Ciutadana Dempeus Maribel Nogué i Felip
Ens trobem davant una ofensiva del terror a escala mundial
que ens esquitxa cada vegada més a prop, i no sols per la proximitat d’on es
produeixen els atemptats terroristes sinó perquè la realitat de la globalització
fa que no existeixin ja les distàncies per viure -en pròpia pell- el dolor i la
ràbia de les seves conseqüències.
Morts de primera i de segona
Ara
ha sigut Niça, ahir París o Bruselles, però també Bagdad, Dacca, Istanbul,
Mogadiscio, Kabul, Llac Txad, Gao, Kuda, Bosso... Tan sols a l’any 2015 es
produïen un total 11.774 atacs terroristes arreu del món amb 28328 morts: 2418
a Iraq, 1798 a l’Afganistan, 1009 al Pakistan, 791 a l’Índia, 589 a Nigèria, 494 a Egipte, 485 a les Filipines,
459 a Bangladesh, 428 a Líbia, o 382 a Síria. No obstant, des d’occident sembla
que sols ens mobilitzem i fem minuts de silenci per la mort d’un tipus de
víctimes, com si hi haguessin morts víctimes d’atemptats terroristes de primera
o de segona.
L’exclusió dels musulmans no hi té
res a veure
Tess Asplund, una activista antiracista sueca |
L’escriptora,
periodista i amiga Nazanín Amirian, gran analista del conflicte d’interessos
real que s’amaga darrera aquesta epidèmia de destrucció i mort arreu, en
particular a l’ anomenat Orient Mitjà, ens ho explica en el seu darrer article
“El terrorisme islàmic no és fruit de la exclusió dels musulmans”.
“Des
dels atemptats de l’11 de setembre del 2001 als EUA, presentats falsament com a
punt de partida del terrorisme, hi ha un esforç per part de tots els polítics,
sociòlegs o totòlegs tertulians dels mitjans de comunicació per explicar les
raons que porten a uns fidels de l’ islam, molts d’ells nascuts a Europa, per
matar persones a occident sense importar-los la seva religió, el seu origen
ètnic o la seva classe social. En aquest sentit, el Ministre francès d’Economia
Emmanuel Macron representa la resposta més comú quan afirma que és la exclusió
dels musulmans francesos el que provoca la seva radicalització. Però, es
pregunta “perquè aquesta mateixa discriminació que varen patir les dècades
anteriors al 1990, per exemple, no varen tenir la mateixa manifestació de
violència?. El professor tunisià Ives Charles Zarka creu que hi ha un altre
motiu: la crisi moral que viu occident i el desencís que provoca en algunes
persones. No obstant -es pregunta- si donaria la mateixa resposta quan es
produeixen els mateixos atacs terroristes a països musulmans. També diu que la
cerca de benestar, fonament de les societats europees, no constitueix per a
aquestes persones un motiu suficient per viure...
Cal
tenir en compte que els “decapitadors de l’Estat Islàmic”, a banda de cobrar
milions de dòlars de l’Arabia Saudí i Qatar (entre d’altres mecenes) reben una
ingent quantitat de diners amb el contraban de petroli iraquià i el patrimoni
cultural de Síria, per viure en un estat de benestar envejable i pagar un sou
als milers de joves del lumpenproletariat que estan al seu servei.
Els terroristes, una minoria fosca
Donar la cara front una minoria fosca |
Nazazín
ens convida a reflexionar sobre la nostra mirada mutilada preguntant perquè s’identifica
a milions de persones de l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica (que, en unes
condicions extremadament difícils, lluiten per una democràcia política i
econòmica), amb una minoria fosca, totalitària i antimoderna que no és ni
antiimperialista, ni guardiana de les tradicions exòtiques i alternatives...
