Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
Sortir
al carrer pel 8 de març és una tradició del moviment feminista que ve de lluny.
També a Igualada, des de fa un parell d’anys, la manifestació del dia de les
Dones pren gruix i vida, amb la presència de dones de totes les generacions, sobretot
amb la forta presència de noies cada vegada més joves.
Es
nota que, més enllà de la seva evolució a l’escola l a l’Institut, han pres el
relleu de vida de les seves mares i àvies on, al caliu de la llar, han après
també de les injustícies de gènere que patim les dones, per causa de la
desigualtat social, conseqüència d’un sistema patriarcal molt antic.
En
el decurs de la manifestació vaig saludar una família veïna que conec on hi
participaven la mare i les dues filles. A la noia jove li vaig fer palès que m’alegrava
molt de veure-la allà. Em presentava a ella com a feminista: jo fa molt de
temps que en sóc i tu, des de quan ets feminista?: des de que vaig néixer, em
va contestar de forma contundent.
I
tant que sí!, aquestes afirmacions i altres es concretaven en els rètols
confeccionats per elles mateixes i que lluïen orgulloses: “No vaig néixer dona
per morir pel fet de ser-ho” o “no vull ser valenta, vull ser lliure”. Així fen
valer totes aquelles expressions que els sortien de dintre.
La
manifestació era mixta, i la presència d’homes acompanyant qui s’endevinava era
la seva parella, o bé que hi eren per fer costat a les dones i les seves
reivindicacions, també va ser visible.
Tot
just arribar a Cal Font, el grup de noies de Protons ens va fer, davant tothom
qui ens havíem aplegat allà, una exhibició de la seva percusió; i el Cor acció, format exclusivament per noies, ens va
delectar amb una versió per a cant coral -musicada per Borja Penalba- de la
Cançó de fer camí, un poema de l’enyorada Maria Mercè Marçal. Una altra cançó,
en aquest cas el Cant de Lluita del grup Roba Estesa, posava el botó final a la
concentració post manifestació.
Prèviament
a la lectura del manifest, es va palesar la diversitat pròpia de la nostra societat
en la defensa dels drets de les dones, perquè de la mateixa manera que el
patriarcat predomina en tot tipus de societats i cultures, la resposta del
feminisme també ha de ser global: “davant la guerra del capitalisme contra la
vida, ens declarem comunitats de lluita i de resistència, i celebrem les
nostres aliances mot per sobre de les nostres diferències”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada