MARIBEL NOGUÉ i FELIP
CIUTADANA DEMPEUS
El resultat de les eleccions al país veí ens deixa
molts elements per a la reflexió, doncs el feixisme ens mostra cada dia el seu
rostre amenaçador i, no per haver evitat avui que Marie Le Pen entri al Palau
de l’Elisi, hem de baixar la guàrdia del perill que suposa el creixement del
suport que rep el discurs de l’odi, avantsala del feixisme i el racisme, que va
penetrant de forma preocupant entre la població. Aquest creixement important ens
ha de suposar, als demòcrates, un toc d’atenció, un estímul per fer front al
racisme quotidià que, de forma preocupant, conviu enmig nosaltres.
Una xenofòbia soterrada
És que,
malgrat resti com soterrat, es pot fer palès quan menys ens ho pensem. Des de la
incertesa de futur dels sectors amb risc d’exclusió per l’atur forçós que
sembla va arribar per quedar-se, des de les retallades en prestacions socials o
amb un sistema de pensions públic amenaçat per la voracitat del poder bancari,
es pot atiar l’aspecte més conservador de l’ésser humà fent emergir, per
exemple, una por al diferent que és –en part- el que comporta escenes
quotidianes de xenofòbia.
Front el menyspreu, educació
M’ho explica
la Karima. Un dia, sortint d’un centre públic, es va trobar amb un gos
deslligat que se li va abraonar damunt. En dir-li, a qui semblava ser-ne la
mestressa, que havia d’estar al cas per evitar que el gos vagi descontrolat, va
haver de sentir-se dir que el gos era més net i educat que elles (referint-se a
ella mateixa i a una altra amiga de les
que han optat per portar el mocador). Nosaltres, que tenim l’educació de
respectar el país que ens acull, que fem l’esforç d’integració aprenent català
i coneixent la seva cultura, em diu la Karima...
Complicitats espontànies
També a la
passada Mostra de Teatre, en portar els seus fills a un dels espectacles a
l’aire lliure, es va trobar amb la dificultat de que al davant hi havia files
d’adults que impedien el pas als infants. La nena va aconseguir passar enmig de
les files i assolir un lloc per gaudir-ne, però el nen –més petit- no ho
aconseguia malgrat no parava de moure’s per arribar a la seva germana. Una
senyora de les que li tapaven la vista la va advertir que havia de vigilar
millor el seu fill que no parava de molestar... Menys mal que, veient el
menyspreu amb què era tractada, el noi d’una parella que tenia al costat se li
va oferir per pujar el petit a collibè perquè pugues gaudir també de
l’espectacle, i una noia de la organització que ho va veure, en acabar, se li
va atansar per demanar-li disculpes...
Resposta solidària
La Trini
passava un dia per un carrer cèntric d’Igualada i va sentir que havien tirat
alguna cosa des d’una finestra propera, just quan va veure que hi passava una
noia jove que portava el mocador. Des seguida va veure, pels efectes damunt la
roba de la noia, que el que li havien tirat era lleixiu. Ho havia fet una
senyora des del seu balcó tot insultant la noia jove comminant-la a que
marxessin d’aquí (en plural). La Trini va fer costat a la noia i van fer baixar
la senyora al carrer perquè veies el que havia fet i dir-li que s’havia de fer
càrrec de la roba feta malbé pel lleixiu, comprar-li roba nova o portar-la a la
tintoreria.
Realitat lletja, actituds positives
És cert, els
insults i menyspreu que pateixen moltes de les nostres conciutadanes el reben
en silenci, en la humiliació i potser en la resignació, però també és cert que,
a banda de constatar la negativitat dels fets, vull posar l’accent en les
actituds de complicitat positives que, cada vegada més, anem prenen tots
plegats per fer front a un racisme i una xenofòbia quotidiana que, per
convicció, ningú desitgem.
Discriminacions que afecten els infants
És –sobretot- en
el món de l’escola i la seva quotidianitat on es donen també fets i gestos de
discriminació, sense ser del tot conscients que, directa o indirectament, són precisament
els infants qui ho reben. L’escola, a banda de servir per adquirir coneixements,
és –sobretot- escola d’educació i convivència, és suposa. Una educació en el
creixement personal i una convivència que, també es suposa, s’ha de donar en
igualtat de condicions.
Diferències a l’escola entre els propis companys
Els infants no
entenen, o no haurien d’entendre, de diferències. Els seus companys i companyes
de classes són també els seus amics i amigues, per això els pot costar
d’entendre –per exemple- que alguns dels seus amics no els acompanyin en les excursions.
Alguns són conscients de que és perquè no poden pagar-la, però als que resten
exclosos sempre els quedarà la recança de sentir-se diferentment tractats. Una
cosa és la precarietat econòmica d’algunes famílies, potser moltes d’origen
migrant tot i que els mateixos infants ja han nascut aquí, però es barregen els
conceptes de tal manera que alguns s’han vist obligats a exhibir -davant els
seus companys- els rebuts que les seves famílies han pagat -com tothom- per
desmentir el tòpic de que “ells” no paguen...
Estigmatització per situacions de precarietat
El mateix
passa amb les beques menjador o d’altres ajuts. S’estigmatitzen les famílies d’origen
immigrant perquè potser, per mor del fet migratori, viuen més la precarietat i la necessitat
essent majoritàriament susceptibles de rebre els ajuts, però no pas per ser de
diferent cultura i/o religió, sinó per la seva condició precària. Una cosa no
té res a veure amb l’altra.
En nom de la religió es nega el fet religiós
I parlant de
diferent cultura i/o religió: quin exemple de respecte i tolerància pot donar
alguna escola concertada d’Igualada que presumeix de ser religiosa si es nega a
adaptar el seu menú escolar perquè els infants de les famílies que ho
necessiten puguin gaudir de la beca menjador a la que hi tenen dret?. Sí, sí,
una escola religiosa d’Igualada fins i tot posa obstacles a lliurar els
impresos a una mare perquè –si el menú contempla menjar porc i ells no en
mengen- no cal perdre el temps...
Un compromís solidari
On és la
resposta ciutadana de complicitat que cal per neutralitzar aquest greuge?. Si
tots els pares i mares que porten els seus infants a aquesta escola
s’enfrontessin amb la seva direcció (que per cert al·lega que és una “empresa”
i pot fer el que vulgui), no es podria evitar així una discriminació entre els
infants d’una mateixa escola, companys/es i amics/gues dels seus propis fills i
filles, que han de renunciar a la beca menjador per no contemplar menjar halal en el menú?. Perquè no fan com les
altres escoles que, en el seu menú, contemplen menjar halal de la mateixa manera que hi ha dietes adients per diabètics,
celíacs o vegetarians?.
Complicitats necessàries
Si no teixim
la nostra societat de les necessàries complicitats quotidianes, ens podem
trobar demà, com ja amenaça avui, amb un feixisme real que haurà jugat a
democràcia arravatant tots els drets més bàsics que li són inherents. Cal tenir
present que, com en el conte, són el llop amb la pell d’ovella. Feixisme mai
més!!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada