CIUTADANA DEMPEUS MARIBEL NOGUÉ i FELIP
Aquestes paraules se’ns han clavat en
el fons de les nostres consciències. Les manifestava l’ infermera de
Castellterçol (Moianès) Gemma Poca que –com a voluntària- va anar a primers de
maig al camp de refugiats d’Idomeini (Grècia). Inicialment, aquestes paraules anaven
dirigides a la seva família, però la seva potència testimonial -a instàncies d’
ella mateixa- s’han erigit en una flagrant denúncia de la situació viscuda amb
el desallotjament d’aquest camp de refugiats i les hem pogut sentir tant per
les xarxes socials com reproduïdes a molts mitjans de comunicació.
Estant disparant, no tenen cor
Amb
la veu trencada pel plor, les seves paraules ens han colpit fortament: “no sé
si algú té contactes amb en Lluís Llach perquè crec hauria de tornar a cantar
la cançó “assassins”, són uns assassins!!!. Està tot ple de gas i no es pot
respirar, se’m ha agafat una mica a la gola i no es pot respirar, se’m tanquen
els pulmons i em piquen els ulls moltíssim. Encara hi ha nens, està ple de nens
a les tendes... no sé si han pogut sortir... les mares cridaven perquè algú
s’emportés els nens... És terrible, estan disparant, no tenen cor, hi ha molts
nens aquí, molta gent gran que no pot córrer i no pot marxar. No és només fum,
és alguna cosa més, és que et crema la cara, se’t tanquen els bronquis i no es
pot respirar...”.
Com ho podem permetre?
I,
entre plors, es preguntava com Europa pot permetre aquest assassinat, que fa
que la gent no pot respirar?. Són gent que fugen de la guerra, els han
destrossat les seves cases, han sortit d’això i s’han trobat tancats en una
ratonera i, a més, se’ls està gasejant. S’està gasejant a gent que fuig de la
guerra pensant que a Europa hi trobarien pau i futur, i aquesta Europa s’’ho
esta contemplant... i repeteix aquest
crit que li surt de l’ànima: Són uns assassins!!!, és una agressió contra
éssers humans!!!. No té nom!!!. Com ho podem permetre?.
Fugen de l’horror i els oferim més
horror
Això
està passant ara mateix a aquesta Europa a la que –potser per un fals sentit de
conservació- sembla ens hi fortifiquem. Són molts els testimonis que ens
arriben malgrat hagin decidit expulsar les persones voluntàries que s’han
desplaçat fins allà, potser perquè no ho expliquin.... Ens parlen de les
vulneracions dels drets humans més elementals com ara tancar les portes a
dones, homes i infants que necessiten protecció. Els responsables de la
política europea actual neguen les vies legals existents i obliga als refugiats
a quedar exposats al negoci impune de tràfic de persones, a fronteres
militaritzades subcontractades a règims opressors, i –en tot cas- a arriscar la
vida constantment. Fugen de l’horror i el que reben és més horror.
Més enllà de les xifres
No
són ja les constants xifres de persones que han trobat la mort a la
mediterrània, les que han conegut el calvari de l’explotació sexual, la escandalosa
desaparició de molts infants, les sospites del tràfic d’òrgans que cauen sobre
alguns dels règims responsables de tot plegat. Segons la Plataforma “STOP Mare
Mortum”, al ja desmantellat campament d’Idomeini hi varen arribar a viure 15000
persones, tenint en compte que més de 3800 persones refugiades ja no varen
arribar als camps militaritzats... En el decurs del 2015 més de 613.000
immigrants i refugiats varen creuar la mediterrània, gairebé 34.720 persones
varen arribar a Grècia i d’altres 137333 a Itàlia, i pel que fa al 2016 algunes
fonts calculen que han arribat a Grècia més de 100.000.
Privilegis econòmics per damunt de la
vida humana
Estem
davant una crisi humanitària que té causes morals, polítiques i econòmiques, i
que evidencia una greu crisi de fons, doncs és també una crisi de les
polítiques europees de control de fronteres. Els qui ostenten el govern
d’aquesta Europa dels mercats i les finances posen per davant de la mateixa
vida humana el manteniment dels seus privilegis econòmics, i això és
inadmissible.
La ciutadania respon
Des
de la impotència, sorgeixen arreu iniciatives per fer sentir una altra veu que
crida també des de la mateixa Europa. Cal palesar que la ciutadania europea no
comparteix les polítiques dels seus governants i que aposta per aquells valors
humans basats de llibertat de les persones i els pobles, en la democràcia i els
drets socials, uns valors que li han permès històricament enarborar la bandera
de la solidaritat, amb asil polític i acolliment de refugiats.
Nos(altres), un espai de trobada
Des
del col·lectiu Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de l’Anoia estem maldant
per veure com poder donar resposta a tanta barbàrie. El dia 9 de maig, Dia
d’Europa, algunes persones ens concentràrem a l’espai escultòric “Nos(altres)”
de la Plaça de Cal Font, llegírem el relat de diferents fets recollits en
mitjans de comunicació i férem una cassolada de protesta. Aquest dilluns 30 de
maig hi varem tornar. No podíem callar davant la bestialitat del desallotjament
d’Idomeini. Amb l’impactant testimoni de l’ infermera de Castellterçol ressonant
en l’ambient, persones que portem anys coincidint al carrer per denunciar
aquest tipus de situacions coincidirem amb aquelles altres persones que porten ja
temps essent les nostres conciutadanes. Hem trobat un espai per coincidir i fer
pinya per denunciar tanta barbàrie.
Compartir plors i ràbia
Vaig
copsar l’emoció d’algunes d’elles pel fet de poder cridar i denunciar uns fets
que potser viuen la intensitat pròpia de qui sap és una població germana. Uns
fets que veuen per la televisió i que ploren en la intimitat. Però és que –en
el camp de la denúncia de la injustícia i el foment de la pau i la convivència basada
en els drets humans- tots plegats formem part de la mateixa germanor,
compartint el mateix plor i la ràbia que ens indigna.
Fer front a la islamofòbia
Relacionar-nos,
conèixer-nos i aprendre a conviure entrellaçats tota la gent de bé, respectant
la pluralitat i la diversitat cultural i religiosa de cadascú, és el millor
antídot per combatre el monstre del feixisme que ens amenaça i que –a banda del
racisme i la xenofòbia- darrerament pren forma la islamofòbia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada