Ciutadana Dempeus.
Coincidint amb el NAKBA, els 70 anys de la ocupació militar d’Israel a
Palestina, s’ha produït un moviment cabdal en el camp de la geoestratègia
política a l’Orient Mitjà. Per una banda Trump trenca el seu acord nuclear amb
Iran, i per l’altra, s’obre la seva ambaixada a Israel. I aquest és un cop de força
que pot agreujar encara més el conflicte a la zona, en particular, la causa de
Palestina que, amb la multiplicitat de conflictes a la zona, té el risc de
passar a un segon pla, però que les raons de la memòria, la solidaritat i el
compromís dels pobles no ens pot permetre d’oblidar.
Les mateixes mentides que a l’Irak
Per una banda, ens explica la
periodista i amiga Nazanin Armanian en un dels seus articles a El Público, “en el dinovè aniversari de l’agressió militar a
Irak, tant els EUA com Israel fan servir contra Iran les mateixes mentides que
varen fabricar per justificar la guerra a l’Irak i persegueixen els mateixos
objectius”.
Cortina de fum de problemes propis
És que els objectius de la
Administració Trump avui passen per desviar la atenció dels ciutadans de
“Rusiagate” i els escàndols sexuals que poden acabar amb el mandat del
president que serà recordat no com el president més vulgar, degenerat,
masclista, racista, incult i aporòfob dels EUA, sinó com el guerrer de mà de
ferro capaç de posar de genoll als perses. També es pretén, entre d’altres
objectius, desviar la atenció del seu còmplice Benjamín Netanyahu, acorralat
pel fiscal anticorrupció, que és la causa que realment s’amaga darrera el
soroll de la bomba iraniana.
Es trenca un consens de 70 anys
La veritat és que el mateix dia
en que Donald Trump decideix traslladar l’ambaixada de Tel Aviv a Jerusalem, reconeixent
Jerusalem com la capital d’Israel, provoca i trenca amb 70 anys de consens
internacional, i no fa altra cosa més que atiar el conflicte. Unes 40.000
persones participaren en marxes a Gaza i Cisjordània mentre la policia
israeliana patrulla davant l’edifici del consolat nord-americà de Jesusalem,
indret escollit per ubicar-hi la ambaixada dels EUA.
La insistent proposta d’un estatut per Jerusalem
L’estatut de la ciutat santa per
a musulmans, jueus i cristians ha estat al centre des d’abans de la creació d’Israel.
De fet va ser el detonant de la Segona intifada el setembre del 2000 quan
Sharon va ordenar la invasió militar de l’esplanada de les mesquites. L’any
passat, la instal·lació de càmeres i arcs de seguretat a l’Esplanada va tornar
a desencadenar una onada de protestes. Segons el Ministeri de Salut de
Palestina, en un sol dia, les actuals protestes han mort 52 persones, la
majoria joves d’entre 20 i 30 anys i –com a mínim- cinc adolescents.
Els infants, l’enemic a batre?
Segons “Shave the children”,
sembla que des de les protestes que es succeeixen a la Franja de Gaza cada
divendres d’ençà el 30 de març, són ja
500 les lesions enregistrades en menors, de fet 250 infants han estat ferits de
bala. Ja ningú posa en dubte les intencions genocides del govern d’Israel que
s’enceba particularment en els infants. Cada any 700 infants palestins són
detinguts per Israel. Segons el Club de presoners Palestins, Israel té més de
400 menors palestins en custòdia.
El delicte?, tirar pedres
La ONG B’Tselem afirma que els
infants detinguts, sense càrrecs ni judici, han augmentat des de l’octubre del
2015. Des de l’any 2000 són 8000 els
infants palestins detinguts per Israel. L’acusació més comú que presenten és la
de llançament de pedres, castigat fins a 20 anys de presó. El 86 % d’infants palestins
detinguts han patit violència física. Els presoners viuen en unes
instal·lacions insalubres i superpoblades, sense accés a salut, colpejats,
abusats i humiliats per qui els custodia, amenaçats pel confinament solitari i
amb fortes restriccions de visites dels familiars.
Muntatges comercials al servei del poder
Aquest dissabte Israel va guanyar
el Festival de la Eurovisió. Sí ja sé que era un festival musical, de cançó
concretament (ejem, del mercat discogràfic, vull dir...), però a ningú se li
escapen les connotacions polítiques que s’hi amaguen. Algú té dubtes encara de
perquè, en aquest Festival s’hagués recolzat Israel?. És que pretenen sigui el
punt de mira del poder d’occident cap on hem de mirar els “bons” en aquesta
contesa mundial en la que ens ham embarcat?.
Palestina al cor
Com diu Brigitte Vasallo, “cap cançó pot maquillar el terrorisme
d’Estat amb l’assassinat d’infants i l’extermini que s’aplica a Israel”.
Perquè la causa de Palestina encara ens batega fortament a la consciència de
molts i moltes i ens fa alçar de nou el nostre crit d’alarma així com la nostra
veu solidària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada