboral, habitatge i espai públic) i de múltiples formes (barreres d’accés, manca de reconeixement/respecte, manca de representació, segregació/explotació, agressions físiques o verbals, discurs d’odi i desigualtat de tracte). Aquesta no és una situació exclusiva d’aquí, sinó que més aviat és un fenomen que travessa la societat catalana actual i, per tant, s’han de continuar generant polítiques públiques i accions comunitàries per tal d’abordar i promoure la igualtat de tracte i la convivència.
Una taula d’igualtat
de tracte i no discriminació
Amb motiu de l’aprovació
de la nova Llei 19/2020, l’any 2021 es va crear la Taula d’Igualtat de Tracte i
No-Discriminació de l’Anoia, composada per diferents agents tant de l’administració
pública i serveis i organismes públics, com a entitats socials del territori. L’activitat
de la Taula està centrada, inicialment, al voltant d’aquelles discriminacions
que es donen per raó d’origen territorial o nacional i xenofòbia, raça, origen
ètnic o color de la pell, i qualsevulla altra forma de racisme llengua o
identitat cultural o conviccions religioses. Tot i així, la seva orientació és
molt transversal i té en compte d’altres eixos de discriminació, com ara per
sexe, gènere o identitat sexual entre d’altres.
Informe diagnosi
D’aquí en va sortir un informe-diagnosi quins resultats indiquen que, malgrat que hi ha un treball des de les diferents administracions públiques i algunes entitats socials privades per fer-hi front, aquestes discriminacions en el dia a dia continuen estan presents, i ho estan en diversos àmbits com ara serveis públics, educació i formació, àmbit laboral, habitatge i espai públic, així com a través de múltiples barreres d’accés, manca de reconeixement/respecte, manca de representació, una certa segregació més que res perquè també van associades a temes de precarietat i/o pobresa, i existeix un cert rebuig i/o por al diferent.
Que podem fer ja ara?
Més enllà de
dissenyar propostes d’actuació que han de ser desplegades els propers anys en
el Pla de ciutadania i Convivència a l’Anoia, ens podríem preguntar, què ens
correspon a cadascun de nosaltres que podem anar fent ja.
Una ciutat de portes obertes
Perquè si volem erradicar
el racisme i la xenofòbia que hi ha en la nostra vida de cada dia, hem de
començar amb la nostra actitud front a cada espai de convivència. Per exemple:
a l’hora d’oferir algun tipus de feina (com ara la de cuidar malalts o gent
gran), o de llogar un habitatge que puguem tenir disponible i que tenim tancat
i abandonat. La nostra actitud seria no discriminar qui el pugui necessitar,
tan se val que es digui Joan, Pepita, Mohamed, Guadalupe o Fàtima. La mateixa
actitud que hem de tenir a l’hora d’acollir els nous veïns o veïnes que passen
a formar part de la comunitat de veïns, o fer-los partícips de les nostres
festes, perquè tots plegats formem part de la mateixa ciutat.
Conviure en espais
compartits
Els nostres fills i
filles comparteixen escola amb els que potser ja no son nouvinguts sinó que
-fins i tot- han nascut aquí. Qui ens impedeix compartir jocs, berenars,
aniversaris o -simplement- obrir-nos a les seves famílies, les que ens trobem
cada dia a la sortida d’escola?. O quan estem en una sala d’espera del CAP o l’Hospital,
uns moments on hi ha preocupacions i patiment, com poder-nos palesar una
empatia mútua, de suport, de solidaritat compartida?. El mateix quan ens trobem
a la cua d’un supermercat o d’algun servei públic. El nostre respecte a la diversitat
cultural ha de conseqüent amb el compromís per una igualtat de drets a tota la
ciutadania.
La diversitat un valor
Sí, és cert, de mal educats
n’hi ha a tots els llocs i de totes les cultures, però la línia que distingeix
els incívics de la gent educada i social no passa ni pel color de la pell, ni
per vestir diferent ni per parlar una
llengua que no sigui la pròpia. Els indesitjables ho seran sempre, a les seves
famílies i també al carrer. De bona gent -sortosament- encara n’hi ha a tot
arreu. I la diversitat, en sí, és un valor per construir una societat plural i rica
en cultura i humanitat.
Un cordo sanitari, una
línia vermella al discurs de l’odi
Més ai, estem embolcallats
-cada vegada més- dels efectes d’un discurs de l’odi promulgat per determinats personatges
als que se’ls ha donat altaveu als mitjans de comunicació. En aquest aspecte no
hem de donar ni un pas enrere i hem d’establir el nostre propi cordó sanitari
per aïllar-los i marcar una indiscutible línia vermella per no blanquejar un
discurs que ens volen fer creure que és cosa d’un passat que ja no tornarà.
Cap feixista a les nostres
institucions
Ens cal tenir memòria,
són els ous de la serpent que pensen que no tenim memòria i que tenen veu i es
pensen que tenen -fins i tot- camí obert de nou. Fins i tot cara a les properes
eleccions municipals. No els podem donar cap espai per promoure’s a ser
representants de la nostra ciutadania perquè -simplement- la societat està
formada de bona gent, potser amb idees diferents, però bona gent en definitiva.
Ells només venen a corrompre la pau i la sana convivència entre nosaltres. Hem
de saber dir ben alt que NO!!!. NO VOLEM NI RACISME, NI XENOFOBIA, NI FEIXISME
ENLLOC, NI AL CARRER NI A LES NOSTRES INSTITUCIONS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada