Ciutadana
Dempeus - Maribel Nogué i Felip -
Així ho explicava Ada
Colau aquest dimarts en unes declaracions fetes a bord del vaixell que forma
part de la “Global Sumud Flotilla”.
És cert, el conjunt de la població mundial va prenent consciència de l’abast
d’aquest genocidi i es mobilitza, pren compromís des d’una consciència que va
creixent decidits a aturar aquesta barbàrie del govern genocida de Netanyahu, simplement
pels interessos geo estratègics que li suposa la seva ubicació, encara que en
aquest camí hagi d’exterminar Palestina del mapa, inclòs la seva gent.
No importa si li ha suposat, i encara li
suposa, una massacre amb milers i milers de morts entre la població civil,
infants i dones inclòs, condemnant-los a morir de fam i set per inanició,
bloquejant els corredors humanitaris carregats d’aliments i ajuts del tot
necessaris, deixant-los sense atenció sanitària per haver destruït també
hospitals i molt de personal sanitari, que treballen sense mitjans i exhaust.
S’han carregat gairebé totes les edificacions, així com qualsevol espai de
refugi, sense discriminació, assassinant també periodistes que poguessin
reflectir tot el que està passant. Tot això amb un bloqueig de corredors
humanitaris que, amb aliments i ajuts del tot necessaris, s’han de quedar a la
frontera perquè no els deixen passar.
Precisament, per obligar el govern d’Israel
a trencar aquest bloqueig, aquest estiu es va prendre la iniciativa de que dotzenes
de vaixells de tot el món salparien de diferents ports d’arreu, grans i petits,
per convergir cap a Gaza en la major flotilla civil que s’ha fet mai. Són
delegacions de 45 països que ja s’han compromès a navegar cap a Gaza com a part
de la missió marítima més gran per tal de trencar el setge il·legal d’Israel i
obrir un corredor humanitari que pugui abastir de les necessitats de la
població i acabar amb aquest genocidi.
Fa uns dies va sortir la Flotilla des de
Barcelona. A Itàlia, milers de persones bloquejaren estacions de tren, ports,
autopistes per obligar el govern d’Itàlia a embargar la compravenda d’armes a
Israel i a reconèixer l’Estat de Palestina. En arribar a Grècia es compta
incrementar la flotilla a 40 o 50 vaixells. A banda, a nombroses ciutats i
països ja es fan mobilitzacions multitudinàries.
Per al dijous dia 18 de setembre s’havia convocat concentrar-se a totes les places de tots els pobles per donar suport a la “Global Sumud Flotilla”. A Igualada ho vàrem fer, i més de dos centenars de persones ens hi trobàrem per tal de no ser còmplices d’aital genocidi pel nostre silenci. Els governs han de fer el seu, com ara l’embargament d’armes a Israel i reconèixer el dret de Palestina al seu estat, tema central de la darrera reunió de les Nacions Unides. Però també és important la tasca que Ada Colau definia com a “Nacions unides de la gent comú”. A la Plaça poguérem exterioritzar la nostra indignació pel que està passant, compartir que som molts i moltes que vivim amb impotència l’agreujament de la situació i preguntant-nos a cada moment: què puc fer jo?.
Així, amb la bandera de Palestina donant
color a la Plaça, també alguns Kufiya o mocadors Palestins, i la mainada
amb el seu cartell visibilitzant una síndria, doncs per la seva coincidència de
colors amb la bandera de Palestina, la síndria ha estat el seu símbol
reivindicatiu quan onejar la bandera era prohibit i perseguit, com un símbol de
resistència per a ratificar la seva identitat en moments de repressió.
La gent participava activament podent
cridar al vent: “Free Palestina” o “No és una guerra, és un genocidi”, i també
“No en el nostre nom”. La lectura repartida del manifest i un minut de silenci
en solidaritat amb les víctimes, varen cloure un acte on s’hi va notar una
notable participació de les persones que encara tractem com l’altra ciutadania,
però que varen mostrar que d’altre, res de res, s’havien empoderat com a
ciutadania i hi participaven de ple dret, només faltaria, en suport a la
flotilla i a la causa Palestina. Una amalgama de persones ben diverses però
unides per una sola causa i a la mateixa ciutat.
Petits indicis ens indiquen que, alguna
cosa s’està movent i que a les nostres mans està també poder donar-li un tomb a
la balança del poder i la desigualtat.
