QUAN UN PETIT GEST ESDEVÉ GRAN

Ciutadana Dempeus                                              Maribel Nogué i Felip

Ens trobem davant una ofensiva del terror a escala mundial que ens esquitxa cada vegada més a prop, i no sols per la proximitat d’on es produeixen els atemptats terroristes sinó perquè la realitat de la globalització fa que no existeixin ja les distàncies per viure -en pròpia pell- el dolor i la ràbia de les seves conseqüències.

Morts de primera i de segona

Ara ha sigut Niça, ahir París o Bruselles, però també Bagdad, Dacca, Istanbul, Mogadiscio, Kabul, Llac Txad, Gao, Kuda, Bosso... Tan sols a l’any 2015 es produïen un total 11.774 atacs terroristes arreu del món amb 28328 morts: 2418 a Iraq, 1798 a l’Afganistan, 1009 al Pakistan, 791 a l’Índia,  589 a Nigèria, 494 a Egipte, 485 a les Filipines, 459 a Bangladesh, 428 a Líbia, o 382 a Síria. No obstant, des d’occident sembla que sols ens mobilitzem i fem minuts de silenci per la mort d’un tipus de víctimes, com si hi haguessin morts víctimes d’atemptats terroristes de primera o de segona.

Tess Asplund, una activista antiracista sueca

L’exclusió dels musulmans no hi té res a veure

L’escriptora, periodista i amiga Nazanín Amirian, gran analista del conflicte d’interessos real que s’amaga darrera aquesta epidèmia de destrucció i mort arreu, en particular a l’ anomenat Orient Mitjà, ens ho explica en el seu darrer article “El terrorisme islàmic no és fruit de la exclusió dels musulmans”.

“Des dels atemptats de l’11 de setembre del 2001 als EUA, presentats falsament com a punt de partida del terrorisme, hi ha un esforç per part de tots els polítics, sociòlegs o totòlegs tertulians dels mitjans de comunicació per explicar les raons que porten a uns fidels de l’ islam, molts d’ells nascuts a Europa, per matar persones a occident sense importar-los la seva religió, el seu origen ètnic o la seva classe social. En aquest sentit, el Ministre francès d’Economia Emmanuel Macron representa la resposta més comú quan afirma que és la exclusió dels musulmans francesos el que provoca la seva radicalització. Però, es pregunta “perquè aquesta mateixa discriminació que varen patir les dècades anteriors al 1990, per exemple, no varen tenir la mateixa manifestació de violència?. El professor tunisià Ives Charles Zarka creu que hi ha un altre motiu: la crisi moral que viu occident i el desencís que provoca en algunes persones. No obstant -es pregunta- si donaria la mateixa resposta quan es produeixen els mateixos atacs terroristes a països musulmans. També diu que la cerca de benestar, fonament de les societats europees, no constitueix per a aquestes persones un motiu suficient per viure...

Cal tenir en compte que els “decapitadors de l’Estat Islàmic”, a banda de cobrar milions de dòlars de l’Arabia Saudí i Qatar (entre d’altres mecenes) reben una ingent quantitat de diners amb el contraban de petroli iraquià i el patrimoni cultural de Síria, per viure en un estat de benestar envejable i pagar un sou als milers de joves del lumpenproletariat que estan al seu servei.

Donar la cara front una minoria fosca

Els terroristes, una minoria fosca

Nazazín ens convida a reflexionar sobre la nostra mirada mutilada preguntant perquè s’identifica a milions de persones de l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica (que, en unes condicions extremadament difícils, lluiten per una democràcia política i econòmica), amb una minoria fosca, totalitària i antimoderna que no és ni antiimperialista, ni guardiana de les tradicions exòtiques i alternatives...
Portes obertes a les mesquites d’aquí

És en aquest sentit que s’organitzen arreu jornades de portes obertes a les mesquites per tal que els altres ciutadans comprovin per sí mateixos que allà no s’hi amaguen ni míssils ni bombes. Aquest dissabte la varem viure a Igualada on, al seu local del Carrer Merlet rebien tothom qui s’hi apropava, amb les mans i també el cor obert. A banda d’oferir-te el seu té amb menta i aquelles pastes tan gustoses, t’oferien la seva hospitalitat i et mostraven –amb tota amabilitat i gentilesa- el seu local fet a base de l’aportació i esforç voluntari de la seva gent. La atenció rebuda es palesava ja al mateix recinte d’entrada per després acompanyar-te i donar-te tota classe d’explicacions. L’acolliment convidava a la informació i l’explicació, disposats, si cal, a la  conversa o a l’intercanvi de parers. Per això han de servir els contactes que s’hi han establert.