Portes obertes a les mesquites d’aquí
Portes obertes a les mesquites d’aquí
És
en aquest sentit que s’organitzen arreu jornades de portes obertes a les
mesquites per tal que els altres ciutadans comprovin per sí mateixos que allà
no s’hi amaguen ni míssils ni bombes. Aquest dissabte la varem viure a Igualada
on, al seu local del Carrer Merlet rebien tothom qui s’hi apropava, amb les
mans i també el cor obert. A banda d’oferir-te el seu té amb menta i aquelles
pastes tan gustoses, t’oferien la seva hospitalitat i et mostraven –amb tota
amabilitat i gentilesa- el seu local fet a base de l’aportació i esforç
voluntari de la seva gent. La atenció rebuda es palesava ja al mateix recinte
d’entrada per després acompanyar-te i donar-te tota classe d’explicacions.
L’acolliment convidava a la informació i l’explicació, disposats, si cal, a
la conversa o a l’intercanvi de parers.
Per això han de servir els contactes que s’hi han establert.
Una mesquita per acollir els resos i maldar per la integració a la societat protegint-la de la radicalització |
Fer front a l’insult quotidià
Sóc conscient que vivim en un entorn curull de tòpics i prejudicis que afloren reaccions de caire xenòfob o racista en el nostre dia a dia, per això valoro enormement el petit gran gest que va tenir la Mariam la setmana passada. Travessava el carrer i un home, des del seu cotxe, la va insultar dient-li filla de p... i altres improperis. Ella s’hi va encarar i li va demanar, en català i en formes i maneres, si us plau, respecte. L’home li defugia la mirada talment com si li fes fàstic. Llavors, la meva veïna i amiga li va dir que si ella fos com ell, aniria a buscar el seu marit i fills i haurien d’avisar l’ambulància perquè l’anés a recollir, però que ella no era així, que el que ella feia valer era educació, cosa que ell –pel que sembla- no en feia servir... Cal dir que aquest senyor –potser avergonyit- va acabar mirant-la a la cara i demanant-li perdó.
La seguretat front el benestar
Sóc conscient que vivim en un entorn curull de tòpics i prejudicis que afloren reaccions de caire xenòfob o racista en el nostre dia a dia, per això valoro enormement el petit gran gest que va tenir la Mariam la setmana passada. Travessava el carrer i un home, des del seu cotxe, la va insultar dient-li filla de p... i altres improperis. Ella s’hi va encarar i li va demanar, en català i en formes i maneres, si us plau, respecte. L’home li defugia la mirada talment com si li fes fàstic. Llavors, la meva veïna i amiga li va dir que si ella fos com ell, aniria a buscar el seu marit i fills i haurien d’avisar l’ambulància perquè l’anés a recollir, però que ella no era així, que el que ella feia valer era educació, cosa que ell –pel que sembla- no en feia servir... Cal dir que aquest senyor –potser avergonyit- va acabar mirant-la a la cara i demanant-li perdó.
"Jo també sóc d'Igualada" una resposta exemplar front l'insult |
El
terrorisme, a banda de negoci, és una cortina de fum per tenir-nos entretinguts
i perquè consentim a que es doni prioritat a les polítiques de seguretat front
el benestar i la llibertat, drets que s’han assolit a base de llargues lluites
i que el capitalisme més agressiu ens està arrabassant. És per això que, davant
el dramàtic avenç de l’extrema dreta “antipobres” no els hi convé que els
musulmans puguin exhibir la seva religiositat. És el que han fet, en el
decurs de la història, els cristians perseguits, els armenis, els càtars, els
jueus o els sunnites i chiítes als països musulmans.
Continuen
perseguint qui qüestiona el poder
Certament,
tenim molta feina per desfer tòpics i prejudicis imposats pels qui ens volen
enfrontats, perquè el veritable enemic a batre és el terrorisme
econòmico-polític que provoca que morin de gana cada dia al menys 60,.000
persones en tot el món. I aquesta és una causa comuna que no entén de creences
ni d’orígens culturals diferents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada