Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
L’assassinat de les germanes Mirabal a la
República Dominicana el 25 de novembre de 1960, va motivar que les Nacions
Unides declarés aquesta data per commemorar el Dia Internacional per l’eradicació
de la violència vers les dones, una realitat que -lluny de remetre- sembla que
es va perpetuant i accentuant sobretot en països en guerra on la violació de dones,
joves i nenes sembla que és aquella mesura emprada per visibilitat el poder de qui
es vol imposar. I és tant comú als països més o menys en conflicte o guerra com
en aquells on la democràcia és més feble (per exemple, el nostre).
Les cançons de Victor Jara, crit d’un poble
Ens han arribat imatges de Xile on els militars estaven
reprimint indiscriminadament la població que havia sortit al carrer a causa de
la pujada de la tarifa del metro primer, però després pel descontent que
provoca la profunda desigualtat econòmica i social del país després, tot denunciant
haver estat exclosos del desenvolupament que ha experimentat el país les
darreres dècades. Impressionants eren les mobilitzacions massives amb càntics
populars de Victor Jara o dels Quilapayún tan propis dels avenços socials i
democràtics de la gloriosa etapa que havia iniciat Salvador Allende, i que el
cop d’estat militar de Pinochet va assassinar, imposant una dictadura militar
que va durar una molt llarga i negra nit pel poble Xilè. I preocupants també
les imatges de repressió i violació de joves i nenes. Són aquella part de la població
que els permet la dubtosa satisfacció d’humiliar el màxim les seves víctimes.
Del 2016 ençà, més de 198 indígenes
Tanmateix a Bolívia, a Colombia, a Brasil o a l’Amazonia,
ja fa temps que s’estan assassinant dones camperoles líders del moviment indígena
de protegir i salvar la terra. També la força de l’imperi i els seus interessos
espoliadors s’acarnissa a fons amb les dones i la seva lluita en la defensa del
què representa la mare natura.
Dones que s’enfronten al poder
Les dones sempre hem estat botí de guerra i així
ho pateixen les dones del Sudan on, malgrat la signatura d’un acord de pau,
incontrolats grups armats, en tan sols quatre mesos a finals del 2018, varen
violar 134 dones i 49 nenes, d’entre les que una de les supervivent tenia tan
sols 8 anys; o al Yemen, on el testimoni d’una menor de 16 anys explica la
violació a mans de membres de la milícia; o les dones Kurdes, o tants d’altres
quina denúncia recull Amnistia Internacional.
I podríem repetir situacions semblants arreu del
món, particularment en indrets on consideren que la dona és la part més fàcil d’imposar
una superioritat que han de demostrar-se -necessàriament- a sí mateixos qui possiblement
tan sols compleix ordres alienes... No obstant, en alguns casos aïllats, també Llatinoamèrica,
tan castigada sempre però sobretot aquests dies, algun militar s’ha posat al costat
dels manifestants i s’ha negat a reprimir el poble.
S’ha “blanquejat” el feixisme
I a casa nostra, amb la complicitat d’alguns
mitjans de comunicació, s’ha produït una certa “normalització” del discurs de
VOX, adduint que era una força política que es presentava a les eleccions, i se’ls
ha donat carta de naturalesa democràtica quan ni en són ni la defensen. Amb
aquesta “complicitat” s’ha produït un cert “blanqueig” del seu discurs feixista, contra les dones i homòfob.
Contra les dones i els seus drets
Així ha tornat un discurs i unes actituds pròpies
del franquisme, i no solament per l’expressió dels vots assolits, sinó en les mesures
que apliquen quan tenen possibilitat de govern com ara a Andalusia. Amb la
presència de VOX a l’escenari públic, també l’institucional, ja no dissimulen el
seu missatge misogin i contra les dones. És més, neguen la violència que rebem
pel fet de ser dones i tots els drets assolits en el decurs de tants anys de
lluites i patiment.
Destruint polítiques d’igualtat
S’han retallat fins un 50 % les mesures de protecció a les dones i s’ha volgut “fitxar” als i les professionals que es dediquen a les tasques d’informació i suport a les víctimes de violència. Volen retornar a l’àmbit privat els problemes de violència que pateixen les dones per així “colar-ho” com a violència intrafamiliar, aïllant de nou les dones per fer-les sentir culpables de la seva presó, quan és un drama social.
Proliferació d’agressions en manada
Destruint polítiques d’igualtatS’han retallat fins un 50 % les mesures de protecció a les dones i s’ha volgut “fitxar” als i les professionals que es dediquen a les tasques d’informació i suport a les víctimes de violència. Volen retornar a l’àmbit privat els problemes de violència que pateixen les dones per així “colar-ho” com a violència intrafamiliar, aïllant de nou les dones per fer-les sentir culpables de la seva presó, quan és un drama social.
Proliferació d’agressions en manada
A banda d’atiar el discurs de l’odi propi del
feixisme, amb la seva fòbia contra les dones poden trobar i -fins i tot-
justificar agressions tan fortes com les violacions grupals que s’han jutjat
aquests dies a Pozoblanco Còrdova), la mateixa manada que va cometre la
violació en grup a una noia a Pamplona en el decurs de les festes de ant Fermí.
Mesures preventives per una lacra social
La única mesura necessària per erradicar aquesta
plaga del nostre temps és potenciar les polítiques de gènere, les que contemplen
la violència contra les dones com un problema social que cal abordar, perquè la
suposada superioritat de l’home en que es basa el patriarcat és tan cols una
construcció social que consagra la seva superioritat -a tots els nivells- pel
simple fet d'haver nascut home, amb drets sobre la dona per damunt fins i tot de la seva
voluntat.
Ja fa temps que a les dones se’ns apliquen els drets humans amb el nostre reconeixement com a persones amb drets igualitaris, i no som -ni hem de ser mai més- un objecte al que es pot sotmetre i humiliar....
Ja fa temps que a les dones se’ns apliquen els drets humans amb el nostre reconeixement com a persones amb drets igualitaris, i no som -ni hem de ser mai més- un objecte al que es pot sotmetre i humiliar....