Una mesquita per acollir els resos i maldar per la integració a la societat protegint-la de la radicalització

Fer front a l’insult quotidià
Sóc conscient que vivim en un entorn curull de tòpics i prejudicis que afloren reaccions de caire xenòfob o racista en el nostre dia a dia, per això valoro enormement el petit gran gest que va tenir la Mariam la setmana passada. Travessava el carrer i un home, des del seu cotxe, la va insultar dient-li filla de p... i altres improperis. Ella s’hi va encarar i li va demanar, en català i en formes i maneres, si us plau, respecte. L’home li defugia la mirada talment com si li fes fàstic. Llavors, la meva veïna i amiga li va dir que si ella fos com ell, aniria a buscar el seu marit i fills i haurien d’avisar l’ambulància perquè l’anés a recollir, però que ella no era així, que el que ella feia valer era educació, cosa que ell –pel que sembla- no en feia servir... Cal dir que aquest senyor –potser avergonyit- va acabar mirant-la a la cara i demanant-li perdó.

"Jo també sóc d'Igualada" una resposta exemplar front l'insult

La seguretat front el benestar

El terrorisme, a banda de negoci, és una cortina de fum per tenir-nos entretinguts i perquè consentim a que es doni prioritat a les polítiques de seguretat front el benestar i la llibertat, drets que s’han assolit a base de llargues lluites i que el capitalisme més agressiu ens està arrabassant. És per això que, davant el dramàtic avenç de l’extrema dreta “antipobres” no els hi convé que els musulmans puguin exhibir la seva religiositat. És el que han fet, en el decurs de la història, els cristians perseguits, els armenis, els càtars, els jueus o els sunnites i chiítes als països musulmans.

Continuen perseguint qui qüestiona el poder

Certament, tenim molta feina per desfer tòpics i prejudicis imposats pels qui ens volen enfrontats, perquè el veritable enemic a batre és el terrorisme econòmico-polític que provoca que morin de gana cada dia al menys 60,.000 persones en tot el món. I aquesta és una causa comuna que no entén de creences ni d’orígens culturals diferents.

maribelanoia@gmail.com

ÈXÌT RENOVAT DE LES NITS CULTURALS

Ciutadana Dempeus               Maribel Nogué i Felip

Un any més, des de Sant Pere Sallavinera hem pogut gaudir d’unes altres nits màgiques. Es tracta d’ aquesta màgia tant especial que s’hi genera tant per la qualitat musical que se’ns ofereix com també –i sobretot- per l’ entorn únic que les acull. Un entorn que va més enllà de l’encant d’aquest petit indret de l’ Alta Anoia i que es viu en un càlid ambient acollidor de la seva gent, una gent que -de forma ben hospitalària i generosa- ens ofereix el resultat d’un esforç d’organització ben notori per tal de que els seus hostes i amics puguem gaudir del bon gust en la selecció del seu programa musical on l’ acústica de la plaça li posa la nota d’excel·lència i la fa encara més sublim. L’ exquisidesa de tot plegat potser explica la constància d’un públic assidu que ha fidelitzat la seva assistència en el decurs de les seves ja 21 edicions.

Renovació il·lusionada

Ens expliquen que la novetat d’ enguany consisteix en la renovació de la junta que promou aquestes Nits Culturals, i que no suposa altra cosa que una renovada il·lusió de les persones que passen davant tot i que hi han intervingut –d’una manera o altres- des dels seus inicis (per cert, la Presidenta i la Secretària d’ara són dones...).

