EXCLOSOS, AMB I SENSE DRET A VOT

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -

Estem davant unes noves eleccions per elegir els nostres representants al Congrés dels Diputats, el que suposa el poder legislatiu, una de les potes d’un Estat de Dret basat en la seva independència front el poder executiu i el judicial. Amb tot, no cal rascar massa fons perquè ens n’adonem que alguna cosa s’ha trencat en aquest equilibri, perquè alguns han tergiversat el sentit de les paraules i fan valer la força d’un Estat aplicant la constitució com a arma llancívola contra la ciutadania, i això que -segons l’apartat 2 de l’article 1- la mateixa constitució consagra que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat.

Reticents a la democràcia

Havien estat bastant a l’ombra els que mai varen acceptar aquell Títol preliminar i el de Drets i Deures fonamentals, principis inspirats en la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. Darrerament es fan sentir, i no solament exhibint els seus símbols i crits anticonstitucionals en el decurs de l’exhumació del dictador, i que es varen convertir en una exaltació del què va representar quan hauria d’haver estat un tràmit discret. El pitjor de tot és que, realment, continuen estant incrustats a les mateixes institucions fent servir -sense escrúpols- les anomenades clavegueres de l’Estat i, darrerament s’ha vist, la seva influència en el poder judicial per fer-nos tornar a la foscor d’un temps que ens pensàvem havíem deixat enrere...

Llibertat, llibertat...

El reconeixement dels drets humans fonamentals va suposar una finestra d’aire fresc per la generació que havia patit la guerra o la postguerra en la llarga nit de la dictadura franquista. Ens pensàvem que la protecció del dret al treball, el dret a la educació i a la salut, el dret a l’habitatge o a les pensions dignes, estarien garantits per la Carta Magna. Però la societat actual els incompleix de la forma més insultant possible, perquè oblida els seus ciutadans com a objectiu primer dels governants, mentre que l’imperi del capital i les seves finances -a nivell mundial- s’han imposat com a prioritats de les polítiques dels governs occidentals per damunt de les regles democràtiques de molts d’aquests estats.

Ganes d'abstenir-se

Malgrat tot, però, estem parlant de democràcia i -on al seu dia- cada contesa electoral era una festa de la democràcia, ara és gairebé un malson pels alts índex d’abstenció i la munió de persones que es senten exclosos. Perquè la situació s’ha degradat de tal manera que l’amenaça de l’abstenció pesa pel cansament, el desencís o, la fartanera de les discussions pel poder sense que notem cap millora en la nostra vida. És per aquesta raó que moltes persones es senten lluny i no es senten cridats a votar, o es pensen que la cosa no va amb ells o potser estan decebuts d’uns polítics que només es recorden d’ells en campanya electoral, temps de promeses que es veuran incomplertes.

Exclosos socialment

Però hi ha també els exclosos socials, les persones que tenen un habitatge precari, que afronten un desnonament, que tenen persones en atur de llarga duració o soles sense recursos. Les persones sense sostre o que dormen al carrer són cada dia més, i els menors tutelats que el dia que fan 18 anys són abocats al carrer és una mesura que -de no afrontar-la en la seva crua realitat, en podem pagar greus conseqüències en el futur.

Una exclusió administrativa

Altres pateixen una exclusió administrativa, es tracta d’aquella ciutadania que, treballant i pagant els seus impostos aquí, no tenen dret a intervenir en aquelles decisions polítiques que els poden afectar en la seva vida de cada dia, tot i que s’esforcen un dia i altre per inserir-se de ple en la nostra societat. Moltes d’aquestes persones conviuen entre nosaltres i no votaran per mor de la Llei d’Estrangeria (malgrat portin molts anys aquí i fins i tot hi hagin nascut),

El poder econòmic a la una

Mentrestant, la dreta votarà disciplinadament i en bloc, i els qui consideren la política com a cosa d’escollits per viure amb privilegis escalfant seients, també. Però la política, per aquella gent que sempre ha tingut idees progressistes, democràtiques i humanes, és una altra cosa i no es pot quedar a casa veient com tornem enrere en els temps.

Només de les sobres

Els programes electorals de molts partits contemplen, sobretot, el tema econòmic; fins i tot la prioritat territorial que es dona en aquesta campanya, té un rerefons econòmic. Les mesures socials van supeditades totes a si queden diners després d’unes prioritats inamovibles (els interessos financers, la indústria de la guerra i la monarquia).

Absents a molts programes

Mesures socials com ara dignificar el salari mínim, actualitzar les pensions, regular el mercat de l’habitatge, particularment els lloguers, o fer front als grans oligopolis de l’energia que fan que s’encareixi la nostra factura de la llum o del gas, ajudant el petit comerç i potenciant l’economia de proximitat, són algunes de mostra.

Propostes de fons

Només algú proposa obertament incrementar els ingressos a base de treure privilegis dels més poderosos (reintegrament dels 60.000 milions d’euros que es varen donar al seu dia a la Banca de l’erari públic pel seu rescat) i parla de revisar els impostos fent que els més poderosos i que amassen grans fortunes paguin els impostos que els correspon evitant el frau fiscal i l’evasió de divises a paradisos fiscals.

Votem en consciència també per tots els exclosos, els socials i els administratius, sols així podrem garantir una societat de ple dret on els drets de les persones, encara que només siguin els garantits per la constitució, puguin ser una realitat.

maribelanoia@gmail.com