Dades personals

La meva foto
Vaig néixer dona en una societat summament patriarcal. La meva rebel·lia i anhels de llibertat m'ha anat forjant una consciència de classe i de gènere que em permet interpretar la vida amb ulls propis, comunicant i escrivint com a compromis. Escrivint he trobat una manera de dir allò que porto dintre i que en els marcs de relació habitual m'era impossible de comunicar amb un mínim de tenir la certesa de ser recepcionada. Quina sort haver-ho pogut conrear!

dimecres, 13 de gener del 2016

UN CANVI QUE NO ÉS SINÓ UN RECANVI

Els fets que s’ han esdevingut els darrers dies són d’ una intensitat tal que és difícil abstenir-se de manifestar la pròpia opinió conscient de que no sols pot ser minoritària sinó que -fins i tot- pot patir d’ incomprensió, però és obligació d’aquesta ciutadana aportar el propi gra de sorra en el debat que s’ ha suscitat perquè, al meu entendre, l’ escenari que tenim davant no té res d’ idíl·lic, si més no pel que jo respecto com a legítimes aspiracions de la ciutadania.
Foto: Dempeus per la Salut Pública
Un desenllaç sobtat per evitar noves eleccions
A tothom va sorprendre el desenllaç d’un bloqueig governamental que es feia insostenible no ja per algunes decisions de govern sinó per la necessària estabilitat parlamentària en que suposadament s’ha de sustentar qualsevol acció de govern. L’escenari d’haver d’afrontar unes noves eleccions no oferia massa bones perspectives pels respectius agents que havien de negociar l’acord en qüestió. Una de les enquestes que va arribar a mans d’Artur Mas deia que –en cas de suposades eleccions al mes de març- CDC  es quedaria a tan sols 20 diputats i, amb una CUP dividida que també perdria vots i escons, ERC s’alçaria amb el triomf capitalitzant el discurs independentista sense cap esgarranxada.
Una situació inacceptable pels interessos de CDC
Aquest seria una situació inacceptable per les aspiracions de poder econòmic del sector que representa Artur Mas, per la seva voracitat de treure profit de tots els recursos que generen les estructures d’estat, com ho han fet amb els pressupostos que han de regular els serveis públics per garantir drets universals com ara la educació o la salut dels que la Generalitat té plenes competències.
L’aplicació de programes socials, una incògnita
És cert que ERC té, en el seu programa, propostes de tipus més social, però també és cert que –per la seva actitud de suport parlamentari- ha estat poc bel·ligerant amb els casos de corrupció sistemàtica –per exemple- d’alguns gestors significats del sistema sanitari català o davant les decisions polítiques preses per un govern que no ha respectat ni tan sols aquests tres mesos “en funcions” per tirar endavant els seus plans de privatització o mesures de gran calat com ara la signatura d’un conveni per promoure el turisme sanitari a Barcelona, “una destinació d’excel·lència en turisme mèdic i salut” amb recursos públics per la promoció de la sanitat privada, sense que l’Ajuntament de la Ciutat Comtal ni tan sols en sabés res, oi més tenint en compte especialment l’actual context de retallades i necessitats sanitàries que té la ciutadania de Catalunya, i en particular la de Barcelona.
La supeditació al poder econòmic un veritable fre
ERC té diverses conselleries sí, però ja sabem que el maridatge d’interessos establerts per Mas i els seus amb les polítiques d’austeritat, retallades i privatitzacions que representen, pesa molt i serà un fre per les seves aspiracions. El poder, s’ha demostrat a bastament, té poderoses armes per fagocitar certa oposició, i em sap greu que la “pastanaga” hagi estat un dels drets inalienables que tenen tots els pobles com és el dret d’autodeterminació. Perquè, malgrat es varem plantejar les eleccions del 27-S com un plebiscit, el resultat d’aquesta contesa no ha assolit la majoria de vots de la ciutadania. Aconseguir amb escons i negociació allò que no van aconseguir a les urnes, com ha dit Artur Mas, no és sinó un insult a la mateixa democràcia entesa com la d’una persona, un vot.
L’excusa del victimisme i les solucions exigides
Si, ja sé, no ens deixen fer el referèndum i els del govern de l’Estat són uns impresentables; i que l’excusa d’haver d’aplicar retallades és que no ens donen els diners que ens toquen i tal... Perquè aquest és un dels arguments poderosos que s’ha esgrimit davant la gent i que ha fet sumar molts adeptes a la causa independentista. I la gent, farta de greuges i d’injustícies, ha sortit al carrer dient “prou” i exigint un canvi.
Estructures d’estat en quina direcció?
I em pregunto: quin tipus d’ estructures d’ estat es forjaran en aquests divuit mesos bolcats en constituir nous ens i agències públiques sense que es puguin aplicar les mesures socials tan necessàries? (aquests tres mesos no ha estat possible ni realitzar un Ple Extraordinari per aprovar mesures re rescat social urgent i necessàries per la ciutadania). És més, em continuo preguntant: qui realment mana està disposat a aplicar aquestes mesures o bé ho vol aprofitar per consolidar un sistema on aquestes estructures alternatives estiguin plenament al servei del poder econòmic i no al servei de la ciutadania?.
Un candidat prototip de les mateixes maneres
Tothom és conscient que Carles Puigdemont ha estat proposat a dit per Artur Mas com a nou President de la Generalitat. L’ha votat el Parlament, sí, en una majoria absoluta negociada “in extremis” i a un preu molt alt, gairebé d’humiliació i promesa de submissió. Però en la seva carrera política ja se li coneixen actuacions polítiques molt pròpies de la Convergència de les privatitzacions i el 3 %.
Caldrà continuar exigint el canvi
Revertir aquestes polítiques sols és possible amb el recolzament del carrer, on espero continuar coincidint amb els mateixos ciutadans i ciutadanes que estan compromesos amb els moviments socials, que l’alt preu que els han fet pagar no els desencisi de la convicció d’un gir social, perquè –segur- ens haurem de rearmar de nou per continuar fent valer la nostra veu: la gent ha demanat un canvi, però no un recanvi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada