MARIBEL NOGUÉ i FELIP
CIUTADANA DEMPEUS - La darrera xerrada - tertúlia duta a terme pel
col·lectiu Compartim Ciutadania va caure damunt les assistents talment com es
rep la pluja tan desitjada en ple sol del mes de maig. La jove Ikram El Ouahabi
va ser qui, en nom d’aquest col·lectiu, va presentar Saida Ehliluch, Secretaria de Polítiques
d’Igualtat i Immigració de CCOO del Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i
Garraf, l’encarregada de desenvolupar el tema proposat en aquesta ocasió: El
Món del Treball, Drets Laborals i Estrangeria.
 |
| IKRAM EL OUAHABI i SAIDA EHLILUCH |
Prioritat:
regularització
La Saida havia estat també assessora del
C.I.T.E (Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers) que recentment ha
presentat un balanç de l’activitat que aquest servei gratuït ofereix a la
Comarca de l’Anoia. Segons aquest estudi, un dels temes que més es demanda és
el de les targetes comunitàries, seguit de la nacionalitat, l’arrelament
social, el reagrupament familiar i les renovacions d’autoritzacions de
residència i treball.
Complicitat
i suport
A partir d’aquest fet, va dir la Ikram, des
de Compartim Ciutadania hem cregut oportú parlar obertament d’aquests temes,
per compartir les nostres preocupacions reals i fer-nos costat a l’hora de fer
front a totes aquestes dificultats afegides, cara a la normal integració a la
societat on vivim, per part de les persones que tenim encara que superar un
tractament diferent per la nostra condició de migrants, tan se val que sigui de
pocs anys o –fins i tot- que ja haguem nascut aquí.
Empatia
i solidaritat
És que, malgrat que per a moltes de
nosaltres aquests són temes primordials, per a molta part de la mateixa
ciutadania no s’imaginen els maldecaps que comporta la regularització de la
nostra situació administrativa i les dificultats afegides per trobar un treball
que, excepte raríssimes excepcions, serà –majoritàriament- precari.
Una informació necessària
En aquest
sentit, Saida Ehliluch va desplegar tota la informació necessària i que versava
sobre
les particularitats que suposa l’aplicació de la Llei d’Estrangeria que regeix
aquest país, un tema prioritari que ocupa de forma preferent la vida de totes
les persones, -provinents de processos migratoris- que conviuen amb nosaltres,
perquè pateixen en la seva pròpia pell tots els obstacles i pegues que li són
inherents.
Els
costos, un obstacle
La seva va ser una explicació exhaustiva de
tots els requisits necessaris per l’obtenció del permís
de residència i/o de treball i els drets de ciutadania. Un tema que han hagut
d’aprendre per necessitat i que, per la seva complexitat, els dubtes i les
preguntes sobre els ditxosos “papers” que impliquen tràmits diversos, documents
i certificats de les administracions, despeses i taxes.. s’hi varen fer ben
present. De fet, el seu cost i el complicat d’aquests tràmits és la realitat de
que moltes famílies no puguin regularitzar la situació de tots els seus membres
i hagin de fer-ho “un a un” i “un després de l’altre”...
Les obligacions primer que els drets
De les
obligacions no en va parlar gaire perquè la majoria de les persones assistents
ja fa temps que les han de complir preceptivament i per endavant. Per molt que
hi hagi un discurs interessat en alimentar tòpics i rumors, les persones que
són tractades per la Administració com a estrangeres paguen tants o més
impostos que la resta. Segons dades del Ministeri d’Ocupació i Seguretat
Social, el nombre de persones estrangeres que cotitzaven al juliol a la
Seguretat Social s’ha situat a Catalunya en 423.746, el que suposa un 7,12 %
més respecte al mateix mes de l’any passat.
Una aportació important
I si tenim en
compte que moltes d’aquestes persones formen part del sector social més
precari, és a dir, dels que treballen sense contracte o en un contracte menor
que les hores de treball que hi dediquen, o que –particularment les dones- ho
fan com a empleades de la llar, en treballs de neteja o de cura de gent gran o
malalta, la Seguretat Social surt –de fet- del seu salari i no de l’empres on
treballen, doncs ja tenim qui i perquè no es poden escapolir de pagar els seus
impostos.
Pagar com tothom per drets rebaixats
Mentrestant, no
poden gaudir dels mateixos drets que marquen les lleis perquè s’imposa la llei
del mercat, i com passa a molts altres treballadors i joves, es veuen obligats
a acceptar les rebaixes econòmiques i en drets que les empreses van
imposant.
Uns drets que cal vetllar
Aquell dia
havia llegit per internet una frase que em venia com anell al dit per
compartir-la: “els drets són com els déus, si no els tens present i els fas
servir, acaben desapareixent”...
La criminalització dels “sense papers”
Només cal que
ens apropem a qualsevol de les famílies que han vingut des de l’emigració per
copsar la complexitat de la seva regularització administrativa. La Llei
d’Estrangeria ja posa prou obstacles, però les polítiques dels governs de torn
no fan sinó complicar-ho per gairebé criminalitzar els “sense papers”, si convé
deportant-los al seu país d’origen previ reclusió en els nefastos CIE’s,
veritables camps de concentració on el tracte que reben és inhumà i són
tractats com a delinqüents.
Emigrar per llaurar un futur millor
El dret a
emigrar és un dret humà per sí mateix, i si l’únic argument és el dret a cercar
un millor futur, doncs no s’hauria de tractar pas com un delicte. Si el que
pretenen els governs de torn és “fortificar” una Europa basada en el privilegi
dels qui són tractats com a ciutadans de primera, aplicant polítiques
d’exclusió i discriminació per la resta, no ens queda altra remei que maldar
–cada dia més- per establir la complicitat necessària entre la gent de bé que,
des d’una consciència de ciutadania exercida per convicció, estima els
principis de drets humans, d’asil i acolliment que al seu dia feren gran la
vella Europa que defensem. Potser per això hi ha qui arrisca la pròpia vida per
tal d’arribar al vell continent, ja sigui fugint de les guerres, de la misèria,
de la destrucció i la manca de futur.
La nostra complicitat necessària
A mi no
m’estranya que rebin, talment com rebem la pluja en ple mes de maig, les actituds de complicitat
i la informació que necessiten pel seu empoderament ciutadà i la veritable
integració.
