LES DONES, SEMPRE EN EL PUNT DE MIRA

Ciutadana Dempeus - Maribel Nogué i Felip - 

Què hem fet les dones?, perquè tothom parla de nosaltres com si realment els preocupes la situació que vivim en el dia a dia?, que pretenen amb tant de control?, és que som un perill?, perquè?, per qui?.

Perquè temen les dones?

D’ençà que les dones ens hem decidit a ocupar també l’espai públic sembla que tot hagi de trontollar. El nostre potencial és indiscutible, la nostra aportació imprescindible i necessària, llavors, perquè la temen?.

Vigilades, sota control

Segons consta a la història, i que ens ha arribat fins avui, ja fórem un perill, o això sembla, a l’època de la inquisició. Pels nostres coneixements sobre la salut i la cura de les persones passaríem a ser perseguides per tal d’imposar-se un model d’exercir el que ha esdevingut la medicina des de la intervenció exterior, masculina –per suposat- en particular sobre el cos de les dones. Què es volia impedir?, millor dit, què es pretenia controlar?.

La salut de les dones més enllà

La salut de les dones sempre s’ha abordat des de l’exclusivitat de les funcions orgàniques de la reproducció de l’espècie, mai des d’un concepte més global de la salut com ho defineix per exemple la OMS: un estat de benestar complet físic, mental i social, i no tan sols l’absència de malaltia o condició patològica.

Tutelades pel mascle de torn

Des del pensament patriarcal dominant sempre s’ha considerat que el cos de la dona no li pertany a ella mateixa, sinó que ha d’estar tutelat pel mascle de torn, ja sigui la parella o marit, el pare o germà en l’entorn familiar o també, i des d’una jerarquia institucional en l’àmbit públic, una tutela de tipus mèdic, judicial o fins i tot religiós, en certes estructures socials on encara s’hi defensa un model social en que les dones hem de tenir una posició de subordinació, la pròpia de l’estructura patriarcal i masclista que fa anys i anys impregna les condicions de vida de les dones. Perquè es tracta a la dona com a menor d’edat en quan a decidir sobre sí mateixa?. Perquè aquesta tossudesa en intervenir en el cos de les dones?.

Es trenquen esquemes ancestrals

Quan a partir del reconeixement dels drets humans per tothom -amb les lluites i reivindicacions de les mateixes dones-, s’han forçat avenços en drets igualitaris en espais socials plurals i diversos, alguns esquemes han grinyolat obligant -també als homes- a un canvi de mentalitat.

Ressorgeix amb força la misogínia

Sembla però que, des del fons de les cloaques d’aquells poders de sempre es resisteixen a reconèixer a les dones com a éssers vius destinats a donar vida, començant per les seves pròpies mares, negant-los la condició de éssers humans i –per tant- persones amb consciència i drets.

Som víctimes de la violència masclista

Sortosament, després dels disbarats proposats per VOX per condicionar la nova Junta d’Andalusia, amb propostes absolutament retrògrades i antidemocràtiques, particularment pel que fa referència a les mesures per eradicar la violència masclista des d’unes polítiques de gènere que són encara del tot insuficients (només cal constatar com es continuen produint assassinats de dones a mans de les seves parelles o ex-parelles sentimentals), les dones han omplert els carrers i places no sols de totes les ciutats andaluses, sinó d’arreu del nostre país, aixecant el nostre crit en defensa i exigència d’aquelles polítiques que van destinades a pal·liar i prevenir els efectes que la violència masclista provoca a la societat, particularment sobre les dones i els infants.

Ens tenim les unes a les altres, i més

Els drets de les dones i la seva implantació a la nostra societat han vingut per quedar-se, i no hi ha ni hi haurà noves onades de misogínia que ho impedeixin, vinguin d’ on vinguin. I en aquesta travessa no estem soles, perquè ens fan costat molts homes que, amb la amenaça de pèrdua dels nostres drets, hi veuen també una amenaça dels seus propis i de la mateixa democràcia.

Sense les dones no hi ha democràcia

Perquè ens hi va el mateix fonament en què es sustenten les societats democràtiques, doncs sense les dones no és possible parlar ni de democràcia. Potser per això estem en el punt de mira, perquè som la garantia de la defensa d’uns valors i d’uns drets que, els enemics de la democràcia, es volen carregar. Ens hi va la mateixa vida, ho sabem, ho diem ben alt i al carrer. Ni un pas enrere. Ens volem vives. No passaran.

maribelanoia@gmail.com