Homenatge a Enric Granados

La nit del divendres estava dedicada a homenatjar la figura d’Enric Granados coincidint en la commemoració del centenari de la mort d’aquest compositor lleidatà. El poeta i escriptor Miquel Desclot, que com cada any va ser l’encarregat de presentar el programa musical cada nit, ens va introduir a la figura d’aquest músic, la seva biografia i obra. Enric Granados va crear l’Acadèmia Granados, una escola de piano a Barcelona que ha produït una llarga llista de talentosos pianistes com ara Frank Marshall i Alícia de Larrocha. Precisament és a l’Academia Marshall (la mateixa acadèmia ha pres finalment aquest nom) on la jove pianista Alba Ventura, protagonista d’aquest concert homenatge, va rebre –entre d’altres- les classes magistrals d’Alícia de Larrocha. Per tant, segons va dir Miquel Desclot, es pot dir que teníem aquella nit una pianista amb vincles musicals de descendència ben directa d’Enric Granados.

Alba Ventura, una virtuosa del piano excepcional  

Ben aviat l’empedrada Plaça de Sant Pere Sallavinera trencaria l’impressionant silenci que s’hi respira amb unes primeres notes de J. Cervelló: “Ocells a l’alba”, que ja ens endinsarien en un concert on se’ns brindava l’ocasió d’escoltar peces ben conegudes com ara el “Nocturn en do sostingut menor”, op. Pòstum de F.Chopin, o el “gran Vals Brillant” també de F.Chopin, així com uns valsos poètics del protagonista de la nit Enric Granados. Les mans d’Alba Ventura, aquesta jove virtuosa del piano, semblava talment com si dansessin damunt el teclat doncs interpretaven, amb la delicadesa i dolcesa pròpia d’aquesta jove pianista, una actuació de qualitat amb una contundència fora de dubtes. Com a anècdota dir que, a la segona part, mentre interpretava els “Cantos Populares Españoles” d’Enric Granados, es va aturar un moment perquè una abella s’havia atrevit a apropar-se fins a ella: “per aquí si que no hi passo”, va dir Alba Ventura, i va reprendre la interpretació des del darrer moviment (són coses d’actuar a l’aire lliure en ple estiu...).

Òpera a la Plaça

La nit del dissabte se’ns va oferir una Adaptació de l’òpera “Il Barciere di Siviglia” de Gioachino Rossini. Es tractava d’una producció de Villa InCanto que, sota la direcció de Ricardo Serenelli (també al piano), i la Mezzo Soprano igualadina Claudina Vallés com a la criada que narrava els fets que s’esdevenien damunt l’escenari, varen endinsar-nos en els embolics de la trama d’aquesta coneguda Òpera. Amb un superb baríton, Jorge Tello com a Fígaro, en Xavier Aguilar com el Baix buffo de Don Bartolo, Carlo Giacchetta com a tenor interpretant el Conde di Almaviva, Maria Casado com a soprano en el seu paper de Rosina, i un sorprenent baix fent de Don Basilio, interpretat per Antoni Fajardo Díaz, feren les delícies d’un públic que emplenava la plaça de gom a gom. Pel que fa a la qualitat musical va cridar la atenció l’extraordinària veu dels dos baixos i la coordinada posta en escena dels cinc protagonistes, així com l’excel·lent interpretació de tan sols cinc músics, que emplenaren tot el recinte d’una òpera tan complerta com aquesta.

Estrena d’espectacle per als infants

A la tarda, i com cada any també, els més menuts tingueren el seu espectacle particular. En aquesta ocasió es tractava de “Monsieur Croche, Els somnis del compositor Claude Debussy”, una obra que la Companyia anoienca del Príncep Totilau estrenava per la ocasió.

Acolliment de petits i grans

Des de sempre s’ha tingut aquesta atenció als infants, per això no és d’estranyar que, tot just entrar a la Plaça, siguin els més menuts els qui et facilitin el programa de mà, així com els que –en acabar les diferents actuacions- siguin aquests infants els qui surtin a l’escenari a lliurar el ram de flors a tots els artistes. És així com ja de ben petits col·laboren i gaudeixen de les Nits Culturals, i és així com –a mesura que es fan grans- (amb aquesta ja són 21 edicions) els anem veient créixer i participar en els diferents punts d’una acurada organització que -sense la participació hospitalària i generosa de la seva gent- difícilment seria possible. Felicitats de nou per fer-nos viure la màgia de les vostres nits.

maribelanoia@gmail.com