MARIBEL NOGUÉ I FELIP
Ens trobem davant un altre 8 de març, una cita on les dones ens enfrontem de nou amb la realitat que ens envolta i maldem per fer palès la nostra reivindicació permanent, la que duem a terme des de lluny i que segurament prevaldrà fins centúries enllà. Ens ho ha deixat dit la il·lustre investigadora feminista Victòria Sau en el seu ric llegat escrit on aposta per la deconstrucció del patriarcat.
La
llosa del patriarcat
El patriarcat és un model d’organització
social que porta segles funcionant i, per tant, ha donat lloc a una multitud de
complexitats i d’interessos difícils d’esbrinar. Una estructura d’aquest tipus
–diu- no es canvia de cop i volta, sinó que serà en un procés llarg que durarà
en el temps, i que exigeix a les dones que viuen a cada moment històric la
gestió del canvi, creant les circumstàncies idònies per a què les properes
generacions no hagin de preguntar-se per enèsima vegada què fer, sinó que
senzillament continuïn, en certa mesura, el que van deixar iniciat les dones de
la Revolució Francesa (el dret a la ciutadania, per exemple), les de Sèneca
Falls (el dret al diner propi, entre d’altres), les sufragistes i així
successivament, per no remetre’ns encara més enrere en el temps per enllaçar
amb el camí endegat....
El procés
de consciència feminista segons Victòria Sau
Segons Victòria Sau, el patriarcat és una
forma de poder històrica que exerceixen els homes sobre les dones, quin factor
ocasional va ser el factor biològic, però elevat a la categoria política i
econòmica. Aquesta presa de poder passa, necessàriament, per la submissió de
les dones a la maternitat, la repressió de la sexualitat femenina i la
apropiació de la força de treball total del grup dominat, del que el primer
–que no l’únic- producte són els fills: i defineix el feminisme com el moviment
cultural, social, polític i econòmic de les dones per donar una alternativa a
la societat patriarcal. Pensa que el procés de consciència feminista de les
dones passa per tres fases: el victimisme, que es limita a deplorar el
sotmetiment i l’explotació, representat en la figura de Cassandra; la denúncia
dels abusos de poder i de les seves lleis que els hi són permeses, encarnada en
la figura d’Antígona; i –finalment- l’actuació -el moment de Lisístrata- en el
qual les dones decideixen transformar l’àmbit sociocultural polític i econòmic.
Les
decisions patriarcals del poder
Segons aquesta il·lustre investigadora, són
molts els estudis i tesi universitàries que aborden, en clau de gènere, la
especificitat de totes les temàtiques, des de les més properes fins les més llunyanes.
Però alerta de que, estudiant, reivindicant i modificant el que de forma més
directa o immediata afecta aquesta meitat de la humanitat “no s’oblidi de que
l’altra meitat continua gestionant el món en solitari i prenent –a cada moment-
milers de decisions que afecten la totalitat del gènere humà així com del
planeta Terra que l’habita. I ho fan, a més a més de per abús de poder i per
suposat, amb decisions patriarcals.
Vella
saviesa per una lluita que no és nova
És que, davant les noves formes de
mobilització social i també de lluita feminista, he recorregut al llegat de
Victòria Sau, una dona que –fins a la seva avançada edat- va mantenir la seva
lucidesa per aportar el seu pensament transformador, agressor com també se la
qualifica, però ben vàlid i útil avui. El motiu és perquè, després de 17 anys
de vida, l’Associació Dones d’Igualada ha arribat a final de trajecte. Segur
que hem passat la fase del victimisme i també la de la denúncia dels abusos de
poder que ens han estat permeses, però potser ara, fins i tot en diferents
formes, hem d’afrontar la necessària transformació de l’àmbit sociocultural,
polític i econòmic que els temps demanen. Això no vol pas dir que la causa del
feminisme s’hagi extingit, sinó que ha arribat el moment de passar el relleu
també generacional, doncs les joves, si bé duen a terme activitats des de la
reivindicació, tenen formes organitzatives pròpies (diferents a les tradicionals
de la generació que deixem enrere).
Davant
un altre 8 de març
El manifest feminista d’aquest 8 de març
titulat “La revolució serà feminista o no serà” ens recorda, per exemple, que la
pobresa, al nostre país, té rostre de dona; que la destrucció de llocs de
treball suposa una precarització generalitzada que recau –bàsicament- sobre les
dones; que ser dona no és una malaltia mentre se’ns nega el dret a una
assistència com cal per la nostra salut i la dels nostres; que portem dècades
aportant i sostenint l’equilibri de la humanitat en la tasca quotidiana de
civilització i de reconstrucció de tot allò que la violència i el patriarcat
volen destruir; que entre morir o matar hi ha una altra lògica: la vida.
Sense
els sabers feministes no hi ha canvi possible
Mentrestant, entre d’altres, el nostre
compromís en la cura de la vida no s’aturarà i continuarà treballant per
aconseguir una societat mes justa, lliure i sense violències. I conclou: Cap
canvi polític serà veritablement transformador sense la incorporació de les
pràctiques i els sabers dels feminismes”. Des del compromís sempre viu, i amb
el suport de l’experiència, sempre serà un orgull poder sumar i participar d’un
nou trajecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada