UNA IL·LUSIÓ PER A CADA INFANT

Anem a repartir il·lusió, em va dir un acompanyant del seguici del Patge Faruk quan varen venir a veure una família que ens havia permès, des del seu balcó de primer pis, contemplar –de forma privilegiada- la tradicional Cavalcada de Reis d’ Igualada. És que, certament, la paraula il·lusió és una de les claus de la màgia que es produeix cada any la nit del cinc de gener. Fa dies que, petits i grans, han esperat amb ànsia, la màgia tan especial d’ aquesta nit de la il·lusió, una il·lusió que ha precedit tot el calendari de festes que embolcallen el solstici d’ hivern.

Tothom acut a la cita

Després d’uns dies de mobilització, on nombrosos voluntaris i voluntàries s’han lliurat voluntàriament a la organització d’aquest esperat esdeveniment, arriba aquell moment en què la màgia es fa realitat, i des de primera hora de la tarda famílies senceres ja s’han posat en marxa per fer possible una nodrida participació de patges i patgesses que col·laboraran amb SS.MM. amb l’àrdua tasca de repartir tota la munió de joguines -i d’altres regals- que entraran a les llars igualadines.

Tots els preparatius en marxa

Poc abans de l’hora assenyalada, tot l’entorn ja es posa en marxa. Les proves de so, els músics de les diferents bandes que proven els seus instruments, l’estrella, les carrosses, els jeeps -i els camions amb joguines de la zona per on ha de passar la cavalcada- avisen de que tot està a punt i tothom al seu lloc. La mateixa il·lusió de la festa els motiva i fan el miracle de que tot sigui possible i surti impecable.

A l’altra cantó de la pròpia infantesa

Quan ja està gairebé tot a punt arriben, lluint les seves millors gales, el prop del miler de patges i patgesses reflectint aquella brillantor especial als ulls. Per a molts d’ells aquesta és la primera vegada que poden viure la festa de la il·lusió des de l’altra cantó de la pròpia infantesa, i es nota amb el lliurament i la generositat que van atenent el constant reclam de les famílies perquè saludin els més menuts que escolten –embadalits- que els diguin unes paraules, els donin caramels i s’hi puguin fer la corresponent foto per la posteritat.

Camions carregats d’il·lusió

La màgia d’aquesta nit continua, després, a les cases. Els camions replets de joguines i regals es despleguen per tots els racons de la ciutat per tal de fer realitat el somni de la il·lusió. A cada llar s’hi espera l’arribada d’un o més patges i o patgesses amb paquets destinats a tota la família.

Una festa a cada llar, sense exclusió

És llavors quan la festa arriba al seu punt culminant doncs són les llars, veritables protagonistes de la festa, viuen l’emoció de l’esforç que l’ha precedit. I és aquí on ha calgut ser especialment sensible socialment per maldar que cap infant es quedi sense joguina. A aquest efecte, ja fa anys que diverses organitzacions organitzen sengles campanyes solidàries per tal de què la il·lusió arribi a cada infant, sigui quina sigui la condició social o econòmica de la seva família o sigui quina sigui la cultura d’origen que tinguin els seus progenitors.

Una campanya emmetzinada amb odi

Per això m’ha resultat especialment ofensiva la recollida selectiva de joguines que els feixistes de Plataforma x Catalunya (PxC), amb amarga presència a massa Ajuntaments democràtics, han dut a terme. Una campanya emmetzinada d’odi que no té res a veure amb els millors sentiments que, des del fons del cor i des de la bonhomia que portem dintre, en aquesta nit som capaços d’aflorar. Els sentiments més nítids i sincers que suren emoció a cada mirada palesa el fet de que, per damunt del materialisme de les festes i els regals, el que es traspua és el sentiment més genuí de la humanitat, i això és absolutament incompatible amb la discriminació, sobretot entre els infants.

Il·lusions per cada dia i tot l’any

Potser hauríem de maldar perquè la il·lusió i la màgia de cada cinc de gener es pugui perpetuar la resta de l’any i eradicar –així- tot sentiment d’odi entre diferents cultures i bastir una societat més humana i solidària on els valors humans siguin els que presideixen la nostra raó de ser, de viure i de conviure.