Ciutadana dempeus - Maribel Nogué i Felip -
Escric ja des de molt
petita, redaccions, rodolins o versos familiars en el decurs de la meva etapa juvenil.
La primera etapa de la maduresa he escrit i publicat nombroses cròniques i/o
fulls informatius veïnals, sindicals i també institucionals. Un dia, els del
Diari d’Igualada, em varen dir: “ens monopolitzes la pàgina de diàleg que
guardem pels nostres col·laboradors, perquè donem prioritat als teus escrits
pel seu contingut d’interès i per la seva correcció escrita, però tenim altres compromisos
que també hem de complir”. Així és que t’obrim les pàgines de dintre i t’oferim
una columna d’opinió fixe del propi diari.
M’acabaven de publicar
un ampli escrit sobre les noces d’or dels meus pares (setembre de 1992), un
escrit que -em consta- va ser molt llegit i que -malgrat anaven passant els
anys- molta gent encara me’n parlava de
com els havia emocionat. És així com va néixer “Els Punts sobre la i”. “La “i” és una lletra rica. Fa servir l’amistat i doblement la solidaritat, però també va davant la injustícia i acaba en odi, per això soc partidària de la lluita i de
la veritat. “La “i” afirma i opina, no nega ni calla, presideix la il·lusió i no conté desengany.
Va davant la igualtat i conté vida, no hi cap ni la fam ni
la mort. En català és símbol de sumar i no de restar, permet de combinar la
independència personal amb la llibertat col·lectiva, sols cal col·locar-la
degudament al seu lloc, sense confondre’s”. Varen ser 127 articles publicats (fins
el 25.03.1995).
L’altra cara de la lluna
El Diari d’Igualada va passar a ser un suplement de Regió7, i llavors va néixer “L’altra cara de la lluna”, aquella que no es veu mai. “Ningú no posa en dubte que també estem a mercè dels seus influxos, el que passa és que - com que només donem valor a allò que podem veure i tocar- no som capaços de percebre el missatge que, tant se val si està en una o altra fase, ens pot donar”. Va sortir fins el 28.12.2001, amb un total de 332 articles publicats
La sageta violeta
Tot seguit va venir “La
sageta violeta” Assumeixo
que soc sageta, i no sols perquè vaig néixer sota les influències astrals de
sagitari, sinó per moltes altres raons. M’he situat com una sageta austral per
veure el món i la seva realitat des del sud dels països empobrits per un nord prepotent
i depredador de tot allò que la mare natura ens ofereix per sobreviure tota la
humanitat. Una sageta rebel que fa diana per denunciar les injustícies: la gent
senzilla té un sentit de la justícia que no protegeix -com és de suposar- tot
l’entramat de l’aparell judicial que ha d’administrar-la. Una sageta tossuda a
fer valer els drets dels senzills, per posar al descobert els mals que afecten
la nostra societat: una bona diagnosi en facilita la reparació de l’estat saludable.
Una sageta impregnada de metzines alternatives, amb qualitats guaridores, per
mitigar solidàriament el dolor de tantes ferides. Una sageta que se m’ha clavat
a fons i m’ha fet lletraferida, i que -estimant- m’ha travessat el cor. I
perquè violeta?, evidentment per reflectir la mirada de dona en clau feminista,
una causa que ve de molt lluny i que encara em demana que cal empènyer. Varen
ser 186 articles publicats i va durar fins el 31.12.2005.
Simultàniament vaig acceptar
la invitació de l’Enllaç per ser una de les firmes que setmanalment se’ns
mostren a les seves pàgines d’opinió. Aquesta ha estat una etapa molt fructífera
i que encara perdura a dia d’avui, tot i que avui li vulgui girar una mica el
full, però tan sols a mode de continuïtat. Des de la meva condició de ciutadana
em vaig situar dempeus, una forma de fer bategar la quotidianitat de casa
nostra com a ciutadana convençuda que també es fa ciutat en el dia a dia.
Llegir la carta de
navegació de la vida
He escrit opinió tot
fent servir unes cartes de navegació apreses en el decurs de la meva
experiència vital, així he pogut opinar des de les qüestions de la més alta
política, a nivell mundial, com també les actuacions de diferents governs
institucionals (ja sigui el govern central, l’autonòmic o també el local). He
tractat tota classe de temes, tot i que darrerament m’he sentit més còmode
escrivint temes més socials i més humans, prop de la ciutadania de base i, en
particular, la que és tractada com a ciutadania de segona, la que té més riscos
de ser objecte de l’exclusió social tant a nivell de recursos econòmics o manca
d’habitatge en condicions, com també pel risc de la seva exclusió ciutadana en
aquells actes que s’organitzen des de la pròpia ciutat, activitats que són per
tothom però que sempre existeixen aquells obstacles que impedeixen una
integració personal i grupal en plenitud.
Continuo dempeus
Aquesta ciutadana
continuarà estant dempeus per fer-se ressò d’aquelles circumstàncies i/o causes
injustes que no faciliten una inclusió necessària, que és molt deficitària. La nostra societat té la riquesa de la
diversitat i, d’aquests valors particulars, no n’hem de fer mai una barrera de
diferència sinó una abraçada de convivència en un marc d’igualtat. En aquest
sentit, aquesta ciutadana continua i continuarà, com fins avui, dempeus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada