Ciutadana dempeus - Maribel Nogué i Felip -
Ja fa temps que ens ho deien, les guerres del futur seran per l’energia o per l’aigua, i ja hi som. Ja ho deia el malaurat Arcadi Oliveres: “Encara que no es dispari ni un sol tret, es destinen molts diners a la guerra. Les Nacions Unides han calculat que amb els diners que es gasten per a la guerra es podria eliminar la fam del món 36 vegades. Però ara ja hi ha qui diu que davant Putin no es pot mantenir de forma ingènua la màxima del “no a la guerra” i que cal parar-lo, perquè ens hi juguem la pau mundial, que aquesta no és una guerra sinó una agressió bèl·lica d’un país a un altre i Putin compta amb un arsenal de munició nuclear i altres armes de destrucció massiva.
L’ambició de poder
El rerefons de tantes
guerres no és altra cosa que l’ambició i el domini dels uns per sobre dels
altres, avui amb el control i explotació dels recursos energètics a nivell
mundial. Es un model de creixement desenfrenat a base de la depredació dels
recursos naturals del planeta, sense cap respecte pel medi ambient, un model
que amenaça la desaparició de la mateixa espècia humana, no ja per raons de
supervivència biològica, sinó també -i sobretot- de la nostra condició de
persones, perquè ens fan perdre drets en favor del nou ordre mundial, on les
guerres són el seu negoci, i convertint-nos en mesells i súbdits de les grans
potències sense poder qüestionar res, tot i que continuarem posant els morts
els mateixos de sempre, total perquè els rics siguin cada vegada més rics.
Un nou ordre
geopolític mundial
Amb la guerra d’Ucraïna s’ha posat de manifest la dimensió global d’aquest conflicte, com si s’estigués dibuixant un nou ordre geopolític mundial. Primer varen ser les guerres pel control i preu dels carburants, i tenir una sortida al mar mediterrani per poder accedir al negoci dels gasoductes que venen dels països de l’orient mitjà, ha estat -i continua essent- una prioritat fonamental. Les altres guerres també eren pel control del mercat de l’energia, en aquest cas, dels carburants. Ha calgut destruir països sencers que després potser s’hauran de reconstruir. Mentre milions de persones han estat abocades a la incertesa de l’exili i a mercè dels països que els vulguin acollir, però -sobretot- a mercè de les màfies que els estan esperant a la frontera pel negoci de la tracta humana. La meva amiga Nazanin Amirian diu que: Entre el negoci de les armes, del gas i un nou repartiment dels recursos en un nou ordre mundial, sols sento un immens dolor i veig milions de morts...
Encariment de la vida
Entre la guerra i l’especulació del mercat de l’energia ja ens avancen que vindran temps difícils i, ho anem ja veient, la vida s’encarirà i es farà difícil pagar els subministres bàsics. El camp s’ha mobilitzat per demanar ajut per pagar el preu del gasoil, no es pot sostenir ni l’agricultura, ni la pesca ni els transportistes, per exemple.
Els
consumidors hem d’afrontar aquesta contingència tant bèstia que incrementarà la
pobresa d’aquest país i d’arreu. Calen ajuts, sí, i les institucions han de ser
sensibles a l’encariment d’aquest producte tan bàsic per les famílies i les indústries.
Però jo em pregunto, amb ajudes públiques per pagar la factura canviem res?. A
la factura de la llum sabem que hi ha una part de consum i una part d’impostos
per a la inversions o renovació ecològica, diuen, però el preu de mercat del
combustible es calcula mantenint intactes, per no dir més inflats encara, els
multimilionaris beneficis de les companyies elèctriques que hi especulen.
Potser no es tracta
tant de rebaixar els impostos o ajudar a pagar la factura als qui ja hauran entrat
en la pobresa energètica, que és necessari, perquè són mesures a càrrec de l’erari
públic que no qüestionen el cost que es paga per consum, la part el que els
accionistes i càrrecs honorífics del Consell d’Administració continuen rebent -igual
o més que sempre- de forma intacta. Tampoc seria just posar un impost per
aquests beneficis multimilionaris després de que ja haguem pagat tots més del
que ens toca, sinó que potser caldria limitar aquests guanys per tal que la
factura no estigui tan disparada per tothom.
Sense increment de la
facturació, els guanys es multipliquen
Es parla de que les
grans elèctriques de l’Ibex-35 van més que triplicar els seus guanys l’any
2021. Repsol, Endesa, Iberdrola i Naturgy van tancar l’any 2021 amb un benefici
net conjunt d’11.054 milions d’euros, un 226 % més que l’any 2020, que va ser
de 3.388 milions d’euros. A més, cal tenir en compte que tots els casos han
crescut més els beneficis que el volum de facturació, que va augmentar “només”
un 33 % respecte l’any anterior, o sigui que els guanys no minven sinó que
creixen.
L’origen de la privatització ja ho preveia
L’any 1997 es va començar a privatitzar les empreses elèctriques i, amb el temps, tot està ja tan privatitzat, que s’han enriquit a costa de l’explotació d’uns recursos que eren i haurien de continuar essent públics.
La proposta de que les institucions públiques es converteixen en les pròpies comercialitzadores d’una energia que es pugui produir de forma autònoma, des de les energies renovables, no seria cap iniciativa de disbarat, de fet, en alguns llocs ja es fa. Una aposta així reduiria molt la factura de la llum per tothom, sense deixar tantes morts en el camí simplement per engreixar encara més els insultants dividends dels grans accionistes.
Hauríem de sentir
vergonya de la destrucció de les guerres. Nosaltres en tenim, és clar, perquè
ells ja es veu que no en tenen.