Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip
De fet ja fa dies que estem en un entorn bèl·lic permanent encara que
no s’hagi declarat oficialment que estem en guerra. Els interessos dels senyors
de la guerra, que basen el seu poder en la submissió del països quins recursos
naturals cobegen, estan dominant el món. Ara, a Veneçuela, han trobat un nou
enemic per continuar fent la guerra.
Després de les
successives intervencions militars als països de l’Orient Mitjà, des de l’Afganistan
a Síria, passant per Irak, la ambició insaciable dels EE.UU per fer-se amb els
recursos naturals del planeta, no té fi, ni escrúpols, ni entranyes, ni els
importen les seqüeles de destrucció i mort que la seva macabra estela va deixant
al seu pas. El que els importa és fer negoci pel consum propi i dels seus
països i aliats, així com -de passada- alimentar la indústria d’armament dels
seus socis per vendre-les fins i tot als països suposadament enemics en la
contesa,. No els ha importat tampoc jugar amb allò tan sagrat per alguns com ara
la democràcia i els seus valors estendard en la de defensa dels drets humans i
les llibertats.
La amiga i periodista
persa Nazanin Armanian, en el seu article
: “Les nou raons dels EUA per declara la guerra a Veneçuela” torna a donar en
el clau per una anàlisi quins arguments no pertanyen al discurs dominant que ens
volen fer creure per la televisió. Mentre els ciutadans i ciutadanes de
Veneçuela ens informen sobre les causes internes de la actual crisi d’aquest
país, l’interès mostrat per les potencies mundials (que ignoren la gravíssima
situació humanitària del Sudan, Iemen o el Congo) ens indiquen que existeixen
raons complementàries. Les magnífiques relacions de Donald Trump i els seus aliats
amb el regne del terror saudí ens revelen l’ estafa dels deus “valors
democràtics”. Tant els EUA com l’actual poder d’Europa consideren enemics
aquells estats que es resisteixen a les seves pretensions colonitzadores.
Les nou raons de Trump
Les nou raons de Trump
Els recursos naturals és la primera d’aquestes
nou raons. Veneçuela posseeix la reserva d’or més gran del món, a banda de
diamants, ferro, coure, alumini, la bauxita, el coltán, l’urani o el gas. Un patrimoni natural extraordinari
i també molta aigua dolça, encara que la joia de la corona sigui el petroli.
Veneçuela és qui té el 24 % de les reserves de la OPEP, per damunt de l’Aràbia
Saudí.
La segona és la presència de Xina i Rússia a Veneçuela.
A Trump no li agraden els excessius llaços econòmics que té amb la Xina, país
que és el més gran creditor. Els bancs xinesos han deixat més diners als països
de Llatinoamèrica que el Banc Mundial. Rússia també té acords de cooperació militar,
cultural i econòmica amb Veneçuela. Amb una inversió de 17.000 milions de
dòlars des de 1999, ha negociat amb Caracas un préstec de 6.000 milions de
dòlars per començar a pagar-lo a partir del 2023, i ha condonat 2000 milions de
dòlars del deute de Veneçuela a canvi d’enfortir la presència de Rosneff al
mercat del país.
Els fracassos a l’Orient Mitjà i el retorn a Amèrica
és el tercer punt. Malgrat les devastadores agressions militars dels EUA i els
seus aliats, de destruir la vida de prop de 100 milions de persones a l’Orient
Mitjà i enfonsar les economies dels invasors, Whashington no ha pogut controlar
Irak, Afganistan, Yemen, Líbia, Sudan o Síria degut a la presència contundent d’altres
actors mundials i regionals als mateixos escenaris. Recuperar Llatinoamèrica
era el seu objectiu. El cop d’estat contra la presidenta de Brasil Dilma Rousseff,
l’empresonament de Lula i la presa de poder de Brasil per l’ultra dretà Bolsonaro,
segur tenen molt a veure que Brasil fos una de les lletres de BRICS (aliança
geoeconòmica de les cinc economies emergents més importants del món dirigides
per Xina i Rússia).
Acabar amb el
projecte d’integració econòmica del MERCOSUR, és a dir, desmantellar el Petrocaribe,
la iniciativa de Veneçuela llençada el 2005 per subministrar 100.000 barrils de
petroli diaris, als països de la regió, en condicions de pagament preferencial.
Trump, a banda de voler les reserves d’altres països, pretén dominar el mercat
de l’energia...
Debilitar el Tractat de comerç dels Pobles, ALBA,
que és una alternativa al ALCA, el tractat de lliure comerç promogut pels EUA.
Evitar més cops al petrodòlar. Veneçuela ja
comercialitza el seu petroli en Yuan
(moneda xinesa), ruple (moneda russa)
i també la rupia índia el que suposa
u desdolarització del comerç mundial el debilitament de l’hegemonia financera dels
EUA.
La necessitat de Trump de tenir la “seva guerra”.
Tots els Presidents del EUA han de tenir
al menys una guerra. Avui Trump no està sol. Per primera vegada li donen suport
el Partit Demòcrata, Europa i la gran part dels règims de Sudamèrica. Trump, que
entrava a la història pel seu mur, ho farà també per Veneçuela?, es pregunta Nazanin.
I la novena raó és la pressió del lobby proisraelià a Llatinoamèrica.
Contra la presència d’Iran. Perquè amb la reimposició dels càstigs a l’Iran,
des del 2018 un sector de la república islàmica torna a mirar al país bolivarià,
fins i tot anuncia l’enviament de vaixells de guerra a les seves aigües. I la
premsa dels EUA ja parla obertament del complot de Trump-Guaidó teixit de forma
secreta, perquè per dur a terme els seus objectius, ja fa temps que han
preparat els seus líders. En aquest sentit, varen contactar amb Guaidó per estrangular
l’economia de Veneçuela baixant el preu del petroli.
Mentrestant, i fent el
seguidisme de la política europea al servei dels EUA, ja ens tornen a implicar en
la guerra. Ahir, avui i sempre: NO A LA GUERRA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada