Dades personals

La meva foto
Vaig néixer dona en una societat summament patriarcal. La meva rebel·lia i anhels de llibertat m'ha anat forjant una consciència de classe i de gènere que em permet interpretar la vida amb ulls propis, comunicant i escrivint com a compromis. Escrivint he trobat una manera de dir allò que porto dintre i que en els marcs de relació habitual m'era impossible de comunicar amb un mínim de tenir la certesa de ser recepcionada. Quina sort haver-ho pogut conrear!

dimecres, 18 de desembre del 2019

EL FALS DISCURS RACISTA D'UNA FESTA QUE VE D'ORIENT


Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip - 

No és veritat, l’origen de la Festa de Reis i la tradició de representar els seus personatges amb la cara pintada de negre no té res a veure, tal i com s’està donant el debat, amb una interpretació racista de la festa.

El blackface

El Blackface és una performance cultural de les poblacions blanques occidentals d’alguns països europeus amb passat esclavista, o també en alguns països d’Amèrica amb passat colonial. I aquesta forma de caricaturitzar-se, sí que és insultant per les persones que són o han estat víctimes de polítiques racistes i, en aquest sentit, absolutament abominables i menyspreables.
Un origen oriental
La nostra Festa de Reis ve d’Orient i no té un origen de passat colonial, sinó de tradició popular persa. Va ser el cristianisme qui es va apropiar de les tradicions orientals com ho ha fet també de les occidentals (sobretot les paganes) en una història que ve de lluny. Ens ho explica l’amiga i periodista persa Nazanin Armanian, que ara viu a Madrid però que ha viscut molt de temps a Barcelona, i també ha estat a Igualada. Ella ha estudiat molt sobre les festes ancestrals del seu país i dona una interpretació força versemblant de l’origen de les nostres festes nadalenques, en particular, la màgica festa de Reis.
Festes comuns en moltes cultures
La tradició de fer regals també als infants ve de lluny i gairebé totes les cultures la tenen: “Des de fa uns tres mil anys, els iranians i els habitants dels dominis de l’imperi persa -a l’Àsia Central- il·luminen el cel amb un mar de torxes i espelmes, ajudant la deïtat solar Mitra a fer fugir Ahriman, el Senyor de la Foscor. Donaran les gràcies a la natura per augmentar, un cop més, els moments de la presència de llum al cel i la calor a la terra, enderrocant l’Amo de les Tenebres i el fred. Aquesta festa és d’origen agrícola --en arameu siríac—i s’anomena Yalda (naixement). En la celebració del renaixement de la naturalesa, el Nourzu, no hi pot faltar Hayi FiruzDon Victor”. Aquest personatge del folklore iranià apareix als carrers amb la cara enfosquida amb carbó molt, vestit amb robes brillants i un barret de feltre i que, tocant la pandereta, balla i canta anunciant l’arribada de la primavera. Per a alguns investigadors, el personatge representa la foscor i la tristesa de l’ hivern que se’n va i que és substituït per un altre anomenat Amu Nourzu, un home de pèl i barba blanques que porta regals als nens i nenes. Potser el Pare Noel és la figura hereva d’Amu Nourzu, o el nostre Patge Faruk hereu d’Hayi Firuz. No obstant, des de fa uns anys i per evitar interpretacions racistes, “Don Victor” només es pinta mitja cara de negre.
Don Víctor
Els Mogs eren sacerdots
Nazanin Armanian continua posant llum a uns fets històrics: “amb la aparició del cristianisme, els sacerdots de la poderosa fe mitraica varen adoptar bona part dels seus conceptes i litúrgies. Eren tres els Mogs d’Orient, que havien partit des de Mogan (una mena de Santa Seu al nord d’Iran que encara preserva aquesta denominació) per assegurar el reconeixement de la naturalesa divina de l’infant Jesús (els “Mog”, que era el nom dels sacerdots mitraistes d’aquell temps amb suposats poders sobrenaturals màgics) i procedien de Pèrsia, de Grècia i d’Egipte. Els seus noms eren: Manucher, Garshasp i Bastavarai, tres sobirans mítics medo-perses (monarques mitològics de la prehistòria d’Iran)”.
Noms coincidents
Una simple associació idiomàtica els relacionaria als nostres Melcior, Gaspar i Baltasar i, una altra consideració, una simple associació -en aquest cas cultural- explicaria l'omissió de les dones en la posada en escena o representació iconogràfica de la nostra cavalcada (els clergues de totes les jerarquies eclesiàstiques sempre han estat exclusivament masculins i han exclòs les dones...).
Però l'origen de la actual Festa de Reis com la d’Igualada es dona en un context històric on es parlava de que l’home el formaven tres races: la blanca, la groga i la negre; quan avui no és correcte ni la paraula “home”, perquè no inclou tota la humanitat, ni el concepte de raça humana, perquè la condició humana és diversa també en aspectes físics. Potser seria més correcte que els seus personatges tinguessin tenir l’aparença de la cultura persa, de la grega o de l’egípcia, però no pas racialitzats a partir del color de pigmentació de la pròpia pell..
Tradició i festes populars
La qüestió és que totes les festes tenen un origen divers, en interpretacions de cultura i religió, però que --pel fet de pertànyer a la cultura popular-- no han de suposar cap exclusió per a ningú, sigui quina sigui la seva cultura d’origen i/o la seva professió religiosa o no. Al contrari, una de les claus de que les tradicions es mantinguin en el decurs del temps és la seva capacitat d’adaptar-se a cada moment, mantenint allò que és essencial per tal que continuï essent popular, mentre que forçar la seva continuïtat des d’una actitud integrista, la pot posar en perill.
La diversitat com a valor democràtic
La reivindicació actual potser respon més a un legítim anhel de la nova ciutadania d’avui, absolutament legítima i justa, de participar plenament de tot allò que viu a la seva ciutat, també pel que fa a les festes. Però això no vol pas dir que haguem de repetir esquemes racialitzadors, sinó aprofundir molt més en el concepte democràtic que ha de tenir tota organització social, també -i sobretot- les festes populars, per tal que no es doni cap exclusió.. Si està basada en la tradició a l'origen i contempla la plena participació de la població d’avui, diversa de fet, la pigmentació a la pell que tinguessin els personatges que han de representar la seva iconografia seria totalment secundari...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada