CÀRITAS, UN MIRALL DE L'EXCLUSIÓ PER FER-HI FRONT

Ciutadana Dempeus

Aquests dies s’ha donat a conèixer la memòria anual de Càritas Arxiprestal Anoia - Segarra, un balanç de les actuacions que es fan per fer front a l’exclusió social que existeix no únicament per raons de pobresa material, que hi és, sinó sobretot d’un altre tipus de pobresa, la que obstaculitza una plena normalització d’una vida digna amb tots els drets.

Tòpics ofensius

“Sempre n’hi ha hagut de pobres”, sembla que ens repetim una vegada i altre com si ens resignéssim a que aquesta fos una situació normalitzada, i això no hauria de ser així de cap manera. A cap persona amb un mínim de consciència li hauria de deixar indiferent constatar com molt prop seu, gairebé a costat mateix de casa, hi ha persones que passen veritables dificultats per poder sobreviure amb un mínim de dignitat.

La perversió d’alguns conceptes

És que el concepte de “caritat” sempre l’hem associat a l’almoina, al fet que –des d’una suposada situació més alta- s’ajudi al pobre. Aquesta accepció sempre m’ha provocat rebuig, perquè em nego a acceptar la perversió d’aquest terme. Per començar, per a mi, el concepte de “caritat” no té res a veure amb la compassió i l’almoina que es fa des d’una actitud paternalista o de superioritat, deixant així les nostres consciències tranquil·les per fer alguna cosa.

Altres accepcions

La Caritat, en el llenguatge de la cultura que vaig rebre, té més a veure amb l’empatia vers la situació que pateix l’altre, des de l’acolliment (cal tenir en compte que – sovint- qui necessita es té de menjar la vergonya d’haver de demanar). I si li cal alguna aportació material, aquesta ha de ser  susceptible d’anar embolcallada de la possibilitat d’un intercanvi, simbòlic o no, per tal d’evitar que es rebi des d’una humiliació de la persona i la seva dignitat. Tanmateix, la solidaritat tampoc és aquell gest exclusivament material, sinó que jo també l’entenc com aquella que s’exerceix des de “la tendresa dels pobles”.

Hi ha persones més vulnerables a l’exclusió

Tal i com es reconeix a la memòria de Càritas: La nostra missió és acollir les persones que es troben en situació o risc de pobresa i exclusió social, especialment les més vulnerables, acompanyant-los en el seu procés de promoció i desenvolupament integral, analitzant i incidint en les causes de la pobresa i treballant per la justícia social.

Desemparats encara

Aquest mateix semestre ha coincidit amb l’ inici de sol·licituds de Renda Garantida de Ciutadania, que semblava esperançador per a moltes famílies. Un sistema de protecció, diuen, integral. Però tot i que es va debatre sobre la possibilitat d’accés dels immigrants irregulars, rere un empadronament efectiu d’un any al territori, no es va aprovar, i novament resten desemparats.

La injusta situació d’exclusió

Cal tenir en compte que l’exclusió és conseqüència d’una situació social injusta, que les polítiques basades únicament en els paràmetres econòmics des de la lògica del benefici, són la principal font de l’exclusió. Des de la nostra entitat, ens diu Càritas, mantenim les ajudes de suport a les famílies i a la infància per compensar les polítiques socials insuficients. Les ajudes són escasses: beques de menjador, de llibres i material, d’accés a la llar d’Infants, de Casals, extraescolars... cobrint un percentatge baix del total i gravant la resta a la família que no pot assumir-ho.

Una pobresa secundària

I ens diuen: Hem detectat sovint la victimització secundària que pateixen molts dels nostres participants quan es mouen en els serveis i recursos formals o informals trobant-se amb procediments dificultosos i interaccions plenes de prejudicis i estereotips. Continuen sent força desconeixedors dels circuits, normatives, terminis, possibilitats de reclamacions o recursos, fent- los més vulnerables del que ja són per l’obstacle que comporta la llengua. En aquest sentit no són suficients les sessions de formació per al coneixement de l’entorn i requereixen un seguiment posterior. No gaudir d’aquest acompanyament els incapacita i invalida per moure’s en aquesta societat.

Uns altres valors

Càritas defineix quin són els seus valors: l’amor , la dignitat de la persona, la justícia social, la solidaritat, la participació, l’ austeritat i la transparència, i que la seva funció és la de ser un instrument de canvi social, així com la de continuar lluitant per tenir aquesta funció, no sols de contenció, sinó de transformació. Pel que fa a nosaltres, si no prenem un compromís per evitar aquesta injusta exclusió, sí que ens podríem considerar uns hipòcrites.

Donar també és rebre

Només ens cal obrir les portes de la nostra societat i els nostres cors per implicar-nos. Sovint ens trobarem que lluny de donar el que obtindrem és rebre, perquè comprovarem que qui menys té és qui més predisposat està a donar. Adquirirem llavors tota una experiència enriquidora humanament que, des del compromís contra la injustícia, no ens podem pas perdre.

maribelanoia@gmail.com