TOLERÀNCIA ZERO CONTRA LA INTOLERÀNCIA

MARIBEL NOGUE i FELIP

L’ atac a la seu de Charlie Hebdo a París i els posteriors incidents violents són terribles i totalment injustificables, diu la declaració de Unitat Contra el Feixisme i el Racisme a Catalunya. Tristament formen part d’una sèrie de tràgics esdeveniments (tant a Occident i a l’Orient Mitjà com a arreu del món) que –al llarg dels darreres anys- s’han cobrat centenars de milers de vides. Costarà resoldre tota aquesta dinàmica d’odi i matances – afirmen- però bé hem de ser capaços de fer-hi front.

El perill de la islamofòbia

En aquest sentit fa temps venim advertint del greu risc que representa la islamofòbia que s’està desencadenant al nostre entorn i que pot posar en perill la normal convivència que hem de tenir amb els qui són avui els nostres veïns al barri o a les ciutats degut a aquest món globalitzat.

La unitat del poble no és la unitat dels governants

Després de l’atac a París, vaig saludar molt positivament la mobilització popular que es va donar a la França ferida (que no és el mateix que la concentració de representants del poder artífexs de la situació social que provoca les desigualtats i el ressentiment de les víctimes front el poder), així com els comunicats que varen començar a emetre diverses comunitats musulmanes d’arreu, com també el posicionament de la mesquita d’Igualada que ha volgut mostrar el seu rebuig a aquest atac defensant l’Islam com una creença que vetlla per la convivència pacífica entre les persones i que en cap cas promou la violència, doncs –afirmen- en el veritable Islam no existeix la violència ni el terrorisme.

La comunitat musulmana es manifesta i desmarca públicament

Per altra banda, la Comunitat musulmana de València es va afanyar a dir que res justifica aquest atac, que és quelcom mesquí i repugnant i que no es poden emparar a cap religió o creença per ser comesos aquests actes. Són fets incompatibles amb la naturalesa pacífica de l’Islam i amb les seves aspiracions de bondat i justícia per tothom, i demanen al conjunt de la societat que no es deixi confondre pels actes d’uns criminals i que -amb ells- s’assenyali tot el col·lectiu de musulmans i musulmanes que no hi tenen res a veure. Són temps difícils per tothom, musulmans o no, i si pel col·lectiu musulmà de qualsevol societat on és minoria ja resulta dur combatre a diari els prejudicis i la creixent islamofòbia, cal afegir-hi ara l’immens dolor de la pèrdua d’unes vides humanes d’una manera tan absurda i demencial.

La hipocresia de la llibertat d’expressió

A tot això cal afegir-hi,  com ens recorda la periodista i amiga Nazanin Amirian, que la gran hipocresia del món occidental que s’esquinça les vestidures defensant la “Llibertat d’Expressió” varen callar, per exemple, quan el cámara José Couso va ser mort per soldats dels EUA a la guerra de l’Irak, o quan varen ser bombardejades les estacions de la TV pública de Bagdad, Belgrad i Tripoli. Molta “llibertat d’expressió” però s’encobreixen notícies, per exemple, sobre les decapitacions i cops de fuet a l’Aràbia Saudí, diu, (però com que són els seus socis per sostenir el poder econòmic...).

Les llums de la Nazanin

Darrere l’atemptat de París sembla que ens vulguin advertir del perill de la islamofòbia, diu la Nazanin; alguns per protegir el sector més vulnerable de la societat con són els immigrants i d’altres. Han trobat en el recolzament a l’Islam (que no s’ha d’identificar amb els immigrants musulmans) com un contrapès. A la “religió”, així com a la “nació”, no els interessen les bretxes entre rics i pobres, entre els gèneres ni entre els grups ètnics-religiosos. És cert que l’odi vers l’Islam és pels fanàtics, com l’antisemitisme ho és per la ultradreta israelí; és com l’aigua beneïda, la seva raó de ser. Però és igualment perillós subratllar la filiació religiosa dels immigrants i tractar-los com a “comunitat musulmana”, perquè separa la població “nacional” de la “intrusa” per raons de la seva fe, i després divideix els propis “intrusos” per raons del seu credo... Aquest fet, diu la Nazanín, tira per terra tot l’esforç de les forces progressistes dels països musulmans per fer que la religió es separi del poder polític.

L’amenaça del feixisme

Com varem veure els anys 30, qui realment amenaça la civilització són els feixistes. Llavors, el principal boc expiatori va ser la gent jueva, ara promouen la islamofòbia sense abandonar l’antisemitisme, la gitano fòbia, el refús de les orientacions sexuals diferents de les seves i tota la resta. Igual que abans amenacen qualsevol persona que no pensi com ells.

Unitat contra el feixisme i el racisme més que mai

Per això, diu el comunicat d’UCFR, els moviments socials i l’esquerra no podem ser neutrals davant la islamofòbia, ni molt menys fomentar-la. L’hem de combatre com qualsevol altra forma de racisme. No hem de permetre que els feixistes i els racistes ens divideixin. Ens recomana, i comparteixo, que ens unim sense importar les diferències de religió, d’origen, de gènere, de color a la pell, d’idioma, d’orientació sexual, etc...

La convivència, l’únic antídot

La convivència és d’un valor incalculable i un patrimoni de les forces progressistes, i no hem de permetre que esquerdin el que és l’autèntica vacuna-antídot per barrar el feixisme que vol tornar a obrir-se pas entre nosaltres. Feixisme mai més. Tolerància zero a la intolerància!!!