Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
Aquests dies s’ha fet públic que l’actual regidor
i ex-Alcalde de Santa Margarida de Montbui Teo Romero, abans d’arribar a
judici, ha confessat els delictes de malversació pels quals havia estat denunciat
pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, uns delictes comesos quan va
exercir el càrrec de President d’aquest ens entre els anys 2005 al 2011. Els
fets han sortit a la llum pública, constatant unes despeses injustificades
impròpies, i unes dietes imputades per duplicat tant a aquest ens com -alhora-
a l’Ajuntament de Santa Margarida de Montbui.
Dedicar-se a allò comú és lloable
Dedicar-se a la política, és a dir, a intervenir i resoldre aquelles qüestions que afecten allò comú, és una tasca ben lloable, i ha d’estar retribuïda com cal sense que això vulgui dir que, els qui s’hi han dedicat un temps, ho hagin de fer de forma vitalícia. Per una banda perquè, si aquesta funció no estigués retribuïda només podrien exercir càrrecs aquells professionals que tenen els seus negocis o empreses a banda, negant aquest dret a treballadors o professions primeres i fonamentals, i -per l’altra- perquè cal que els nostres representants públics tinguin les mans lliures de compromisos personals per garantir la imparcialitat de les decisions que han de prendre aquells a mans dels qui deixem -amb confiança- administrar les finances de l’erari públic. Com deia, dedicar-se a la política és una tasca ben lloable i ha de ser reconeguda com a tal. Els funcionaris i/o empleats públic fan també la noble tasca de fer possible el dur a terme les millors decisions per a l’interès públic. Cadascun custodia aquests recursos des de la seva funció (precisament va ser un treballador del FCCD qui va detectar les irregularitats i facilitar la denúncia).
La moda de la gestió privada, també als ens
públics, ha fet que els seus càrrecs -particularment
els seus caps- assumeixin les seves funcions com si de dirigir la seva pròpia
empresa es tractés, imposant als seus treballadors -i àdhuc als seus col·laboradors-
una obediència cega a mode de xantatge sobre els seus salaris, emoluments, dietes o retribucions,
per garantir el compliment de les seves aspiracions.
La dreta sí que és així, entendre la política com
un poder personal, per damunt dels demés, que et dona facultats il·limitades sense
filtre.. En una empresa privada el capital pot ser teu, però en un ens comú no.
Les esquerres -per naturalesa- tenim un altre sentit del treball en equip, amb
direcció, això sí, però des del sentit col·lectiu basat en el diàleg i l’acord.
El principi de la militància o el treball
vocacional
Als inicis del nostre sistema democràtic, entre
tots i totes qui vàrem lluitar contra la dictadura i vàrem participar en una
transició esperançadora, enteníem el dedicar-se a la política com una
militància, no pas com una forma de viure’n. Molts d’aquestes persones mogudes
per ideals renunciaren a participar de les institucions, però n’hi va haver que
hi varen veure una forma de sustentar-se la vida i viure’n. Aquest fet, més
generalitzat del que hom hauria desitjat, ha contribuït molt al desprestigi de
la política i a pensar que tots són iguals, que sols s’hi va per guanyar
diners...
La corrupció fins i tot al temple de la sobirania
popular
La corrupció s’ha incrustat al moll de l’os del
nostre sistema democràtic per una trama d’interessos maldada des de molt amunt
perquè no s’alteressin els interessos creats de sempre, allò d’haver-ho deixat
tot lligat i ben lligat.
Recentment, sobretot amb la moció de censura que els
nostàlgics del franquisme han presentat per obstruir les propostes d’un govern
que -malgrat estar en minoria i havent de fer equilibris per totes bandes-
intenta afrontar la situació que vivim, encarant-la amb responsabilitat, el
Congrés dels Diputats, on -segons la Constitució- hi resideix la sobirania del
poble, s’ha convertit en un escenari a les antípodes del sentit més pregon de
la democràcia i de la sobirania popular. Aquesta vegada sense les metralletes de
les que encara avui hi ha rastre al mateix sostre.
El feixisme treu les urpes
I és així com han alimentat els negacionistes que posen en perill la salut de la població, la del mateix planeta i, per tant, la mateixa vida. El discurs de l’odi s’ha atiat també des d’una tribuna pensada per la democràcia i els drets humans. La mentida i les anomenades fake-news han obert una bretxa a la necessària objectivitat i prestigi de la professió dels mitjans de comunicació. Els límits del ridícul d’algunes actituds impròpies del temple que els acull, s’han convertit en armes contra la convivència, fins i tot han entrat a la desqualificació i l’assetjament personal: han perdut el modus i la vergonya (si mai n’han tingut), dic jo. Tot plegat per enderrocar el govern i posar pals a les rodes a la preceptiva actuació d’una situació excepcional provocada per aquest maleït virus que ens ha envaït la nostra vida privada, relacional, social i col·lectiva.
Més enllà dels legítims interessos partidistes, i
d’actuacions impròpies de dirigents polítics, ens cal superar sectarismes i
apostar plegats per frenar el discurs de l’odi que vol imposar un feixisme
creixent que ens preocupa. Sortosament, als EUA, sembla que queda enrere l’etapa
d’en Donald Trump i, amb ell, tota la cobertura mundial d’aquesta lacra letal de
la humanitat.
Si per afrontar la pandèmia del COV19 es destinen
els diners extres a la bombolla del totxo sense reforçar el personal sanitari i
les mesures de prevenció, no solucionarem el problema sinó que es genera aquell
brou de cultiu perquè el feixisme hi pugui tenir audiència, però si es prenen
mesures des de la responsabilitat de tothom, ens en sortirem.
En aquest camí cal que s’aposti pels recursos
humans i preventius tant a nivell sanitari com dels altres serveis considerats
essencials, i que es reconegui com es mereixen el personal sanitari i el sector públic
amb alguna cosa més que els nostres benintencionats aplaudiments.
Servir i no servir-se’n
Per dur-ho a terme, no hem de permetre que els corruptes
i aprofitats vagin per lliure. La dedicació a la política, o maldar pel bé
comú, requereix una actitud de servei, no se servir-se’n. La humanitat i els
seus valors varen surar enmig del confinament més dur de la primavera, i han de
ser també un antídot per superar aquesta experiència tan dura. Ànims a tots
plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada