Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
Podries ser tu mateix o algú de la teva família, dels teus amics o veïns. Qualsevol podria haver estat Samuel, un jove que sortia de la discoteca i que, els busca bronques de sempre, varen anar a trobar per acarnissar-se amb ell, simplement perquè era diferent...
El millor amic de tots
Tenia 24 anys i era Auxiliar d’Infermeria al
Centre Assistencial de P. Rubinos, a La
Corunya: “En Samuel es portava bé amb tothom i sempre estava allà quan el necessitaves,
tant si era a les dures com a les madures”, varen reconèixer els seus amics en
el seu comiat. “Quan l’anaves coneixent a fons, expliquen, sabies que tot ell
era bondat i felicitat, un puntal fonamental en el grup i el millor amic de tots.
Li agradava viatjar, cuidar-se, sortir de festa i estar amb els amics. Era d’aquelles
persones que arriben a a la vida com un huracà carregat d’energia, d’aquells
que sembla coneixes de tota la vida. Alegre, suport i company de bons records i
tardes de riure, de nits llargues i de dies grisos. I si t’havia de dir alguna
cosa ho deia sense donar tombs. Et feia veure les teves fallades però alhora t’ajudava,
t’acceptava tal i com eres. Era la millor persona que haguessis pogut conèixer
mai”, expliquen els seus amics.
En Samuel era un jove lliure i compromès. Era la
matinada del dissabte que, en sortir d’una discoteca, enmig de la més gran
indefensió, uns malvats sense ànima li varen donar tal pallissa que li varen destruir
la seva vida. El motiu, simplement per ser homosexual, doncs mentre el colpejaven
fins la mort, a mode d’insult, li cridaven “maricón”, talment com varen fer en
afusellar al estimat poeta García Lorca. El mateix crit, el mateix odi, no
importa cap de les circumstàncies que poguessin envoltar els fets, només la
homofòbia va ser capaç de deixar a
Samuel tirat al carrer, estroncant els seus somnis de vida jove.
La
comunitat LGTBI es mobilitza
Aquest
fet ha desencadenat un seguit de mobilitzacions convocades bàsicament per les
diferents plataformes LGTBI que existeixen arreu, i a les que s’hi han sumat
altres sectors socials compromesos amb la no discriminació per raons d’orientació
sexual, però -sobretot- per frenar el discurs de l’odi que promou el feixisme
latent que sol pretén criminalitzar el diferent.
Portar
aliments a la concentració
Dilluns
al vespre, a la plaça de Maria Pita a la Corunya, milers de persones, s’hi
aplegaven per recolzar la família i aixecar
el seu crit contra la homofòbia. El pare d’en Samuel havia demanat a la gent que
hi assistís que portessin bosses de menjar per aquelles persones necessitades,
uns aliments que seran repartits per la Creu Roja. Potser per progenitors així en
Samuel tenia una bona base humana i es feia estimar tant.
També
a Igualada es va convocar una concentració de rebuig a la homofòbia sota el
crit de #JusticiaParaSamuel. Va ser de forma improvisada,
però a partir de les vuit del vespre la gent que, per un sentit de compromís
permanent ens havíem sentit convocats per aquest crit, ens anàvem aplegant per
donar suport als joves que ho havien convocat. El jove Victor Recio va prendre
la paraula per denunciar els fets, llegir les paraules dels amics de Samuel en
el seu comiat i manifestar que cal la defensa de dos dels drets humans bàsics com
és el d’existir i el de viure. Finalment ens convidava als assistents a dur a
terme un minut de silenci en record de tantes víctimes de la homofòbia i l’odi.
Les relacions humanes són diverses
Fa uns dies es va commemorar el dia de l’orgull,
amb les reivindicacions del col·lectiu LTGBI, i el govern de l’estat ha
proposat l’aprovació de la llei trans. Més enllà de les polèmiques polítiques,
el què està clar és que estem fent visible tots els matisos de l’expressió
sexual, i que més enllà de si aquest fet existeix ajustar o no el sistema
binari de la reproducció humana, la diversitat de l’expressió de les relacions
humanes s’han d’acceptar tal i com es produeixen, sense barrejar els conceptes.
El que no podem acceptar de cap manera és la concepció binària integrista i
intransigent dels que sols admeten unes atribucions i rols exclusius adjudicats,
des d’una superioritat de gènere i a través del sistema patriarcal, que suposa
una injusta i discriminatòria classificació de la divisió social de la societat
que ha perjudicat -des de temps ancestral- les dones.
Aturem el discurs de l’odi al diferent
Diguem no al discurs d’odi al diferent,
i abracem a canvi la diversitat, en el sentit més ampli possible, on la diferència
sigui una matisació de personalitat i realització personal en el conjunt d’una
societat que basi la seva riquesa en la diversitat, també la cultural, per
esdevenir una societat més justa, més humana i més solidària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada