Ciutadana dempeus - Maribel Nogué i Felip -
El primer desafiament dels iranians al jomeinisme va ser el 8 de març de 1979, quan unes 200.000 dones (i també molts homes) varen ocupar els carrers de Teherán en protesta per l’ordre de Jomeini d’obligar les dones iranianes a portar el vel per la força sota la amenaça de duríssims càstigs. La transcendència de la revolució popular de 1978 per foragitar el Sha de Persia del poder, que ha explicat sovint la periodista i amiga Nazanin Amirian, va suposar la imposició occidental del aiatol·là Jomeini, precursor de la sanguinària repressió i de situació tan radicalitzada que hi ha avui a l’ran. Nazanin n’és un viu testimoni doncs llavors era una estudiant molt compromesa en aquesta revolució i que va haver de cercar refugi polític a casa nostra, vivint molts anys a Barcelona i darrerament a Madrid.
Nazanim Armanian, una
veu autoritzada
A través de les
xarxes socials però -sobretot- als seus articles a El Público, sempre ha estat per
mi un referent per comprendre tots els conflictes de l’orient mitjà, de les guerres
del petroli o el control del gas i els seus gasoductes per abastir els negocis
d’occident, generant un seguit de conflictes bèl·lics fins la guerra de l’energia
que vivim avui. Se’m fa imprescindible recollir les seves paraules, unes paraules
autoritzades i a tenir molt en compte,
sobretot ara que al seu país es torna a donar un segon desafiament al poder protagonitzat
-principalment- per les seves dones.
La mort de Mahsa, el
detonant d’una nova revolució
La situació a l’Iran
continua essent molt complicada. Les protestes varen començar el 16 de setembre
després que es confirmés la mort de Mahsa Amini, una jove de 22 anys d’origen
Kurd i que estava de visita a Teherán. Mahsa complia amb el sistema de marcatge
social establert. La seva bellesa -però- va cridar la atenció dels talibans de
la patrulla Ershan “orientar vers el bon camí” que vigila el vel de les dones
per mantenir-les a ratlla emprant la pedagogia del terror. Va ser separada de
la seva família -en ple carrer- per rebre la dosi de lliçó islàmica que han
rebut milions de dones iranianes: humiliacions, bufetades i -més que provables-
abusos sexuals. La resistència de la jove els va fer perdre el control i dos
dies després va morir a l’Hospital. Aquest fet va encendre la metxa de tan d’abús
i odi acumulat durant 43 anys, el d’una població farta del règim clerical i la
seva guàrdia pretoriana.
L’ordre social que
marca el vel
El vel és un senyal exterior
i visible d’un estatus, el mateix que la insígnia groga enganxada a la
indumentària dels jueus i la blava als cristians en el decurs del califat àrab
d’OMAR II (682-720). No es tracta d’amagar el cabell de les dones, dons per
això es podríem posar capell i prou, perquè eren emprats també pels homes
-considerats sers de ple dret- i trencarien l’ordre social, crearien confusió i
acabaria amb la pèrdua de control social per part dels poderosos. Per aquesta
raó el judaisme i l’islam prohibeixen el transvestisme. És una raó de poder.
Les dones “infrahumanes”
L’expresident del
règim islàmic (RI) Hashemi Rafsenyani va justificar la inclusió de les dones
iranianes a les lleis de la seva teocràcia a la categoria de infrahumanes”, un
termini que els nazis aplicaven als essers humans considerats inferiors i
mancats de drets humans, doncs -segons ell- la diferència de mida, vitalitat,
veu, desenvolupament muscular i força física entre un home i una dona demostren
que els homes són més forts i estan més capacitats en tots els camps.
La rebel·lió pública d’un
vel imposat
La nova rebel·lió
popular té uns trets diferenciats al 1978, no tan sols en la participació, sinó
també en el lideratge absolut de les dones (que estan recolzades pels homes).
Ara les dones s’arrenquen els seus vels de forma col·lectiva i davant les
forces d’opressió del RI, cosa que fins ara només es produïa de forma
individual i anecdòtica.
Protestes també
contra les polítiques del govern
La causa de Mahsa ha fet
possible unificar les protestes aïllades i sectorials. Ara els manifestants ja
no demanen reformes sinó que apunten directament a un capitalisme totalitari
religiós i despietat, capaç de tallar les mans dels roba gallines mentre que -tan
sols en la petroquímica d’Isfahán- l’Estat ha estafat com a mínim 19 milions d’euros;
apunten també a una casta mafiosa que fa servir la superestructura d’estil
medieval terroritzant la població per tal de saquejar un dels països més rics
del planeta per condemnar a l’extrema pobresa prop del 70 % del país. La lluita
pels drets civils, en el marc del RI, ha fracassat i el poble camina per
enderrocar aquest règim islàmic que ja li ha donat massa oportunitats.
Es pretén avortar de
nou una revolució més que legítima
De la mateixa manera
que des de França es va voler avortar la revolució de 1978, imposant el
feixista Jomeini a Teherán pel seu anticomunisme, ara des d’un diari
Las majoria d’aquestes
dones han nascut a la teocràcia islàmica, i demostra que ni les 75 fuetades
establertes per la Sharia a les rebels, ni la presó, ni la tortura i la
violació, ni tan sols la propaganda de 43 anys sobre les “bondats del vel” han
servit per sotmetre les dones d’Iran que ja porten un segle de lluita feminista
a la seva esquena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada