CIUTADANA DEMPEUS MARIBEL NOGUÉ i FELIP
Tot
i que sembla un tòpic, potser hauríem de recordar que unes eleccions municipals
serveixen per escollir els regidors i les regidores que conformaran la
corporació municipal a partir de la que es constituirà cada Ajuntament i que,
en funció del nombre de membres assolits per cada candidatura, aquest dissabte s’escollirà
l’alcalde o alcaldessa que haurà de conformar l’equip de govern conseqüent pels
propers quatre anys de mandat.
Ball
de pactes o sumes de programa?
El resultat de les eleccions d’aquest 24-M
ha posat de manifest que hi ha bona part de la societat que vol un canvi no
sols en les polítiques socials sinó també en les formes d’exercir la
representació institucional. A nombroses poblacions i municipis han emergit
diferents formes de confluència política per respondre a una certa demanda del
carrer, una superació de l’estretor de mires de l’esquema de partits polítics i
el tradicional ball de pactes, sovint inexplicables per la ciutadania i –sovint
també- al marge dels seus mateixos representants electes que es veuen obligats a obeïr directrius indirectes.
Etapes
fosques que queden enrere
És així com, si bé la Barcelona en Comú de
l’Ada Colau sembla consolidada com la candidatura que formarà govern a la Ciutat
Comtal, les forces polítiques de sempre poden posar pals a les rodes perquè a
València, la candidatura de Compromís, pugui també configurar govern a
l’ Alcaldia d’ aquesta ciutat o a la seva Comunitat Autònoma. Afloren ara vells
conflictes d’ interessos de poder que, com si d’ un canvi de cromos es tractés, posen en perill el sentit més pregon de la democràcia com és la de respectar la
voluntat de la ciutadania expressada a través del seu vot i que, si bé des d’ una
resposta fragmentada, ha estat contundent en la seva aposta per posar fi una
etapa fosca massa llarga on, de la mà dels Camps, Fabra o la mateixa Rita
Barberà, el càncer de la corrupció ha fet tant de mal als anhels i aspiracions
democràtiques del poble valencià.
Maniobres
per evitar ser foragitats
No ens ha d’estranyar la reacció, per exemple, del fins ara Alcalde de Badalona Xavier
García Albiol en un va intent d’evitar l’acord que podrà foragitar de
l’Ajuntament un Alcalde que, des del PP, emet declaracions xenòfobes i dur a
terme polítiques excloents insultants per la mateixa democràcia. Com tampoc ens
ha de venir de nou les maniobres pròpies d’Esperanza Aguirre, que no oblidem va
arribar al govern de la Comunitat de Madrid per haver subornat a dos diputats
socialistes amb el cèlebre Tamayazo”, i que ara ha pretès fer el mateix
intentant-ho amb tots els candidats del PSOE.
Amenaces
amb discurs feixistoide
De la mà d’Esperanza Aguirre (com al seu
dia de José Maria Aznar) emergeix de nou un discurs a “mode de croada” per
defensar el nostre sistema democràtic, un sistema que coneixen bé perquè els ha
permès servir-se’n per les seves trames i corrupteles. El seu deliri li ha fet
dir de la jurista Manuela Carmena, candidata a l’Alcaldia de Madrid que, si és
alcaldessa, aquesta dona de 71 anys que el 1991 va ser elegida jutgessa degana
de Madrid, farà servir l’Alcaldia com a “trampolí per una victòria el novembre”
amb l’objectiu de destruir la democràcia espanyola “tal i com la coneixem”...
Només cal recordar que Manuela Carmena formava part del col·lectiu d’advocats
laboralistes d’Atocha el 1977 quan el feixisme va assassinar cinc dels seus
companys en uns fets tan luctuosos que varen contribuir, de forma determinant,
al canvi democràtic de 1978...
Prioritzar
la Unitat Popular
El galleg Xosé Manuel Beiras parla de la
necessitat de recolzar-nos en la Unitat Popular i no en els Partits, i parla de
com a Galícia, un país considerat eminentment conservador, ho varen tenir més
clar: la Marea Atlàntica, la Compostela Aberta o El Ferrol en Común han suposat
la derrota personal de Feijóo que hi va enviar als seus millors Conselleiros
com a candidats i han fracassat.
Obeïr
la ciutadania, no el poder financer
Els Partits polítics, de vella i nova
fornada, haurien d’haver après la lliçó i no avant posar els seus interessos
partidaris per damunt dels de la ciutadania que els hi ha dipositat la
confiança. Haurien de tenir present
d’ on emanen les directrius econòmiques que marquen el pas -i el rumb- no ja
dels mateixos Ajuntaments sinó de la pròpia ciutadania.
Drets
universals i fiscalitat progressiva
Com a mostra alguns botons prou
significatius: El FMI ha recomanat –per exemple- que, per reduir la despesa
sanitària i educativa d’Espanya i estalviar-se la pressió fiscal als qui més
tenen, caldria instaurar el copagament de serveis com ara l’educació o la
sanitat; que cal aprofundir en les condicions laborals per regular els salaris
d’acord amb la productivitat, unificant els contractes laborals per eliminar la
indemnització dels contractes indefinits, o despenjar-se de la obligatorietat
de negociar i acollir-se a convenis col·lectius; així com incrementar els
impostos com ara l’ IVA.
La
sobirania democràtica comença als mateixos Ajuntaments
En aquest sentit, les directrius del poder
financer i l’amenaça del tractat de lliure comerç entre Europa i els EUA (el
TTIP) condicionaran sobre manera la capacitat de gestió i de decisió dels
mateixos Ajuntaments, cosa que ja ho constatem per les mesures aprovades per
Mariano Rajoy, fidel servidor d’aquests agents econòmics i els seus postulats,
que a més aplaudeix totes les mesures restrictives per tal d’impedir qualsevol
decisió sobirana des de la mateixa democràcia. Ah!, i que, de forma ben
hipòcrita, el govern de CIU va aplicant (per exemple la LOMCE). malgrat s’ompli
la boca demagògicament de no estar-hi d’acord.
No oblidem que, el primer compromís
adquirit és amb la ciutadania.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada