dimarts, 22 de desembre de 2020

NO IMPORTEM ELEMENTS ALIENS A LES NOSTRES FESTES

 Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip - 

El primer intrús que altera profundament la celebració de les festes més nostrades ha estat, sens dubte, el COVID. Però a banda d’aquesta pandèmia, que ens manté confinats i gairebé incomunicats, hi ha altres elements importats d’altres cultures que s’han incrustat al bell mig de la nostra societat fins desnaturalitzar -ne el seu mateix origen. Així hem incorporat el Hallowen a la nostra castanyera i panellets o el nostre entranyable tió, que ha de veure com ara és el Papa Noël qui entra a les cases per deixar-nos uns regals a peu d’arbre, quan a Igualada -des de fa més de cent anys- són els Reis d’Orient qui lliuren personalment les joguines als infants a cada casa, esdevenint una particularitat que culmina la seva màgia. 

   

Lluny del debat sobre el racisme

La qüestió és si, amb la suposada excusa de no ser racistes, importarem també elements aliens a la nostra màgica Festa de Reis. Perquè no és veritat, l’origen de la nostra Festa de Reis i la tradició de representar els seus personatges amb la cara pintada de negre no té res a veure, tal i com s’està donant el debat, amb una interpretació racista de la seva iconografia. Ses Majestats venen d’Orient i el seu no és pas un origen de passat colonial, com el Blackface (que és una performance cultural de les poblacions blanques occidentals d’alguns països europeus amb passat esclavista, o també en alguns països d’Amèrica amb passat colonial). Aquesta forma de caricaturitzar-se, sí que és insultant per les persones que són o han estat víctimes de polítiques racistes (i, en aquest sentit, absolutament abominables i menyspreables), sinó de tradició popular persa.

Una mica d’història en el context de l’Orient

L’amiga i periodista persa Nazanin Armanian ha estudiat molt sobre les festes ancestrals del seu país i dona una interpretació força versemblant de l’origen de les nostres festes nadalenques, en particular, la màgica festa de Reis. Segons fonts molt antigues, aquestes festes s’emmarquen dins un procés natural en què el sol comença a renéixer després d’haver arribat a la seva alçada mínima en el zenit. Des de fa tres mil anys, els iranians i els habitants dels dominis de l’imperi persa il·luminen el cel amb un mar de torxes i espelmes ajudant la deïtat solar Mitra a fer fugir el Senyor de la Foscor anomenat Ahriman, i donaran gràcies a la natura per augmentar, un com més, els moments de la presència de llum al cel i la calor a la terra, enderrocant l’Amo de les Tenebres i el fred. Aquesta festa és d’origen agrícola i, en la celebració del renaixement de la naturalesa Nourzu, no hi por faltar Hayi Firuz “Don Victor”, un personatge del folklore iranià que apareix als carrers amb la cara enfosquida amb carbó molt, vestit amb robes brillants i un barret de feltre que, tocant la pandereta, balla i canta anunciant l’arribada de la primavera. Darrerament, i per evitar interpretacions racistes, Don Victor es pinta només mitja cara de negre.

Don Víctor

Per garantir la tradició cal respecte i estima

Totes les festes tenen un origen divers, en interpretacions de cultura i religió, i pel que fa a la tradició d’oferir regals -particularment als infants- ve de lluny i gairebé totes les cultures la tenen. Ara que, pel fet de pertànyer a la cultura popular, mai no han de suposar cap exclusió per ningú. Al contrari, una de les claus de que les tradicions es mantinguin en el decurs dels temps és la seva capacitat d’adaptar-se a cada moment mantenint allò que és essencial, per tan de que continuï essent popular, mentre que una continuïtat forçada des d’una actitud tancada no fa  sinó que posar-la en perill.

Igualada, 05 de gener de 2003 (Foto: Santi Carbonell)

La diversitat suma i no fa diferències

Potser la imatgeria de la màgica cavalcada del cinc de gener podria obeir al que ens varen inculcar a l’escola els anys quaranta, cinquanta i fins els seixanta i més enllà, presentant la divisió de la humanitat en tres races: la blanca, la groga i la negre. A Orient, segons la història, els mags arribaren de Grècia, de Persia i d’Egipte, per tant, podrien tenir un diferent color a la pell. No obstant això, no es pot interpretar en clau racista perquè és un concepte inadmissible. La condició humana no es pot classificar mai per races, i no perquè canviem la groga (suposadament orienta) amb la bruna (de l’orient mitjà), sinó perquè el diferent color de pigmentació a la pell no ha de ser mai un tret diferencial que classifiqui els sers humans, ni discriminant-lo ni imposant-lo.

Tot allò que tradicional és patrimoni de la gent que ho sustenta. La humanitat és diversa, tant en aspectes físics com en culturals, i aquesta és la seva grandesa. I és aquí on rau la mateixa essència de la festa, la genuïna festa d’Igualada. I en aquesta festa tant estimada, hem d’evitar que ens la desnaturalitzin, que ens la treguin de context. No és, de cap manera ni de lluny, una blackface.



Brindem per la salut de la humanitat

Aquest any, per mor del COVID, les nostres festes seran diferents, fins i tot la nit màgica del cinc de gener. Però més que mai, i tal i com hem fet durant anys i anys entorn les taules on ens hem aplegat els diferents comensals familiars o socials, en el brindis, el que més es desitja és salut. Desitgem-nos els uns als altres -i més que mai- que tots plegats puguem continuar brindant per poder gaudir d’aquest bé tan preuat, com ho hem pogut constatar enguany. Molta salut a tothom.                                                    maribelanoia@gmail.com

 

Cap comentari:

Publica un comentari